Gaspar Aquino de Belén
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XVII  Capitania General de les Filipines (Imperi Espanyol) |
| Mort | segle XVIII |
| Activitat | |
| Ocupació | lingüista, poeta, traductor |
| Activitat | (Floruit: 1704 ) |
| Obra | |
Obres destacables | |
Gaspar Aquino de Belén va ser un poeta i traductor filipí de finals del segle xvii i principis del segle xviii.
Laic al servei de l'Església Catòlica, va treballar a la impremta de la Companyia de Jesús, en un moment en què els missioners catòlics adaptaven la religió a les llengües vernacles per dur a terme una millor evangelització, en aquest cas l'Àsia. Aquino de Belén, nadiu filipí, va esdevenir bilingüe de tagal i castellà i es va convertir en el protegit dels missioners dintre de la societat colonial, perquè els resultava útil com a informador sobre la llengua tagala. En tot cas, la seva posició a la impremta jesuïta i l'oportunitat de publicar poemes denoten que va tenir una gran habilitat per absorbir la cultura dels colonitzadors.[1]
La seva obra més coneguda i una de les més cabdals dintre de la literatura tagala a inicis del segle XVIII[2] va ser Ang Passion ni Jesu Christong Panginooon Natin, publicada entre 1703-1704 com un complement de la traducció dels resos de Tomás de Villacastín.[3] Aquesta obra és una passió de Jesucrist que va esdevenir molt popular representada durant la Setmana Santa. A més, va ser el primer poema narratiu escrit en la història de la literatura tagala. Se'n van fer reedicions els anys posteriors a la dècada del 1760 i va servir de base per altres passions escrites en tagal i,[4] a més, va ser corregida i promulgada a totes les parròquies de tota Filipines des d'aleshores, amb això es va començar a generar un idioma vernacle sobre l'experiència cristiana.[5] També consten dues obres més seves: va participar en el Vocabulario de la lengua Bisaya de Mateo Sánchez (1711) i apareix com a editor d'una obra on es commemora la celebració del naixement del príncep Lluís Ferran de Borbó (1709).[6]
Referències
[modifica]- ↑ AADD. Literaturen (en anglès i alemany). Leiden i Colònia: E. J. Brill, 1976, p. 277.
- ↑ Donoso, Isaac. Historia cultural de la lengua española en Filipinas: ayer y hoy (en castellà). Madrid: Verbum Editorial, 2013, p. 114.
- ↑ Javellana, Rene B «The Sources of Gaspar Aquino de Belen's Pasyon». Philippine Studies, vol. 32, núm. 3, 1984, pàg. 305-321.
- ↑ Herbert, Patricia; Milner, Anthony. South-East Asia: Languages and Literatures: a Select Guide (en anglès). Honolulu: University of Hawaii Press, 1989, p. 160.
- ↑ Reid, Anthony. A History of Southeast Asia: Critical Crossroads (en anglès). Chichester: Wiley Blackwell, 2015, p. 165.
- ↑ «Aquino de Belén, Gaspar» (en castellà). Biblioteca Nacional d'Espanya.