Gósol
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
Àmbit funcional territorial | Catalunya Central | ||||
Comarca | Berguedà | ||||
Capital | Gósol | ||||
Població humana | |||||
Població | 230 (2023) (4,09 hab./km²) | ||||
Llars | 55 (1553) | ||||
Gentilici | Gosolà, gosolana | ||||
Idioma oficial | català | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 56,3 km² | ||||
Banyat per | Aigua d'Ora | ||||
Altitud | 1.423 m | ||||
Limita amb | |||||
Organització política | |||||
• Alcalde | Rafael López i Gómez (2023–) | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 25716 | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 25100 | ||||
Codi IDESCAT | 251001 | ||||
Lloc web | gosol.cat |
Gósol és un municipi de la comarca del Berguedà, Catalunya, pertanyent a la província de Lleida i al partit judicial de Solsona. La vila forma part del Parc Natural del Cadí-Moixeró i està situat al seu vessant sud, a l’oest del massís del Pedraforca.[1]
Geografia
[modifica]- Llista de topònims de Gósol (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Ubicació
[modifica]El poble de Gósol no sempre ha estat a la ubicació actual, ja que fa temps estava situat al turó on hi ha les actuals ruïnes del castell de Gósol, del segle xi i inclòs dins la ruta del Camí dels Bons Homes.
Gósol està situat, actualment, a la vall que porta el seu nom. La vall de Gósol està tancada pels contraforts del Pedraforca i la muntanya dels Cloterons. Està, també, envoltada per la serra del Cadí, que s'alça sobre el coll de Josa.
Vies d'accés
[modifica]S'hi pot arribar per la carretera B-400, que parteix del Collet, al quilòmetre 112,9 de la carretera comarcal d'Abrera a Bellver de Cerdanya (eix del Llobregat: antiga C-1411 i actualment C-16/E-9).
També es pot arribar a Gósol venint des de Sant Llorenç de Morunys (per la Coma i la Pedra), a través del Port del Comte (venint de Solsona) i venint de la Seu d'Urgell. Per aquestes tres rutes es passa pels pobles de Tuixent i Josa de Cadí. Recentment s'ha asfaltat el tram de carretera comprès entre Tuixent i Gósol (C-563).
Hi ha algunes pistes forestals que comuniquen amb diversos municipis com Berga o Tuixent. A peu s'hi pot accedir seguint les rutes antigues, com el Camí dels Bons Homes o la Ruta dels Segadors.
Nuclis de població
[modifica]Entitat de població | Habitants |
---|---|
Gósol | 211 |
Sorribes | 12 |
Moripol | |
Vilacireres | |
Bonner |
El poble de Sorribes (a 2 km de la població) forma part del terme municipal de Gósol. Altres indrets que estan dins el terme municipal són:
- Collada, la
- Molí d'en Güell
- Font Terrers
- Torrent Senta (naixement del riu de l'Aigua de Valls)
Clima
[modifica]Segons els registres, el règim de precipitacions anuals es troba per sobre dels 900 mm. Hi sol haver, sovint, inversió tèrmica. El clima és subalpí. Els mesos són poc secs i amb fortes pluges primaverals a l'abril i al maig. La temperatura mitjana anual és baixa, els estius són força frescos i els hiverns són crus.
Cultura
[modifica]- En el Centre Picasso de Gósol dedicat a Pablo Picasso[2] és pot veure l'exposició permanent "Picasso, Gósol 1906" i exposicions temporals. L'any 1906 l'artista es va instal·lar a la fonda Cal Tampanada, que era propietat de Josep Fondevila. A Gósol, Picasso va experimentar una transformació; i durant aquest període va canviar de paleta, de traç i de ritme compositiu. Els seus models van ser Fernande Olivier (la seva parella d'aleshores), la vila, la gent de la zona, les vaques i els cavalls. L'any 2006 es va celebrar el centenari de la seva estada a Gósol.
- El Centre Picasso de Gósol, centre dedicat íntegrament a la figura de Pablo Picasso i inaugurat el 4 de juny de 2011 conté reproduccions de les obres més significatives realitzades pel geni a Gósol.
- El doctor Agustí Pedro i Pons va fer llargues estades a Gósol.
- L'escriptor Josep Maria Ballarín en fou vicari des de 1988, hi visqué fins a la mort i fou enterrat al cementiri del poble.
Tradicions
[modifica]La llegenda diu que la nit de Sant Silvestre (31 de desembre) les bruixes es reuneixen al Pedraforca.
Festes i dates de la vila
[modifica]- El 15 d'agost és la Festa Major. Hi ha una dansa típica: el Ball de les cosses. També es fan ballar gegants i nans.
- El 20 de juliol és la festivitat de Santa Margarida, patrona de Gósol. Els gosolans ho celebren fent un aplec a l'ermita de Santa Margarida.
- La Festa del Segar (habitualment, el segon dissabte del mes d'agost) commemora el treball dels avantpassats de la població (s'hi utilitzen els estris de l'època).
- El dia 31 d'octubre és la Fira de Tots Sants (hi ha marxants i exposició ramadera).
- Per Pasqua es canten les caramelles pels carrers de la vila.
- Des de l'any 1988, el tercer diumenge de juliol, es porta a terme la caminada popular de Gósol,[1] amb un èxit de participació de gent d'arreu que sovint arriba als 1.000 participants.
Gastronomia
[modifica]La cuina de Gósol és molt extensa i variada. En destaquen, d'entre molts, els següents plats:
- Isard
- Pèsols negres
- Blat de moro escairat
- Patates emmascarades
- Allioli típic de matança del porc
- Vedella amb bolets
- Senglar
Turisme
[modifica]Monuments i llocs d'interès:
- Monument del Segador, situat a la rotonda de l'entrada del poble.
- El castell de Gósol, del segle xi, està inclòs dins la ruta del Camí dels Bons Homes.
- Plaça Major, amb l'escultura de la dona dels pans de Picasso.
- Museu Etnogràfic.
- Espai Picasso.
A Gósol es poden fer moltes activitats esportives:
- És un punt de sortida excursionista cap al Pedraforca, pel seu vessant oest.
- Cada any es fa la marxa Gósol-Berga, en bicicleta de muntanya.
- Anualment, un cap de setmana del mes de juliol, s'organitza una caminada popular pels voltants de la vila. Es coneix com la caminada popular de Gósol.
- Cada any es fa a peu la Ruta dels Segadors de Gósol (entre Gósol i Bellver de Cerdanya, per la Serra del Cadí).
Demografia
[modifica]
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) |
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Gósol». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 9 octubre 2024].
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 43. ISBN 84-393-5437-1.