Vés al contingut

Gérard de Nerval

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGérard de Nerval

Fotografia de Gérard de Nerval per Félix Nadar. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Gérard Labrunie Modifica el valor a Wikidata
22 maig 1808 Modifica el valor a Wikidata
antic 7è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 gener 1855 Modifica el valor a Wikidata (46 anys)
antic 7è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortsuïcidi, penjament Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Père-Lachaise, 49 48° 51′ 46″ N, 2° 23′ 35″ E / 48.862756°N,2.393194°E / 48.862756; 2.393194 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball París Modifica el valor a Wikidata
OcupacióPoeta
Membre de
MovimentRomanticisme francès Modifica el valor a Wikidata
Influències
Nom de plomaGérard de Nerval Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
Cònjugecap valor Modifica el valor a Wikidata
PareÉtienne Labrunie Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0626298 Allocine: 37058 TMDB.org: 1299462
Apple Music: 75623644 Musicbrainz: 51966b44-e347-4580-9e62-2325678dff94 Discogs: 991827 IMSLP: Category:Nerval,_Gérard_de Goodreads author: 128771 Find a Grave: 6285 Project Gutenberg: 6559 Modifica el valor a Wikidata

Gérard de Nerval (París, 22 de maig de 180826 de gener de 1855) era el pseudònim literari del poeta, assagista i traductor francès Gérard Labrunie, el més essencialment romàntic dels poetes francesos.[1]

Obra

[modifica]
La Main enchantée (La mà encantada) i Émilie - Souvenir de la révolution française (Emília - Records de la revolució francesa) de Gérard de Nerval. Traducció catalana publicada a Barcelona l'any 1935 dins la col·lecció Quaderns Literaris

Va deixar una obra no gaire extensa però provada i misteriosa, que, malgrat el seu caràcter turmentat, reflecteix fidelment les inquietuds de l'ànima humana. Va exercir posteriorment influència sobre Marcel Proust, René Daumal i Antonin Artaud.

Les seves obres cabdals són Viatge a l'Orient (1851), en què relata les llegendes sentides pels camins durant els seus viatges per Europa (Itàlia, Anglaterra, Alemanya, Àustria, Països Baixos, Bèlgica) i el nord d'Àfrica. "Les illuminés, ou els precurseurs du socialisme" (1852) va ser una col·lecció de novel·les en les quals parla sobre Nicolás Edme Restif de la Bretonne, Cagliostro i d'altres. Les filles del foc (1854), galeria de retrats femenins en els quals invoca l'amor. Aurelia (1855), un clàssic del nostre temps que va influir granment en els surrealistes. L'autor ens narra aquí el seu particular viatge vital de braç de la bogeria, que és a la vegada la primera mirada moderna a aquestes profunditats. El llibre de poemes Les Chimères (1854), que conté el cèlebre sonet "El desgraciat". En un dels seus últims poemes, "Epitafi", ja va intuir la seva imminent mort:

« A estones viu alegre com un liró aquest poeta boig, amador i indolent, i altres vegades ombrívol com Clitandro dolent... un cert dia, una mà va cridar a la seva habitació. Era la mort! Ell va sospirar: "Senyora, deixeu-me ordir les rimes del meu últim sonet". Després va tancar els ulls -potser una mica inquiet davant el fred enigma- per esperar l'hora... Diuen que va ser gandul, erràtic i il·lusori, que deixava assecar la tinta en el seu escriptori. Volia saber-ho tot i al final no ha sabut. I una nit d'hivern, cansat de la vida, va deixar escapar l'ànima de la carn podrida i es va anar preguntant: ¿Per què he vingut? »

Si s'escau, es compleix bé la frase d'un cert escriptor anglès: "L'infern també és un camí."

Llista d'obres

[modifica]
  • (1832) - La Main de glorie: histoire macaronique ou La Main enchantée (La mà encantada, Barcelona, Ed. Laertes)
  • (1834) - Odelettes
  • (1851) - Voyage en Orient.
  • (1852) - Les Nuits d'Octobre.
  • (1852) - Lorely, souvenirs d'Allemagne
  • (1852) - Les Illuminés
  • (1853) - Petits châteaux de Bohème
  • (1853) - Sylvie (traduïda al català)
  • (1854) - Les Filles du Feu, (contes).
  • (1854) - Les Chimères.
  • (1854) - Promenades et souvenirs.
  • (1855) - Aurélia, ou le rêve et la vie (traduïda al català)
  • (1856) - Promenades et Souvenirs.

Fragment del sonet El desgraciat

[modifica]
« Je suis le ténébreux, le veuf, l'inconsolé, Le Prince d'Aquitaine à la tour abolie: Ma seule Etoile est morte, et mon luth constellé porte le soleil noir de la Mélancolie. El tenebrós sóc, el vidu, el desconsolat, el príncep d'Aquitània a la seva torre abolida: Va morir la meva única estrella, i en el meu llaüt constel·lat es mostra el negre sol de la malenconia. »
— Sonet El Desgraciat.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]