Fujiwara no Teika
| |||
| Nom original | (ja) 藤原定家  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 1162 Japó | ||
| Mort | 26 setembre 1241 (78/79 anys) Kyoto (Japó) | ||
| Sepultura | Shōkoku-ji | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | lingüista, escriptor, cal·lígraf, poeta de tanka, novel·lista | ||
| Ocupador | família Kujō | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Família | |||
| Família | Família Mikohidari | ||
| Fills | Fujiwara no Tameie | ||
| Pares | Fujiwara no Shunzei i Gojō no tsubone | ||
| Germans | Goshirakawain Kyōgoku no tsubone Kenshunmon-in Chūnagon Fujiwara no Nariie Fujiwara no Takanobu | ||
 
| |||
- En aquest nom japonès, el cognom és Fujiwara.
Fujiwara no Teika (藤原定家) (26 de setembre de 1162 – 1241), també conegut com a Fujiwara no Sadaie[1] o Sada-ie, va ser un poeta waka japonès, crític, novel·lista, cal·lígraf, antologista, escriba i erudit del final del període Heian i del principi del període Kamakura. La seva influència fou molt important, i encara avui és considerat com un dels grans poetes del Japó i segurament el més gran mestre de la poesia waka, una antiga forma poètica que consisteix en cinc línies amb un total de 31 síl·labes.
Les seves fortes idees en composició poètica va causar una gran influència i van ser estudiades durant el final de l'Era Meiji. Membre d'un clan de poetes, Teika era el fill del famós poeta Fujiwara no Shunzei. Després d'aconseguir l'atenció de l'emperador enclaustrat Go-Toba, Teika va començar la seva distingida carrera, abastant múltiples àrees d'interès estètic. La seva relació amb Go-Toba al principi fou cordial i aquest li encarregava compilacions d'antol·logies, però més tard va ser expulsat de la cort de l'emperador. Tot i això, els seus descendents i les seves idees van dominar la poesia clàssica japonesa durant segles.
Referències
[modifica]
- ↑ «Sadaie» i «Teika» són dues possibles lectures dels kanjis 定家: «[...] hi ha un altre problema: la romanització del nom. Teika segurament es referia a si mateix amb el nom Sadaie, i el seu pare probablement es deia Toshinari, però les versions sinojaponeses dels seus noms van ser les usades pels seus contemporanis, i aquesta pràctica encara se segueix.» Keene, Donald. Seeds in the Heart: Japanese Literature from Earliest Times to the Late Sixteenth Century (en anglès). Columbia University Press, 1999. ISBN 0-231-11441-9.