Francesc de Barretxeguren i Montagut
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (ca) Francisco de Barrecheguren y Montagut  21 agost 1881 Lleida |
| Mort | 7 octubre 1957 (76 anys) Granada (Espanya) |
| Sepultura | Església del Perpetu Socors (Granada) |
| Activitat | |
| Orde religiós | Congregació del Santíssim Redemptor |
| Celebració | Església Catòlica |
| Família | |
| Fills | Conchita de Barrecheguren y García |
Francesc de Barretxeguren i Montagut (Lleida, 21 d'agost de 1881 - Granada, 7 d'octubre de 1957) fou un laic, després sacerdot de l'orde dels redemptoristes. Ha estat proclamat Servent de Déu per l'Església catòlica.
Família i biografia
[modifica]Els Barretxeguren (castellà: Barrecheguren) eren un llinatge originari de la vila alabesa d'Okondo (castellà: Oquendo), el primer senyor conegut del qual fou Luis de Barretxeguren (1425-).[1][2] Un dels seus descendents, el comerciant Valentín de Barretxeguren y Abasolo (1810-1883),[3][4] es va establir a Granada, on es va casar amb Concepció Santaló i Manyalich, filla de Joan Santaló i Piferrer i Ignàsia Manyalich i Cos,[2] originaris de Tortellà (Garrotxa). El matrimoni va tenir vuit fills,[2] entre els quals hi havia Manuel de Barretxeguren i Santaló (†1882),[5] que es va casar amb Manuela Montagut i Bruguera (†1886).[6]
El pare de Francesc va morir quan tenia onze mesos i la mare, quan tenia cinc anys. Llavors, els oncles paterns el portaren amb ells a Granada, on viuria bona part de la seva vida. Entre 1892 i 1897 estudià al col·legi jesuïta d'El Palo (Màlaga), on va coincidir amb José Ortega y Gasset.[2]
El 1904 es casà amb Concha García Calvo i el 1905 en nasqué l'única filla, Conchita, que va morir el 1927 i el 1938 començà el seu procés de beatificació. El 1937 va quedar vidu, i continuà la seva vida destacant per la bondat i humilitat.[2] El 1944, amb 65 anys, entrà com a postulant a l'orde dels redemptoristes de Granada, professant-hi el 4 d'agost del 1947 a Nava del Rey (Valladolid) i essent ordenat sacerdot a Madrid dos anys després. L'estiu del 1949 tornà a Granada, on seria sacerdot al santuari del Perpetuo Socorro i al Carmen de Conchita. Va morir el 7 d'octubre del 1957.[2]
Veneració
[modifica]Fou model d'espós, pare i educador, i model també de religiós. El bisbe de Granada, José Méndez, incoà el procés de canonització el 1993 i tancà la fase diocesana el 17 de juliol del 1994, essent aprovat el procés a Roma el març del 1995. Ha estat proclamat Servent de Déu i continua la causa de beatificació.[2]
El 29 de novembre del 1996, les seves restes es traslladaren del panteó familiar del cementiri a l'església dels redemptoristes de Granada, la del Perpetu Socors.[2]
Vegeu també
[modifica]Notes
[modifica]- ↑ «Luis Barrecheguren». geneanet. Los Urquijo.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 «Linaje Barrecheguren/García 1425-1905». Genealogías vascas. Antonio Castejón. Arxivat de l'original el 28-06-2016.
- ↑ «Domingo Valentín Barrecheguren Abasolo». geneanet. Los Urquijo.
- ↑ «Domingo Valentín Barrecheguren Abásalo». myheritage.
- ↑ «Valentín Manuel Barrecheguren Santalo». geneanet. Los Urquijo.
- ↑ «Manuela Montagut Bruguera». geneanet. Los Urquijo.
Enllaços externs
[modifica]- «Venerable P. Francisco Barrecheguren. Misionero Redentorista». Familia Barrecheguren.