Vés al contingut

Francesc Homs i Molist

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
No s'ha de confondre amb Francesc Homs i Ferret.
Plantilla:Infotaula personaHonorable Senyor Modifica el valor a Wikidata
Francesc Homs

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ca) Francesc Homs Molist Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 setembre 1969 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
Vic (Osona) Modifica el valor a Wikidata
  Portaveu del Govern de la Generalitat de Catalunya
29 de desembre de 2010 – 22 de juny de 2015
  Conseller de Presidència de la Generalitat de Catalunya
27 de desembre de 2012 – 16 de novembre de 2015
Artur Mas i Gavarró
com a president de la Generalitat ⊟
  Diputat al Parlament de Catalunya
24 de novembre de 2003 – 30 de desembre de 2010
← -
CircumscripcióBarcelona
  Diputat al Congrés dels Diputats
8 de gener de 2016 – 29 de març de 2017
CircumscripcióBarcelona
Dades personals
NacionalitatCatalunya
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona - dret Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
OcupacióAdvocat
PartitConvergència Democràtica de Catalunya (1993-2016)
Partit Demòcrata Europeu Català (des de 2016)
Altres
GermansMercè Homs i Molist Modifica el valor a Wikidata
Condemnat perdesobediència (2017) Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm3816817 TMDB.org: 1074459 Modifica el valor a Wikidata
Llista
Diputat al Congrés dels Diputats
5 juliol 2016 – 29 març 2017 – Feliu Guillaumes i Ràfols ⊟

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputat al Congrés dels Diputats
7 gener 2016 – 19 juliol 2016

Circumscripció electoral: Barcelona

Conseller de la Presidència
27 desembre 2012 – 16 novembre 2015
← Joaquim Nadal i Farreras – Artur Mas i Gavarró ⊟
Secretari general de la Presidència
29 desembre 2010 – 27 desembre 2012
Diputat al Parlament de Catalunya
24 novembre 2003 – 30 desembre 2010 – Josep Sicart i Enguix ⊟
Circumscripció electoral: Barcelona
Modifica el valor a Wikidata

Francesc Homs i Molist (Vic, 5 de setembre de 1969) és un advocat i polític català. Ha sigut diputat al Parlament de Catalunya, conseller de la Generalitat i diputat al Congrés dels Diputats. Llicenciat en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Casat i pare de dues filles.[1] És germà de Mercè Homs i Molist, regidora del districte de Ciutat Vella de Barcelona fins al 2015.[2]

Biografia política

[modifica]

Va ser militant de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC) i membre de la junta de govern i del claustre de la UAB. Militant de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) des del 1993, en fou membre de l'Executiva Nacional. També va ser membre del consell executiu nacional de CiU. Va ser coordinador del programa electoral de Convergència i Unió (CiU) per a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003 i 2010 i ponent de l'Estatut del 2006. Entre el 2000 i el 2003 fou director general d'Afers Interdepartamentals del Departament de la Presidència i membre de la Comissió Executiva del Consell Econòmic i Social de Catalunya (CTESC). Fou elegit diputat al Parlament de Catalunya a les eleccions de 2003, 2006 i 2010.[3]

El 29 de desembre de 2010 fou nomenat secretari general de la Presidència i portaveu del Govern de la Generalitat de Catalunya, fins que el 27 de desembre del 2012, el president Artur Mas el nomenà conseller de Presidència.

Ha publicat dos llibres: Catalunya a judici (Ara Llibres, 2008) i Dret a decidir. Estació concert (Editorial Base, 2010). Fou membre del consell assessor de la Fundació Centre d'Estudis Jordi Pujol.

El 22 de juny de 2015 renuncià a les funcions de portaveu del Govern de la Generalitat. El 16 de novembre del mateix any va ser destituït com a conseller del Govern català,[4] per a encapçalar la candidatura de Democràcia i Llibertat per la circumscripció de Barcelona al Congrés dels Diputats a les eleccions generals espanyoles del 20 de desembre de 2015 i 2016, en les que va assolir l'acta de diputat.[5]

El 29 de març del 2017 fou el primer polític privat d'exercir les seves funcions d'electe a conseqüència del procés català, condemnat pel Tribunal Suprem a una pena d'inhabilitació durant un any i un mes i a pagar una multa de 30.000 euros, per haver organitzat la consulta del 9-N. La sentència va arribar nou dies després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya condemnés també a Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega pels mateixos fets.[6] Actualment està processat pel Tribunal de Cuentas pels mateixos fets.

Des del 2018 pertany a la Comissió Jurídica Assessora, que està integrada per quinze juristes de reconegut prestigi, nomenats pel Govern per un període de sis anys.[7]

Obres

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ AMELA, Víctor, Entrevista a Francesc Homs, La Vanguardia, 9/12/2015, p.29
  2. ↑ La germana de Francesc Homs
  3. ↑ Diputats del Parlament de Catalunya en la VII Legislatura p. 160
  4. ↑ «[http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6998/1457029.pdf DECRET 245/2015, de 14 de novembre, de cessament del senyor Francesc Homs i Molist com a conseller de la Presidència.]». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 6.998, 14-11-2015.[Enllaç no actiu]
  5. ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
  6. ↑ Sánchez Ugart, D. «El Suprem inhabilita Homs i complica el recurs de Mas». Ara.cat, 22-03-2017.
  7. ↑ «Sr. Francesc Homs i Molist». [Consulta: 27 novembre 2021].
  8. ↑ «‘Dret a decidir. Estació concert’, el nou llibre de Francesc Homs». El 9 nou.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francesc Homs i Molist
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Francesc_Homs_i_Molist&oldid=32047113»