Fosfoinnelita

Fosfoinnelita
Fórmula química	Na₃Ba₄Ti₃(Si₂O₇)₂(PO₄,SO₄)₂O₂F
Epònim	fosfat i innelita
Localitat tipus	Mina de flogopita de Kovdor, Massís de Kovdor, óblast de Múrmansk, Rússia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.BE.40
Nickel-Strunz 9a ed.	9.BE.40
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Estructura cristal·lina	a = 5,38 Å; b = 7,1 Å; c = 14,76 Å; α = 99°; β = 94,94°; γ = 90,14°
Color	marró
Exfoliació	perfecta en {010}, bona en {100}
Duresa	4,5 a 5
Lluïssor	vítria
Densitat	3,82 g/cm³ (mesurada)
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2005-022
Any d'aprovació	2005
Símbol	Pinn
Referències

La fosfoinnelita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la lamprofil·lita. Rep el nom pel seu contingut en fosfat i la seva relació amb la innelita.

Característiques

La fosfoinnelita és un silicat de fórmula química Na₃Ba₄Ti₃(Si₂O₇)₂(PO₄,SO₄)₂O₂F. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2005. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 4,5 i 5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la fosfoinnelita pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la mina de flogopita de Kovdor, situada al massís de Kovdor, a l'óblast de Múrmansk (Rússia). Es tracta de l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.