Vés al contingut

Fi de l'Ossa Major

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicFi de l'Ossa Major
Tipusestel, estrella binària, font d'infrarojos, estrella doble, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)A3IV[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióOssa Major Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Magnitud absoluta−1,39 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)4,557 (banda V)[2] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva8.590 K[3] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi6,41 mas[4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)19,16 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−6 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar28 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−14,7 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial4.900 cm/s²[7] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)9h 52m 6.3544s[4] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)54° 3' 51.5962''[4] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−0,23[7] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat347 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

Fi de l'Ossa Major (φ Ursae Majoris) és un estel a la constel·lació de l'Ossa Major de magnitud aparent 4,56.[8] S'hi troba a 510 anys llum del sistema solar.

Fi Ursae Majoris és un estel binari proper les components del qual són subgegants blanques de tipus espectral A3IV. Adoptant una temperatura efectiva de 9.800 K —conseqüent amb el seu tipus espectral—, hom pot calcular la lluminositat i radi de cada component. Així, l'estel principal és 182 vegades més lluminós que el Sol i té un radi de 4,7 radis solars. L'estel secundari té el 90% de la lluminositat de la seva companya i un radi 4,5 vegades més gran que el del Sol. Els períodes de rotació —calculats a partir de la velocitat de rotació mesurada, 29 km/s— són inferiors a 8 dies. Mostren cert empobriment en metalls —entenent com a tals aquells elements més pesats que l'heli— respecte al Sol, amb una abundància relativa de ferro entorn del 40% del valor solar. El sistema té una edat propera als 220 milions d'anys.[9]

El període orbital d'aquesta binària és de 105,4 anys. La separació mitjana entre ambdós estels és de 54 ua —encara que també s'ha suggerit que pogués ser inferior, d'~ 40 ua—, si bé la notable excentricitat orbital fa que aquesta varie entre 30 i 79 ua. L'últim periastre va tenir lloc en 1987. El pla orbital s'hi troba inclinat 25º respecte al pla del cel.[9]

Referències

[modifica]
  1. «MK classification for visual binary components» (en anglès). Astronomical Journal, 4-1976, pàg. 245–249. DOI: 10.1086/111879.
  2. Ulrich Bastian «catàleg Tycho-2». Astronomy and Astrophysics, 3-2000, pàg. L27-L30.
  3. «Rotational velocities of A-type stars. IV. Evolution of rotational velocities» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1-2012. DOI: 10.1051/0004-6361/201117691.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  5. «Rotational velocities of A-type stars in the northern hemisphere. II. Measurement of v sin i» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, 10-2002, pàg. 897-911. DOI: 10.1051/0004-6361:20020943.
  6. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, 11-2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  7. 7,0 7,1 «The atmospheric parameters and spectral interpolator for the MILES stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 7-2011, pàg. 165–165. DOI: 10.1051/0004-6361/201116769.
  8. «CCDM J09521 5404AB -- Double or multiple star» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 24 desembre 2020].
  9. 9,0 9,1 «Phi Ursae Majoris» (en anglès). Stars. Jim Kaler. [Consulta: 24 desembre 2020].