Ferroedenita
Ferroedenita | |
---|---|
Fórmula química | {Na}{Ca₂}{Fe2 ₅}(AlSi₇O22)(OH)₂ |
Epònim | edenite rootname series (en) i Ferrós |
Localitat tipus | Complex sienític Baie-des-Mouton, La Tabatière, Gros-Mécatina, RCM Le Golfe-du-Saint-Laurent, Côte-Nord, Quebec, Canadà |
Classificació | |
Categoria | silicats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 9.DE.15 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 9.DE.10 |
Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/D.05c |
Heys | 16.22.4 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Grup espacial | grup espacial C2/m |
Color | negre, verd fosc |
Exfoliació | bona en {110} |
Duresa | 5 a 6 |
Lluïssor | vítria |
Color de la ratlla | blanc |
Propietats òptiques | biaxial (-) |
Índex de refracció | nα = 1,710 nγ = 1,730 |
Birefringència | δ = 0,020 |
Angle 2V | mesurat: 20° |
Dispersió òptica | r > v forta |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) |
Codi IMA | IMA2012 s.p. |
Símbol | Fed |
Referències | [1] |
La ferroedenita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup del nom arrel edenita. Rep el nom per la seva relació amb l'edenita.
Característiques
[modifica]La ferroedenita és un silicat de fórmula química {Na}{Ca₂}{Fe2 ₅}(AlSi₇O22)(OH)₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5 i 6.
Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «09.DE - Inosilicats amb 2 cadenes dobles periòdiques, Si₄O11; clinoamfíbols» juntament amb els següents minerals: antofil·lita, cummingtonita, clinoholmquistita, grunerita, manganocummingtonita, manganogrunerita, permanganogrunerita, ferrofluoropedrizita, ferrifluoroleakeïta, actinolita, ferritschermakita, ferroactinolita, ferrohornblenda, ferrotschermakita, joesmithita, magnesiohornblenda, tremolita, tschermakita, cannilloïta, fluorcannil·loïta, parvomanganotremolita, fluorotremolita, potassicfluoropargasita, edenita, ferrokaersutita, ferropargasita, hastingsita, kaersutita, magnesiohastingsita, pargasita, sadanagaïta, fluoroedenita, potassicferroferrisadanagaïta, potassicsadanagaïta, potassicpargasita, potassicferrosadanagaïta, magnesiofluorohastingsita, potassicfluorohastingsita, potassicclorohastingsita, fluoropargasita, parvomanganoedenita, potassiccloropargasita, potassicferrocloroedenita, potassicmagnesiohastingsita, potassicferropargasita, cromiopargasita, ferro-taramita, barroisita, ferroferribarroisita, ferroferriwinchita, ferribarroisita, ferroferritaramita, ferroferricatoforita, ferrobarroisita, ferrorichterita, ferrowinchita, ferrokatophorita, ferritaramita, magnesiotaramita, richterita, winchita, taramita, fluororichterita, katophorita, potassicfluororichterita, potassicrichterita, ferrighoseïta, ferriwinchita, fluorotaramita, arfvedsonita, eckermannita, ferroeckermannita, ferroglaucòfan, glaucòfan, potassicmanganileakeïta, manganoarfvedsonita, ferrileakeïta, magnesioriebeckita, magnesioarfvedsonita, nyboïta, riebeckita, manganomanganiungarettiïta, ferroferrinyboïta, clinoferroferriholmquistita, ferrinyboïta, ferroferrileakeïta, ferroferrifluoroleakeïta, sodicferriclinoferroholmquistita, magnesiofluoroarfvedsonita, ferripedrizita, potassicferrileakeïta, fluoronyboïta, manganidellaventuraïta, fluoropedrizita, potassicarfvedsonita, ferriobertiïta, potassicmagnesiofluoroarfvedsonita, ferroferripedrizita, potassicmagnesioarfvedsonita, pedrizita, ferropedrizita, fluoroleakeïta i ferroferriobertiïta.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta al complex sienític Baie-des-Mouton, a La Tabatière, dins el municipi regional de comtat de Le Golfe-du-Saint-Laurent, a Côte-Nord (Quebec, Canadà). Tot i tractar-se d'una espècie no gaire habitual ha estat descrita en tots els continents del planeta a excepció de l'Antàrtida. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a Camporrells, un municipi situat a la comarca de la Llitera (província d'Osca).
Referències
[modifica]- ↑ «Ferro-edenite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 desembre 2019].