Vés al contingut

Ferrer camanegre

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuFerrer camanegre
Pyrrhosoma nymphula Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN165500 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreOdonata
FamíliaCoenagrionidae
GènerePyrrhosoma
EspèciePyrrhosoma nymphula Modifica el valor a Wikidata
(Sulzer, 1776)

El ferrer camanegre[1] (Pyrrhosoma nymphula) és una espècie d'odonat zigòpter europeu de la família Coenagrionidae, amb algunes poblacions a Àfrica del Nord i Àsia Occidental.[2] És present a Catalunya.

Hàbitat

[modifica]

Viu en basses, pantans, llacs i també en rius de poc corrent.

Identificació

[modifica]

Els mascles tenen els ulls vermells, el tòrax fosc amb franges vermelles o groguenques, l'abdomen vermell amb franges negres i les potes negres.

Les femelles presenten tres formes de color, però totes tenen bandes grogues al voltant dels segments abdominals. La forma typica té els segments abdominals vermells amb línies negres; la forma fulvipes té l'abdomen quasi vermell del tot; la forma melanotum té l'abdomen quasi totalment negre.

Fàcilment poden ser confosos amb el ferrer cama-roig (Ceriagrion tenellum), però aquest té les potes groguenques o vermelles. A Grècia i Albània hi ha una espècie semblant, Pyrrhosoma elisabethae. Són molt semblants; les femelles tenen el pronot lleugerament diferent amb plecs profunds en el marge posterior. Els mascles es diferencien pels seus apèndixs inferiors, que són més llargs que els superiors.

Comportament

[modifica]

El Ferrer camanegre és sovint el primer zigòpter a emergir, normalment a l'abril o el maig. És molt comú i se'l pot veure fins a finals de juliol o mig agost.

Les larves viuen en el fons i entre la vegetació subaquàtica. S'alimenten d'altres larves d'insectes i de petits crustacis.

Un cop arriben al final de la seva etapa larvària surten de l'aigua, pugen per les tiges de les plantes de la vora de l'aigua i es transformen en adults. Per fer-ho trenquen la pell i emergeixen com a imagos, deixant l'exúvia enganxada a la planta.

Durant un temps els adults s'allunyen de l'aigua fins que maduren; llavors tornen i s'aparellen. El mascle subjecta la femella en tàndem mentre aquesta fa la posta sobre les plantes aquàtiques.[3]

Galeria

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Cercaterm | TERMCAT». [Consulta: 23 novembre 2021].
  2. [enllaç sense format] http://www.iucnredlist.org/details/165500/0
  3. Dijsktra, Klaas-Douwe B.; Lewington, Richard. Guía de campo de las libélulas de España y de Europa (en castellà). Omega, 2014. ISBN 978-84-282-1602-9

Enllaços externs

[modifica]