Felix Krueger

Felix Krueger
Biografia
Naixement	10 agost 1874 ; Poznań (Polònia)
Mort	25 febrer 1948 (73 anys); Basilea (Suïssa)
Activitat
Lloc de treball	Leipzig
Ocupació	psicòleg, professor d'universitat, filòsof
Ocupador	Universitat de Leipzig ; Universitat de Buenos Aires
Membre de	Acadèmia de Ciències de Saxònia (membre corresponent) (1938–); Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina (1932–); Acadèmia de Ciències de Saxònia (membre ordinari) (1923–1938); Kampfbund für Deutsche Kultur
Carrera militar
Conflicte	Primera Guerra Mundial

Felix Krueger (Poznań, 10 d'agost de 1874 - Basilea, 25 de febrer de 1948) va ser un psicòleg alemany.

Va treballar al costat d'Hermann Ebbinghaus a la Universitat Martí Luter de Halle-Wittenberg i amb Wundt a la de Leipzig, a qui va succeir ocupant el lloc de Rector.

Al costat de Friedrich Sander va desenvolupar un corrent crític a la psicologia de la Gestalt a partir de la psicologia estructuralista (l'anomenada Escola de Leipzig).^[1] La seva visió del concepte científic aplicat a la psicologia està present principalment en els seus assajos "Über Entwicklungspsychologie. Ihre sachliche und geschichtliche Notwendigkeit" ("Psicologia del creixement excessiu. La seva necessitat material i històrica", Leipzig, 1915) i "Zur Psychologie der Gemeinschaft" ("La psicologia de la vida comunitària", 1935).^[2]

La psicologia dirigida per Krueger, anomenada Psicologia de la Ganzheit (o Psicologia de la Totalitat) es distingeix d'altres escoles psicològiques com el personalisme crític de William Stern.^[3]

Marginat de la vida acadèmica durant el règim nacionalsocialista, es va instal·lar a Basilea, Suïssa, on va morir en 1948.^[1]

Obres

Der Begriff donis absolut Wertvollen als Grundbegriff der Moralphilosophie. Teubner, Leipzig 1898, (publ. dissertació, PhD. Múnic).
Differenztöne und Konsonanz. In: Archiv für die gesamte Psychologie. 1903, v. 1, p. 207–275 i 1904, v. 2, p. 1–80.
Beziehungen der experimentellen Phonetik zur Psychologie. Barth, Leipzig 1907, Sonderdruck aus: Bericht über donin 2. Kongreß für experimentelle Psychologie in Würzburg 1906, p. 58–122.
Über Entwicklungspsychologie, ihre sachliche und geschichtliche Notwendigkeit. In: Arbeiten zur Entwicklungspsychologie, v. 1 (1). Engelmann, Leipzig 1915.
Der Strukturbegriff in der Psychologie. Fischer, Jena 1924, Sonderdruck aus: Bericht über donin 8. Kongreß für experimentelle Psychologie in Leipzig 1923.
Leibesübungen und deutscher Geist. In: Festschrift zur Einweihung der Turn-, Spiel- und Sportplatzanlage der Universität Leipzig, 6/7 de juny de 1925, p. 5–7.
Zur Einführung. Über psychische Ganzheit. In: Neue Psychologische Studien (Felix Krueger, ed. Komplexqualitäten, Gestalten und Gefühle), v. 1 (1), Beck, Múnic 1926, p. 5–121.
Das Wesen der Gefühle. Entwurf einer systematischen Theorie. Akademische Verlagsgesellschaft, Leipzig 1928, Sonderdruck aus: Archiv für die gesamte Psychologie, v. 65. 1928.
Eugen Heuss (ed.) Felix Krueger. Zur Philosophie und Psychologie der Ganzheit. Schriften aus donin Jahren 1918–1940. Springer-Verlag, Berlin o. a. 1953.

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 George Leaman. Heidegger im Kontext: Gesamtüberblick zum NS-Engagement der Universitätsphilosophen (=Ideologische Mächte im deutschen Faschismus. 5, 1993, p. 56.
↑ Niestro, Brigitte H. E. «Is the logos of the psychic concealed in history? On the work of Felix Krueger». Comparative Civilizations Review, 22, 1990, pàg. 54–65. ISSN: 0733-4540.
↑ Hammer, Steffi. «Felix Krueger». A: Illustrierte Geschichte der Psychologie, 2005, p. 103–105. ISBN 978-3-407-85893-1.

[kru-1] 1,0 ^1,1 George Leaman. Heidegger im Kontext: Gesamtüberblick zum NS-Engagement der Universitätsphilosophen (=Ideologische Mächte im deutschen Faschismus. 5, 1993, p. 56.

[2] Niestro, Brigitte H. E. «Is the logos of the psychic concealed in history? On the work of Felix Krueger». Comparative Civilizations Review, 22, 1990, pàg. 54–65. ISSN: 0733-4540.

[3] Hammer, Steffi. «Felix Krueger». A: Illustrierte Geschichte der Psychologie, 2005, p. 103–105. ISBN 978-3-407-85893-1.

[1]

[2]

[3]