Felip I de França

Felip I de França
	;
Nom original	(fr) Philippe Ier de France
Biografia
Naixement	23 maig 1052 ; Champanha e Fontanas (França)
Mort	29 juliol 1108 (56 anys); Melun (França)
Sepultura	abadia de Saint-Benoît-sur-Loire
Rei dels francs
	4 agost 1060 – 29 juliol 1108 ; ← Enric I de França – Lluís VI de França ⊟
Activitat
Ocupació	monarca
Família
Família	Dinastia Capet
Cònjuge	Bertrada de Montfort (1095 (Gregorià)–); Berta d'Holanda
Fills	Constança de França; () Berta d'Holanda; Lluís VI de França; () Berta d'Holanda; Felip de Mantes; () Bertrada de Montfort; Fleury de France; () Bertrada de Montfort; Cecília de França; () Bertrada de Montfort
Pares	Enric I de França i Anna de Kíev
Germans	Hug de Vermandois

Felip I de França (23 de maig de 1052 - castell de Melun, 29 de juny de 1108) fou rei de França (1060-1108).^[1] Seguint la tradició de la Dinastia Capet Felip I fou coronat rei el 1059, en vida del seu pare, però no accedí al tron fins a la mort d'aquest l'any següent.

Els primers anys del seu regnat tingué la regència de la seva mare Anna de Kíev^[2] entre 1060 i el 1061, any en el qual renuncià per poder-se tornar a casar; i també tingué la regència del seu cunyat Balduí V de Flandes entre 1060 i 1067. El 1072 es casà amb Berta d'Holanda. Després del naixement de l'hereu necessari, Lluís, Felip I s'enamorà de Bertrada de Montfort, esposa del comte Folc IV d'Anjou. Immediatament repudià Berta i es casà amb Bertrada el 15 de maig de 1092.

Felip I designà Alberic, el primer Conestable de França el 1060. Una bona part del regant de Felip I, com el seu pare, la passà sufocant les revoltes dels seus vassalls.

El 1077 aconseguí la pau amb Guillem I d'Anglaterra, duc de Normandia. El 1094 fou excomunicat per Hug, Bisbe de Lió, i posteriorment pel Papa Urbà II el novembre de 1095 en el Concili de Clermont. Diverses vegades fou aixecada l'excomunió amb la promesa de Felip I de separar-se de Bertrada, però sempre que ho feu tornà a acabar unint-s'hi. El 1095 el papa Urbà II convocà la Primera Croada contra els musulmans de Terra Santa. Felip I s'oposà a la seva participació, que tampoc no hagués estat ben vista per la Santa Seu a causa de l'excomunió que pesava damunt d'ell. El seu germà Hug de Vermandois, però, si que hi participà.

El rei Felip I morí el 1108 a Melun i fou enterrat a l'abadia de Saint-Benoît-sur-Loire.

Família

Fou el fill primogènit del rei Enric I de França i la seva tercera esposa Anna de Kíev. El nom de Felip, molt poc utilitzat en aquella època a l'Europa Occidental fou imposat per la seva mare. Es casà el 1072 amb Berta d'Holanda, filla del comte Florià I d'Holanda. D'aquest naixement nasqueren:

la princesa Constança de França (1078– v 1125), casada vers el 1097 amb Hug I de Blois i posteriorment el 1106 amb Bohemon I d'Antioquia
el príncep Lluís VI de França (1081-1137), rei de França
el príncep Enric de França (1083-?), mort jove
el príncep Carles de França (1085-?), abat mort jove
el príncep Eudes de França (1086-1089)

De la unió amb Bertrada nasqueren:

el príncep Felip de França (1093- v 1123), comte de Mantes
el príncep Florià de França (v 1093- d 1118, senyor de Nagis
la princesa Eustàquia de França
la princesa Cecília de França (1097- d 1145), casada el 1106 amb Tancred d'Antioquia i el 1115 amb Ponç de Trípoli