Faidherbia

Faidherbia

Faidherbia albida
Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Fabales
Família	Fabaceae
Subfamília	Mimosoideae
Gènere	Faidherbia (Delile) A.Chev.
Distribució

Branques

Il·lustració de Taubert

Faidherbia és un gènere monotípic de la família de les lleguminoses. El seu únic membre del gènere és Faidherbia albida, un arbre perenne i espinós.

Distribució

És natural d'Àfrica i Orient Mitjà. També s'ha introduït a l'Índia i Pakistan.

Descripció

Acacia albida és un dels majors arbres espinosos, arribant a 30 m d'alçada, amb branques i una copa arrodonida. L'escorça és rugosa i de color marró fosc, o llisa i verd grisenca. Les branques joves són de color blanc a gris cendra amb una característica forma de ziga-zaga. Les estípules són espinoses, rectes, d'uns 2 cm de llarg i de color crema. Les arrels poden créixer fins als 40 m de profunditat.

Les fulles tenen de 3 a 10 parells de pinnes, cadascuna conté 6-23 parells de folíols bastant grans, de 3,5-9 x 0,7-3 mm i són de color gris-verd. Les flors es disposen en prims pics de color blanc cremós, amb 4-14 cm de longitud. El calze té d'1 a 1,7 mm de longitud, de glabre a pubescent, amb 5 sèpals. La corol·la mesura de 3 a 3,5 mm de longitud, amb 5 pètals lliures.

El fruit és una beina inusual, brillant, de color taronja a marró vermellós, gruixuda, indehiscent, característica i clarament corbada i trenada, gran, de fins a 25 x 5 cm. Cada beina conté de 10 a 29 llavors de color marró fosc, ovoides, brillants, cadascuna de 10 x 6,0 mm i separades per un envà prim. El tegument és dur, impermeable i coriaci.

Usos

S'utilitza per a la fixació del nitrogen per a les collites i control de l'erosió. Les beines de les llavors són molt importants per al bestiar i s'utilitzen com a aliment per als camells a Nigèria. La seva fusta és usada per a la construcció de canoes i morters. També té usos en l'alimentació, begudes i medicina.

A diferència de la majoria dels altres arbres, llança les fulles en l'estació de les pluges; per aquesta raó, és altament valorat en l'agrosilvicultura, ja que pot créixer entre conreus sense ombrejar-los. Conté el compost químic psicoactiu dimetiltriptamina a les seves fulles.

Propietats

L'arbre té valor medicinal per al tractament d'infeccions com les de l'aparell respiratori, també per a la malària i la febre. És útil en el tractament dels problemes de sistema digestiu. L'escorça s'empra en tractaments clínics dentals d'higiene i el seu extracte s'empra en el tractament del mal de queixal. L'extracte també s'utilitza per a tractar infeccions oculars a les granges d'animals.

Taxonomia

Faidherbia albida va ser descrita per (Delile) A. Chev. i publicada en el London Journal of Botany 5: 97. 1846.

Etimologia

• Faidherbia: nom genèric en honor del major LLC. Faidberbe, governador del Senegal cap al 1854.
• albida: epítet llatí que significa 'blanca'.

Sinonímia

• Acacia albida Delile.

Bibliografia

• Sanjappa, M. (1992) Legumes of India. Dehra Dun: Bishen Singh Mahendra.
• Lock, J. M. & Simpson, K. (1991) Legumes of West Asia: A Checklist. RBG, Kew.
• Ross, J. H. (1979) Mem. Bot. Surv. S. Afr. 44: 1-150. A conspectus of African Acacia.
• Anonymous (1979) Tropical Legumes: Resources for the Future. Washington.
• Skerman, P. J. (1987) Tropical forage Legumes. New York.
• Wickens, G. E. (1969) Kew Bull. 23: 181-202. A study of Acacia albida.
• Bailey, L. H. & Bailey, E. Z. (1976) Hortus Third. Nova York: Macmillan.
• Boudet, G. & Lebrun, J.-P. (1986) Catalogue des plantes vasculaires du Mali. IEMVPT Et. Syn. 16.
• Guinea, E. (1948) Anales Jard. Bot. Madrid 8: 357-431. Cat. Pl. Sahara español.
• Ali, S. I. (1973) Flora of Pakistan, No. 36. Mimosaceae. Karachi: Univ. of Karachi.
• Sanjappa, M. (2000) Checklist of the Leguminosae in South Asia. Typescript.
• Collenette (1985) Flowers of Saudi Arabia.