Vés al contingut

Evru

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEvru
Biografia
Naixement12 març 1946 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsZush (1968–)
Evru (2001–) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintor, fotògraf, dibuixant Modifica el valor a Wikidata

Lloc webevru.org Modifica el valor a Wikidata


Evru (Barcelona, 12 de març de 1946) és un artista de formació autodidacta definit per ell mateix com «ArtCienMist», una suma d'artista, científic i místic.[1] Anteriorment conegut com a Albert Porta (1946-1968) i Zush (1968-2001), va iniciar-se al món de l'art amb el galerista René Metras i des de llavors la seva obra forma part de les col·leccions de museus com el MoMA (Nova York), Centre Pompidou (París), Museu Reina Sofia (Madrid), MACBA (Barcelona), Guggenheim (Nova York) o Ye Um Foundation (Seül), entre d'altres.

Trajectòria

[modifica]

Sota l'influx d'El Bosco i Joan Ponç, en els inicis, va formar part del Grup del Maduixer amb la resta d'artistes del grup: Antoni Llena, Jordi Galí, Sílvia Gubern i Àngel Jové.[2] Quan tenia 33 anys i vivia a Eivissa, va ser seleccionat per a la documenta de Kassel.[3]

« La meva obra no està feta per generar angoixa. És una mena d'exorcisme per treure el dolor. L'art és per curar-nos, per treure’ns tot el que hi ha de negatiu, i també de positiu, dins del cos. Avui si et dic que no estic gaire fi és perquè no he dibuixat prou, no he dedicat prou temps a autocurar-me. »

L'any 1980 participà en l'exposició New Images from Spain al Museu Guggenheim de Nova York.[4] El 1986 tornà a Barcelona i, tres anys després, organitzà l'exposició Els llibres de Zush al Centre d'Arts Santa Mònica de Barcelona. El mateix any participà en l'exposició Les Magiciens de la Terre al Centre Georges Pompidou de París.[5] A partir de 1995 realitzà diferents treballs digitals com la seva pròpia pàgina web, el CD-ROM interactiu PsicoManualDigital, el programa TECURA de pintura digital, i el projecte DVD SPINMU.[6]

Evru qüestiona el concepte d'autoria i defensa el treball en equips multidisciplinaris.[7]

« Penso que en l'art l'important és l'obra, no l'autor. Jo qüestiono el concepte d'autoria i crec que el treball d'Evru s'encaminarà a la col·laboració en equip. »

El 1989 va publicar l'LP Evrugo Mental State. Zush-Tres en col·laboració amb l'artista Tres. Un treball que inclou l'himne del seu estat, Evrugo Mental State.[8] Entre 1992 i 1995, treballà amb el músic Peter Gabriel al primer CD-ROM interactiu Xplora, al videoclip Digging in the dirt[9] i a la portada del disc Eve.[10]

L'any 2017, la seva obra, Dongda La Gran Campana, s'instal·là a La Vinya dels Artistes del celler Mas Blanch i Jové a la La Pobla de Cérvoles.[11] L'any 2020, després d'una llarga pausa per motius de salut, l'artista va renéixer amb l'exposició «Tornar a ser» a la Galeria Senda: una sèrie de 67 dibuixos a llapis, anomenats Nagas, de personatges híbrids entre humans i animals realitzats al seu estudi de Sarrià.[2]

« Quan em diuen tens molta imaginació, els dic, que no, que simplement tinc la possibilitat de convertir una idea en una imatge, això és la imaginació. La imaginació és materialitzar una idea i això és el que fem els artistes. Però tots som artistes, científics i místics. El difícil és trobar un equilibri entre les tres coses. Normalment som o massa artistes, com és el meu cas, o massa científics, o massa místics. L'ideal és trobar una harmonia entre les tres coses. »

L'any 2019 participa a la 16a Biennial d'Istanbul, comisariada per Nicolas Bourriaud.

El 2023 va presentar l'exposició Zush a Eivissa a la Fundació Suñol, centrant-se en aquest període creatiu de l'artista, i també va participar a l'exposició colectiva Maquinaciones al Museu Reina Sofia.

Premis

[modifica]
  • 1997: Premi Nacional de Gravat per les seves innovacions en l'art gràfic.[12]
  • 2000: Premi Ciutat de Barcelona[13] per les exposicions Zush. La Campanada (MNCARS, 2000) i Zush.Tecura (MACBA, 2000-2001)
  • 2003: Premi ACCA de la Crítica d'Art per mostrar la capacitat transformadora de l'art a l'exposició «De Zush a Evru» a la Galeria Joan Prats de Barcelona.[14]

Referències

[modifica]
  1. «Gran Enciclopèdia Catalana». [Consulta: 28 febrer 2016].
  2. 2,0 2,1 Frisach, Montse. «Evru/Zush: “El meu nou jo està en pau amb si mateix”». El Temps, 23-01-2020. Arxivat de l'original el 2020-08-07. [Consulta: 9 febrer 2020].
  3. Palau, Maria. «"L'art no pot ser només el jo, jo i jo"». El Punt Avui, 03-02-2020. [Consulta: 9 febrer 2020].
  4. «Catálogo New Images From Spain» (en anglès). Arxivat de l'original el 2015-09-25. [Consulta: 28 febrer 2016].
  5. «Zush - Les magiciens de la Terre» (en francès). Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 28 febrer 2016].
  6. «ZUSH. TECURA». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 28 febrer 2016].
  7. «El último 'zushpiro'». El País.
  8. «Zush* · Tres (3) - Evrugo Mental State» (en castellà). [Consulta: 24 setembre 2017].
  9. «Peter Gabriel - Digging In The Dirt (Raw Stylus Mix)» (en castellà). [Consulta: 24 setembre 2017].
  10. «Entrevista Zush». Revista online Bitniks. Arxivat de l'original el 2016-03-12 [Consulta: 13 març 2016].
  11. «MAS BLANCH I JOVÉ». Arxivat de l'original el 2017-09-25. [Consulta: 24 setembre 2017].
  12. «El Premio Nacional de Grabado. 1993-2002». [Consulta: 28 febrer 2016].
  13. «Premios Ciutat de Barcelona». [Consulta: 28 febrer 2016].
  14. «Premios ACCA de la crítica de arte». PREMIS ACCA DE LA CRÍTICA D'ART. Arxivat de l'original el 2016-03-04 [Consulta: 13 març 2016]. Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine.