Eustaquio de Azara y Perera
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 19 setembre 1727  Barbuñales (província d'Osca) |
| Mort | 24 juny 1797 (69 anys) Barcelona |
 Bisbe de Barcelona | |
| 12 setembre 1794 – 1797 ← Gavino de Valladares y Mejía – Pedro Díaz Valdés ⊟ Diòcesi: bisbat de Barcelona | |
 Bisbe d'Eivissa | |
| 7 abril 1788 – 1794 ← Manuel Abad y Lasierra – Climent Llocer ⊟ Diòcesi: bisbat d'Eivissa | |
| Abat del monestir de Sant Cugat | |
| 1784 – 1788 | |
| Abat de Santa Maria d'Amer | |
| 1772 – 1784 | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | bisbe catòlic (1788–1797), prevere catòlic de ritu romà |
| Orde religiós | Orde de sant Benet |
| Consagració | Gavino de Valladares y Mejía |
| Família | |
| Germans | Félix de Azara José Nicolás de Azara |
| Parents | Pau de Sitjar i Ruata, nebot |
Eustaquio de Azara y Perera (Barbuñales, c. 19 de setembre de 1727 - Barcelona, 24 de juny de 1797) fou un eclesiàstic espanyol. Era germà del diplomàtic José Nicolás de Azara i del naturalista Félix de Azara.[1]
Després de cursar els estudis en Filosofia i Dret a la Universitat d'Osca, va prendre l'hàbit benedictí al 1748, al monestir de Sant Victorià d'Assan. Va exercir ser secretari de visita, síndic i rector de Los Molinos. De 1764 a 1772 va ser camerari del monestir de Sant Cugat del Vallès, definidor general (1778-1781) i dues vegades president (1781-1784, 1787 -1790) de la Congregació Claustral per Aragó i Navarra.[2]
De 1772 al 1784 fou abat de Santa Maria d'Amer i de Santa Maria de Roses, i de 1784 a 1788 del de Sant Cugat del Vallès, on va unir diversos oficis a la mensa capitular per augmentar les rendes del monestir.
El 7 d'abril de 1788 va ser preconitzat bisbe d'Eivissa, on va crear el seminari diocesà (1794) i tres càtedres, i va fomentar la indústria primària. També afavorí el poblament a les parròquies de Santa Eulària del Riu, Santa Gertrudis de Fruitera i Sant Miquel de Balansat.[3] A finals de 1794 va passar a la Seu de Barcelona on va engrandir l'ala dreta del palau episcopal amb pintures de Francesc Pla i Duran. Tenia com a bisbe auxiliar al seu nebot Pau de Sichar.[4]
Va destacar per viure sempre dedicat al ministeri pastoral i l'estudi. De caràcter humil, afable amb tothom, caritatiu i generós, va fomentar les arts, les ciències i la indústria. Va formar part de la Societat d'Amics del País de Saragossa i Jaca. Va escriure i va publicar diverses pastorals, entre elles una exhortació (15 de gener de 1795) els fidels a assistir a les rogatives de les parròquies de Barcelona (Barcelona, 1795). Va fer també publicar el 1815 la Gramática filosófica y razonada de la lengua castellana, de Josep Pau Ballot.[5]
El 24 de juny de 1797 va morir d'apoplexia, amb fama de pietós, misericordiós, íntegre i just.
Referències
[modifica]- ↑ «Azara, linaje de los». Gran Enciclopedia Aragonesa. Arxivat de l'original el 27 de setembre 2019. [Consulta: 27 setembre 2019].
- ↑ Zaragoza Pascual, Ernesto. «Eustaquio Azara y Perera». Real Academia de la Historia. [Consulta: 27 setembre 2019].
- ↑ «Azara de Perera, Eustaquio de». Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera. [Consulta: 27 setembre 2019].
- ↑ «Eustaquio de Azara y Perera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Broto Aparicio, Santiago. «Barbuñales: Eustaquio de Azara y Perera, obispo de Ibiza y Barcelona». Diario del Alto Aragón. [Consulta: 27 setembre 2019].[Enllaç no actiu]
Bibliografia
[modifica]- B. Plaine, Series chronologica scriptorum O. S. Benedicti Hispanorum, Brünn, druck der Raigerner Benedictiner in Brünn, 1884, pàg. 20
- M. Gómez Utiel, Bibliotecas antigua y nueva de escritores aragoneses de Latassa, aumentadas y refundidas en forma de diccionario bibliográfico-biográfico, I, Zaragoza, Imprenta de Calixto Ariño, 1885, pàg. 165
- A. Palau Dulcet, Manual del librero hispanoamericano, I, Barcelona, Librería Anticuaria, 1923, pàg. 602
- J. M. Peray, Sant Cugat del Vallés. Ultimas investigaciones, Barcelona, Casa de Caridad, 1931, pàgs. 180-181
- I. Macabich, Historia de Ibiza, III, Palma, Daedalus, 1967, pàgs. 323-324
- J. Bada, L'Església de Barcelona en la crisi de l'Antic Règim (1808-1823), Barcelona, Herder, 1986, pàgs. 41-49
- VV. AA., Diccionari d'Història Eclesiàstica de Catalunya, I, Barcelona, Generalitat de Catalunya, Claret, 1998-2001, pàg. 168
- E. Zaragoza, Abaciologi Benedictí de la Tarraconense, Barcelona, Balmesiana, 2002, pàgs 40 y 385