Eurit

Per a altres significats vegeu Èurit.

Eurit

Biografia
Naixement	segle V aC Tàrent (Itàlia)
Mort	segle IV aC Crotona (Itàlia)
Activitat
Ocupació	filòsof, matemàtic
Activitat	(Floruit: segle IV aC )
Moviment	Pitagòrics
Professors	Filolau
Alumnes	Diocles of Phlius (en)

Eurit (Euritus, Εὔρυτος) fou un destacat filòsof pitagòric que esmenta Iàmblic, que diu que era nadiu de Crotona en un passatge, i en un altre el situa entre els pitagòrics tarentins. Fou deixeble de Filolau. Diògenes Laerci l'esmenta com a mestre de Plató, però això probablement és un error. Un fragment conservat per Estobeu és atribuït a Eurit.

Aristòtil, en la seva Metafísica, esmenta Eurit quan parla sobre els punts com a magnitud espacial: «Va ser en aquest sentit que Eurit determinava el nombre de qualsevol cosa; ja que comptava el nombre d'una persona o el d'un cavall o de qualsevol ésser viu fent la seva silueta amb pedretes tal com comptaríem els costats d'un triangle o d'un quadrat».

Alexandre d'Afrodísies en fa una altra referència: «Per exemple, suposem que el nombre 250 és la definició de l'ésser humà... i havent establert això, ell (Eurit) hauria agafat 250 pedretes, unes de color verd, d'altres negres, d'altres vermelles, i en general pedres de tots els colors. Llavors, dibuixaria el contorn d'una persona en una paret fent servir calç... i després posaria aquestes pedretes al voltant del rostre dibuixat, d'altres al voltant de les mans, més pedres en altres llocs fins a completar la línia de l'ésser humà, dibuixat per mitjà de pedretes tal com les unitats que ell deia que definien l'ésser humà. Com a resultat d'aquest procediment, hauria afirmat que tal com la figura humana estava formada per 250 pedretes, un autèntic ésser humà es pot definir per la mateixa quantitat d'unitats».