Eumalacostracis
Eumalacostraca | |
---|---|
cranc blau | |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Subregne | Bilateria |
Fílum | Arthropoda |
Subfílum | Crustacea |
Superclasse | Multicrustacea |
Classe | Malacostraca |
Subclasse | Eumalacostraca Grobben, 1892 |
Superordres | |
Els eumalacostracis (Eumalacostraca) són una subclasse de crustacis, i representen gairebé tots els malacostracis actuals, aproximadament unes 43.000 espècies descrites.[1]
Etimologia
[modifica]La paraula "eumalacostraca" prové del grec i significa "veritable closca tova" (eu –veritable–, malakos –tou–, i ostrakos –closca o petxina–).
Característiques
[modifica]Els eumalacostracis tenen 19 segments: 5 de cefàlics, 8 de toràcics i 6 d'abdominals. No obstant, en la majoria eumalacostracis, els primers segments de tòrax es fusionen amb el cap, de manera que el tòrax sembla que tingui menys segments; per exemple, en els decàpodes, els tres primers segments toràcics estan fusionats amb el cap i el tòrax sembla que tingui només cinc segments toràcics (toracòmers); es parla llavors de perèion; el perèion és, doncs, el conjunt de segments toràcics no fusionats amb el cap, i els seus apèndixs es denominen pereiopodis. Els apèndixs dels segments fusionats no desapareixen, sinó que es transformen en maxil·lípedes que col·laboren en el processament dels aliments; per tant, el els decàpodes, amb tres toracómeros fusionats i cinc lliures (pereion), posseeixen tres maxil·lípedes i cinc pereiopodis. Els pereiopodis s'usen per caminar o copular. L'últim segment del plèon o abdomen, el tèlson, junt amb la resta de pleopodis s'usen per nedar.[2]
Classificació
[modifica]El grup va ser originalment descrit per Grobben[3] i incorpora els Stomatopoda (galera (crustaci)|la galera), i alguns experts moderns continuen utilitzant aquesta definició. Aquí, seguint a Martin i Davis,[4] s'exclouen i queden incorporats en el seu propi grup, la subclasse Hoplocarida.[5]
Segons la darrera actualització, els eumalacostracis inclouen 43.181 espècies en tres superordres i 18 ordres:[6]
- Superordre Syncarida Packard, 1885
- Ordre Palaeocaridacea Brooks, 1962 †
- Ordre Bathynellacea Chappuis, 1915
- Ordre Anaspidacea Calman, 1904
- Superordre Peracarida Calman, 1904
- Ordre Amphipoda Latreille, 1816
- Ordre Bochusacea Gutu & Iliffe, 1998
- Ordre Cumacea Krøyer, 1846
- Ordre Ingolfiellida Hansen, 1903
- Ordre Isopoda Latreille, 1817
- Ordre Lophogastrida Sars, 1870
- Ordre Mictacea Bowman et al., 1985
- Ordre Mysida Haworth, 1825
- Ordre Pygocephalomorpha Beurlen, 1930 †
- Ordre Spelaeogriphacea Gordon, 1957
- Ordre Stygiomysida Tchindonova, 1981
- Ordre Tanaidacea Dana, 1849
- Ordre Thermosbaenacea Monod, 1927
- Superordre Eucarida Calman, 1904
- Ordre Decapoda Latreille, 1802
- Ordre Euphausiacea Dana, 1852
Referències
[modifica]- ↑ Brusca, R. C. & Brusca, G. J., 2005. Invertebrados, 2a edició. McGraw-Hill-Interamericana, Madrid (etc.), XXVI 1005 pp. ISBN 0-87893-097-3
- ↑ «Els crustacis | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 agost 2021].
- ↑ Grobben, K. 1892. Zur Kenntnis des Stammbaumes und des Systems der Crustaceen. Sitzber. K. Akad. Wiss., Vienna, Math. Nat. Cl., 101, 1892, pàg. 237-274.
- ↑ Martin, J. W.; Davis, G. E.. An Updated Classification of the Recent Crustacea. Natural History Museum of Los Angeles County, 2001.
- ↑ «WoRMS - World Register of Marine Species - Hoplocarida». [Consulta: 28 agost 2021].
- ↑ «WoRMS - World Register of Marine Species». [Consulta: 28 agost 2021].