Vés al contingut

Eufrasi d'Iliturgi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEufrasi d'Iliturgi

Altar de Sant Eufrasi, Catedral de Jaén, s. XVIII Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementEufrasius
segle I dC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle I Modifica el valor a Wikidata
Illiturgis (Antiga Roma) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSanta María de Mao (O Incio, província de Lugo) 
Bisbe
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
bisbe i màrtir; baró apostòlic
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
Festivitat13 de març i 15 de maig (amb els altres barons apostòlics)
IconografiaCom a bisbe
Patró deAndújar, diòcesi de Jaén

Eufrasi és venerat com a sant patró d'Andújar (Andalusia). La tradició el fa primer bisbe de la ciutat i un dels Set barons apostòlics de la Bètica. D'existència incerta, al voltant seu hi ha diverses llegendes i tradicions.

Llegenda

[modifica]

No sabem res sobre la vida d'aquest bisbe. Segons la tradició, va evangelitzar la ciutat d'Iliturgi (situada a Mengíbar o Cuevas de Lituergo, a la província de Jaén, tot i que la tradició la ubicava a Andújar), on va ser el primer bisbe. Hi hauria mort màrtir.

Segons aquesta tradició, Eufrasi va ésser un dels Set barons apostòlics, missioners que havien estat ordenats a Roma i enviats pels sants Pere apòstol i Pau de Tars a evangelitzar la Bètica al segle i, repartint-se en diferents ciutats i essent martiritzats tots ells.[1]

Historicitat

[modifica]

Les fonts més antigues que citen els barons daten del segle X i podrien remuntar-se als segles VIII o IX; semblen, però, obres hagiogràfiques on, sense fonament històric, s'enaltia l'església andalusa, llavors sota el domini musulmà. En fonts anteriors, tant històriques com litúrgiques, i fins i tot a la mateixa zona, no s'esmenten mai aquests sants. Segurament es tracta d'una llegenda pietosa de l'època visigoda, elaborada amb la intenció de reforçar els vincles de l'Església local amb Roma, fent que l'evangelització hispànica fos directament obra de la predicació de deixebles de l'apòstol Pere.

La llegenda tingué molt èxit, especialment a partir de la seva difusió en els falsos cronicons dels segles xvi i xvii i, particularment, de la falsa crònica de Dextre, que oferia molts detalls sobre els sants i la seva activitat en la Bètica, tots ells obra del falsificador jesuïta Jerónimo Román de la Higuera.

Veneració

[modifica]

Les seves suposades restes van ésser traslladades, durant la invasió musulmana, a Galícia, a la vall del riu Mao, a la província de Lugo, essent instal·lades a la parròquia de Santa Maria do Mao (O Incio).

És patró d'Andújar i de la diòcesi de Jaén des del començament del segle xvii, on se celebra el 15 de maig, o el diumenge més proper a aquesta data.

Notes

[modifica]
  1. Una altra llegenda els fa companys de Sant Jaume el Major durant el seu viatge a Hispània. Els altres barons van ser els sants: Hesiqui de Carcere (Cazorla o Cieza), Cecili d'Elvira, Ctesifon de Bergi (Berja), Torquat d'Acci (Guadix), Indaleci d'Urci (prop d'Almeria) i Secundi d'Abula (a Almeria).

Enllaços externs

[modifica]