Eta de l'Hidra Femella
Eta de l'Hidra Femella (η Hydrae) és un estel a la constel·lació de l'Hidra Femella de magnitud aparent 4,30.[7][8] D'acord a la nova reducció de les dades de paral·laxi d'Hipparcos, s'hi troba a 586 anys llum (180 parsecs) respecte al sistema solar.
No té nom propi habitual, si bé va rebre, per part d'Ulugh Beg, el nom de Min al Azʽal, «pertanyents a la zona deshabitada»,[9] juntament amb δ Hydrae, ε Hydrae, ζ Hydrae, ρ Hydrae i Al Minliar al Shuja (σ Hydrae).
Característiques
[modifica]Eta Hydrae és un estel blanc-blavenc de la seqüència principal de tipus espectral B3V, semblant, per exemple, a Benetnasch (η Ursae Majoris).[7] Té una temperatura efectiva de 18.700 K i la seva lluminositat bolomètrica és 2.680 vegades superior a la lluminositat solar.[10] A partir del seu diàmetre angular —0,254 mil·lisegons d'arc— i coneixent la distància a la qual s'hi troba, es pot avaluar el seu diàmetre, sent aquest 4,9 vegades més gran que el del Sol.[11] Gira sobre si mateixa amb una velocitat de rotació projectada de 101 ± 5 km/s.[12] Té una massa estimada d'entre 6,75 i 7,0 masses solars i una edat de 31,6 ± 3,9 milions d'anys.[13]
Encara que Eta Hydrae ha estat considerada una variable Beta Cephei —figura com a tal en el Catàleg General d'Estrelles Variables amb una variació de lluentor de 0,06 magnituds—, posteriors estudis posen en dubte aquesta variabilitat.[14][15]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Spectroscopic analysis of southern B and Be stars» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 1, 1r agost 2006, pàg. 252–262. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2006.10655.X.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
- ↑ «UBV photometry of stars whose positions are accurately known. VII». Astronomy and Astrophysics, 1993, pàg. 591–592.
- ↑ 4,0 4,1 «New measurements of rotation and differential rotation in A-F stars: are there two populations of differentially rotating stars?» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 6-2012, pàg. A116. DOI: 10.1051/0004-6361/201118724.
- ↑ «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, 11-2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
- ↑ 6,0 6,1 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
- ↑ 7,0 7,1 «V* eta Hya -- Variable Star of beta Cep type» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 30 desembre 2020].
- ↑ Eta Hydrae Arxivat 2016-04-30 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)
- ↑ Allen, Richard Hinckley. «Hydra». A: Courier Dover Publications. Star Names — Their Lore and Meaning (en anglès), 1889, p. 563. ISBN 0-486-21079-0.
- ↑ Hohle, M. M.; Neuhäuser, R.; Schutz, B. F. «Masses and luminosities of O- and B-type stars and red supergiants». Astronomische Nachrichten, 331, 4, 2010. p. 349.
- ↑ Zorec, J.; Cidale, L.; Arias, M. L.; Frémat, Y.; Muratore, M. F.; Torres, A. F.; Martayan, C. «Fundamental parameters of B supergiants from the BCD system. I. Calibration of the (λ_1, D) parameters into Teff». Astronomy and Astrophysics, 501, 1, 2009. pp. 297-320.
- ↑ Huang, W.; Gies, D. R. «Stellar Rotation in Field and Cluster B Stars». The Astrophysical Journal, 683, 2, 2008. pp. 1045-1051.
- ↑ Tetzlaff, N.; Neuhäuser, R.; Hohle, M. M. «A catalogue of young runaway Hipparcos stars within 3 kpc from the Sun». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 410, 1, 2011. pp. 190-200.
- ↑ «Eta Hya» (en anglès). VizieR - Catàleg General d'Estrelles Variables. [Consulta: 30 desembre 2020].
- ↑ Abt, Helmut A.; Levato, Hugo; Grosso, Monica «Rotational Velocities of B Stars». The Astrophysical Journal, 573, 1, 2002. pp. 359-365.
