Esteve Uroš IV de Sèrbia
 Fresc mural de l'emperador Dusan de Sèrbia.  | |
| Nom original | (sr) Стефан Урош IV Душан |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | Стефан Урош IV Душан, Esteve Uroš IV Dušan 26 juliol 1308 Sèrbia |
| Mort | 20 desembre 1355 (47 anys) districte de Devoll (Imperi Serbi) |
| Causa de mort | pesta |
| Sepultura | Sant Marc (Belgrad, Sèrbia) |
 Monarca Sèrbia | |
| 8 setembre 1331 – 16 abril 1346 ← Esteve Uroš III – Esteve Uroš V de Sèrbia ⊟ | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Ortodoxa Sèrbia |
| Activitat | |
| Ocupació | governant, cap militar |
| rei | |
| Celebració | Església Ortodoxa Sèrbia |
| Pelegrinatge | Belgrad |
| Festivitat | 2 de desembre |
| Iconografia | Com a rei |
| Altres | |
| Títol | Rei |
| Família | Casa de Nemanjić |
| Cònjuge | Helena of Bulgaria |
| Fills | Ćerka cara Dušana, Esteve Uroš V de Sèrbia |
| Pares | Esteve Uroš III i Theodora Smilets of Bulgaria |
| Germans | Simeon Uroš Jelena Nemanjić Šubić Theodora Nemanjić |
 | |
Esteve Uroš IV Dušan, en llengua sèrbia: Стефан Урош IV Душан, en grec: Στέφανος Ντουσάν (26 de juliol de 1308 – 20 de desembre de 1355) va ser el rei de Sèrbia de 1331 a 1345 i emperador dels serbis i dels romans de 1346 a 1355, pertanyia a la dinastia dels Nemanjić i era fill del rei Stefan Uroš III Dečanski.[1]
Biografia
[modifica]
Stefan Uroš IV Dušan va ser coronat rei de tots els serbis el 8 de setembre de 1331 (altres fonts indiquen el 21 de setembre). Sota el seu regnat Sèrbia va atènyer el seu apogeu territorial i el seu imperi era un dels grans estats d'aquella època. Va fer aplicar un sistema universal de lleis anomenat el codi de Dusan.
Esteve Uroš es va aprofitar de les lluites internes dins l'Imperi Romà d'Orient[2] i a vegades hi participà mitjançant aliances i així aconseguí eixamplar el seu regne en direcció de Macedònia, Albània, Épir, Etòlia i Tessàlia. Gràcies al seu casament amb la filla del tsar de Bulgària també prengué el control d'aquest territori. El 1346, a Skoplie, es va fer coronar emperador del Serbis i del Romans.
Maldà per apoderar-se de Constantinoble mitjançant una aliança amb els venecians. Va patir una derrota el 1352 a Demòtica contra els turcs. Morí misteriosament als 48 anys, en 1355, i heretà el tron el seu fill inexpert, Oroch, que no pogué evitar la dissolució de l'imperi.
Veneració
[modifica]Fou sebollit a l'església que havia fet construir al monestir dels Sants Arcàngels a Prizren, avui en ruïnes. Avui les seves restes són a l'església de Sant Marc de Belgrad. És venerat com a sant per l'Església Ortodoxa Sèrbia.
Fonts
[modifica]- Dusan Batakovic, "Histoire du peuple serbe", éditions L'âge d'homme ISBN 282511958X
- Georges Castellan, Histoire des Balkans, XIVe-XXe siècle, éditions Fayard ISBN 2213605262
- Donald M. Nicol, Les Derniers siècles de Byzance, 1261-1453, éditions les Belles Lettres ISBN 2251380744
Notes i referències
[modifica]- ↑ «Stefan Dušan | emperor of Serbia» (en anglès). [Consulta: 14 maig 2019].
- ↑ Treadgold, W. T. A History of the Byzantine State and Society (en anglès). Stanford University Press, 1997, p. 842-843. ISBN 0-804-72630-2.
Enllaços externs
[modifica]
- Istorijska biblioteka: Stefan Dušan
- Medieval Serbia, l'Ordre du Dragon Rouge