Vés al contingut

Estanislau Basora i Brunet

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaBasora

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ca) Estanislau Basora Brunet Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementEstanislau Basora i Brunet
18 novembre 1926 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort16 març 2012 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Las Palmas de Gran Canaria (Las Palmas) Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsEl monstre de Colombes[3]
Activitat
Ocupaciófutbolista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1946 Modifica el valor a Wikidata -
Nacionalitat esportivaEspanya Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipDavanter
Clubs juvenils
Anys Equip

1941-1943
Colònia Valls
CE Súria
Clubs professionals
Anys Equip PJ (g)
1943-1946
1946-1958
1955–1956
CE Manresa
FC Barcelona
UE Lleida (cedit)

237
15

89
4
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
1948-1958
1950
1949-1957
Catalunya Catalunya[1]
Catalunya-Llevant[2]
Espanya Espanya
5
1
22
2
0
13
Participà en
1950Mundial de Futbol 1950 Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansJoaquim Basora Modifica el valor a Wikidata


FIFA: 46285 BDFutbol: 9633 Modifica el valor a Wikidata
Llista
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
1943–1946 CE Manresa
1946–1958 FC Barcelona 237(89)
1955–1956 cessió UE Lleida 16(6)
  Selecció nacional Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
1948–1958   Catalunya 5(2)
1949–1949   Espanya B 1(0)
1949–1957   Espanya 22(13)

Estanislau Basora i Brunet (Colònia Valls, Navars, 1926 - Las Palmas de Gran Canaria, 2012)[4] va ser un destacat futbolista català dels anys cinquanta. Va ser internacional amb la selecció catalana i amb la selecció espanyola.

Biografia

[modifica]

Estanislau Basora va néixer a la Colònia Valls (a Navars) el 18 de novembre del 1926. Considerat un dels millors extrems de la història del futbol català de tots els temps, va desenvolupar la major part de la seva trajectòria futbolística al FC Barcelona, club on romangué entre 1946 i 1958, i al qual va representar en 302 partits.[5] Formà com a extrem dret a la davantera de les "cinc copes" amb Ladislau Kubala, César Rodríguez, Tomás Moreno i Eduard Manchón.

Fou 22 partits internacional A amb la selecció espanyola, entre 1949 i 1957 i un cop internacional B.[6] Fou un dels millors jugadors de la fase final de la Copa del Món de Futbol 1950, on marcà cinc gols. Aquell any rebé el premi "Baró Güell" al millor esportista de l'Estat de l'any. En un partit internacional disputat a l'estadi de Colombes a París contra França, Basora marcà tres gols i feu un extraordinari partit, després del qual va rebre el sobrenom d'"el monstre de Colombes".

L'any 1974, amb motiu del 75è aniversari de la fundació del FC Barcelona fou escollit dins de l'onze ideal de tots els temps del club en la posició d'extrem dret.

Basora va morir el 16 de març del 2012[4] a l'Hospital Universitario de Gran Canaria Dr. Negrín, a Las Palmas de Gran Canaria, on havia ingressat per recuperar-se d'un infart.[7] Seguint la seva voluntat, la despulla fou portada a Barcelona i enterrada al Cementiri de les Corts.

Palmarès

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Antoni Closa, Jaume Rius. Selecció Catalana de Fútbol: nou dècades d'història. Any 1999. Editorial Jaume Rius. ISBN 8492294434
  2. «Ayer en Las Corts». Mundo Deportivo, 24-02-1950. [Consulta: 20 desembre 2012].
  3. Diccionari del Barça. Antoni Closa, Jordi Blanco. Cartoné. Enc. Catalana 1999. ISBN 8441201269 / 84-412-0126-9 EAN: 9788441201262, Pàgina 48
  4. 4,0 4,1 «Mor Estanislau Basora, un dels davanters del Barça de les Cinc Copes». Ara.cat, 16-03-2012. [Consulta: 16 març 2012].
  5. «Sergi Roberto, 300 games for Barça». FC Barcelona, 25-04-2021 [Consulta: 27 abril 2021].
  6. «Ante el partido internacional de fútbol entre España-Italia "en Chamartín"» (en castellà). La Vanguardia, 26-03-1949 [Consulta: 6 octubre 2015].
  7. «L'exjugador del Barça Estanislau Basora es recupera d'un infart». Ara.cat, 04-03-2012. [Consulta: 16 març 2012].

Enllaços externs

[modifica]