Estàtica
L'estàtica és la part de la mecànica que estudia les condicions d'equilibri d'un sistemes de forces que actua sobre un cos per tal que aquest es mantingui en repòs o en equilibri mecànic, és a dir, en moviment uniforme.[1][2][3]
L'estàtica ja va ser estudiada pels antics grecs, especialment en el seu vessant geomètric i en destaca Arquimedes. Més tard seria desenvolupada per Leonardo da Vinci (1452 – 1519), Simon Stevin (1548 – 1620), Galileu (1564 – 1642), D'Alembert (1717 - 1783) i Lagrange (1736 - 1813).[1][4]
A l'estàtica no actuen o no es consideren les forces externes ni les acceleracions, però sí forces internes com el pes i la força de fregament, per exemple. Així, un objecte pesant col·locat sobre una taula, fa que aquesta rebi l'acció del pes i respongui amb una reacció, (força igual i oposada), que mantindrà l'objecte a sobre (equilibri).[4] Noteu que si el pes fos més gran del que la taula pogués aguantar, aquesta es deformaria o trencaria.
Atès que els principis de l'estàtica són els que regeixen la construcció d'estructures rígides en equilibri, són utilitzats en l'arquitectura i en l'enginyeria. Els camps d'aplicació, abasten des del càlcul d'estructures, (ponts, sostres, tirants, etc.), fins a càrregues estàtiques en murs, comportes, túnels, etc., degudes o no a la contenció de fluids o altres materials, ja siguin aire, aigua, terra o d'altres.[5]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Gran Enciclopèdia Catalana. Volum 10. Reimpressió d'octubre de 1992. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana, 1992, p. 288. ISBN 84-7739-004-5.
- ↑ «Statics | Force, Moment & Equilibrium | Britannica» (en anglès). [Consulta: 24 febrer 2024].
- ↑ «Estática - EcuRed» (en castellà). [Consulta: 2 març 2024].
- ↑ 4,0 4,1 «statica - Treccani» (en italià). [Consulta: 24 febrer 2024].
- ↑ Baker, Daniel W.; Haynes, William. Statics: Introduction to Statics (en anglès).
Vegeu també
[modifica]