Esquema d'Askey
Aparença
En matemàtiques, l'esquema d'Askey és una manera d'organitzar polinomis ortogonals de tipus hipergeomètric o hipergeomètric bàsic en una jerarquia. Per als polinomis ortogonals clàssics comentats a Andrews i Askey (1985),[1] l'esquema d'Askey va ser dibuixat per primer cop per Lebelle (1985)[2] i per Askey i Wilson (1985),[3] i des d'aleshores ha sigut estès per Koekoek i Swarttouw (1998)[4] i Koekoek, Lesky i Swarttouw (2010)[5] per cobrir els polinomis ortogonals bàsics.
Esquema d'Askey per a polinomis ortogonals hipergeomètrics
[modifica]Koekoek, Lesky i Swarttouw (2010)[6] dona la següent versió del esquema d'Askey:
- ₄F₃
- Wilson | Racah
- ₃F₂
- Duals continus de Hahn | Continus de Hahn | Hahn | Duals de Hahn
- ₂F1
- Meixner-Pollaczek | Jacobi | Pseudo Jacobi | Meixner | Krawtchouk
- ₂F0/1F1
- Laguerre | Bessel | Charlier
- 1F0
- Hermite
Esquema d'Askey per polinomis ortogonals hipergeomètrics bàsics
[modifica]Koekoek, Lesky i Swarttouw (2010)[7] dona l'esquema següent per als polinomis ortogonals hipergeomètrics bàsics:
- ₄₃
- Askey–Wilson | q-Racah
- ₃₂
- Duals continus q-Hahn | Continus q-Hahn | Gran q-Jacobi | q-Hahn | Duals q-Hahn
- ₂1
- Al-Salam–Chihara | q-Meixner–Pollaczek | Continus q-Jacobi | Gran q-Laguerre | Petit q-Jacobi | q-Meixner | Quantum q-Krawtchouk | q-Krawtchouk | Afins q-Krawtchouk | Doble q-Krawtchouk
- ₂0/11
- Continus gran q-Hermite | Continus q-Laguerre | Petit q-Laguerre | q-Laguerre | q-Bessel | q-Charlier | Al-Salam–Carlitz I | Al-Salam–Carlitz II
- 10
- Continus q-Hermite | Stieltjes–Wigert | Discrets q-Hermite I | Discrets q-Hermite II
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Andrews, George E.; Askey, Richard. «Classical orthogonal polynomials». A: Polynômes orthogonaux et applications. Proceedings of the Laguerre symposium held at Bar-le-Duc, October 15–18, 1984. (en anglès). 1171. Berlin, New York: Springer-Verlag, 1985, p. 36-62 (Lecture Notes in Math.). DOI 10.1007/BFb0076530. ISBN 978-3-540-16059-5.
- Askey, Richard; Wilson, James «Some basic hypergeometric orthogonal polynomials that generalize Jacobi polynomials» (en anglès). Memoirs of the American Mathematical Society, 54 (319), 1985, pàg. iv 55. DOI: 10.1090/memo/0319. ISSN: 0065-9266.
- Koekoek, Roelof; Swarttouw, René F. The Askey-scheme of hypergeometric orthogonal polynomials and its q-analogue (en anglès). 98-17. Delft University of Technology, Faculty of Information Technology and Systems, Department of Technical Mathematics and Informatics, 1998. Arxivat 2019-08-14 a Wayback Machine.
- Koekoek, Roelof; Lesky, Peter A.; Swarttouw, René F. Hypergeometric orthogonal polynomials and their q-analogues (en anglès). Berlin, New York: Springer-Verlag, 2010 (Springer Monographs in Mathematics). DOI 10.1007/978-3-642-05014-5. ISBN 978-3-642-05013-8.
- Koornwinder, Tom H. «Group theoretic interpretations of Askey's scheme of hypergeometric orthogonal polynomials». A: Orthogonal polynomials and their applications (Segovia, 1986) (en anglès). 1329. Berlin, New York: Springer-Verlag, 1988, p. 46–72 (Lecture Notes in Math.). DOI 10.1007/BFb0083353. ISBN 978-3-540-19489-7.
- Labelle, Jacques. «Tableau d'Askey». A: Polynômes Orthogonaux et Applications. Proceedings of the Laguerre Symposium held at Bar-le-Duc (en anglès). 1171. Berlin, New York: Springer-Verlag, 1985, p. xxxvi–xxxvii (Lecture Notes in Math.). DOI 10.1007/BFb0076527. ISBN 978-3-540-16059-5.