Mar

Mar

Format per	aigua de mar terra

La mar Tirrena a Vulcano, una de les illes Eòlies

La mar o el mar és una massa d'aigua salada (coneguda com a aigua de mar) que cobreix una gran part de la superfície de la Terra. Les grans masses d'aigua que separen els continents s'anomenen oceans, mentre que les divisions d'aquests oceans més o menys tancades per parts dels continents o per illes i arxipèlags són conegudes simplement com a mars, les quals alhora se subdivideixen en masses d'aigua més petites anomenades golfs i badies i es connecten a través d'estrets. També s'anomenen mars els grans llacs interiors, habitualment salats, que no desguassen enlloc, com ara la mar d'Aral.

L'illa de Tent enmig de les aigües glaçades de la mar de Ross, a l'Antàrtida

Segons el grau de tancament de les mars, aquestes es divideixen en:

• mars costaneres, parcialment tancades per illes, arxipèlags o penínsules i en què els corrents són causats pels vents marins, com la mar del Nord o la mar del Japó;
• mars continentals, més tancades i amb un intercanvi d'aigua amb l'oceà limitat, en què els corrents són deguts a diferències de salinitat i temperatura més que no pas a la força del vent, com és el cas de la mar Mediterrània o la mar Roja;
• mars interiors o tancades, totalment voltades de terra, que poden rebre o no aigua dolça a través de diversos emissaris però no arriben a desguassar a l'oceà, com ara la mar Càspia o la mar Morta.

L'autoritat mundial que defineix els límits de mars i oceans és l'Organització Hidrogràfica Internacional (OHI), el document vigent de la qual és la publicació especial S-23, Límits d'oceans i mars Arxivat 2008-12-30 a Wayback Machine. (en anglès), 3a edició, 1953. La segona edició fou la del 1937, i la primera era del 1928. El 1986 se'n va publicar una quarta edició, però a causa de diverses disputes nominals encara no ha estat ratificada.

El Dia Marítim Mundial, acordat per l'Assemblea General de les Nacions Unides, se celebra el quart dijous de setembre de cada any.

Pescadors i navegants, corallers, mestres d'aixa i calafats, mestres velers, corders, xarxaires, peixaters, estibadors i amarradors, pilots, faroners, armadors, gent de mar. Tots ells es guanyen la vida al mar.

Mars i oceans

La definició comparativa de mar com una «extensió d'aigua salada menor que l'oceà» estableix una classificació de les extensions d'aigua salada en què els oceans serien les grans extensions i vindrien després, amb diferents mides, les mars. Les mars es diferencien principalment pel contacte amb l'oceà, i poden ser obertes o tancades:

• si està circumdat quasi totalment per terra, com la mar Negra, es parla de mar continental,
• si és molt oberta, com la Mar de la Xina Oriental, es parla de mar litoral.

La distinció entre mar i oceà obeeix a diverses causes, sobretot quan es parla de mars obertes en què sol distingir-atenent a la situació geogràfica, generalment enclavada entre dues masses terrestres o, de vegades, les menys, a la posició de la plataforma continental. Alguns exemples d'això són:

• El de la mar del canal de la Mànega que comunica amb l'oceà Atlàntic per la mar Cèltica, però es distingeix per la seva posició entre la costa sud d'Anglaterra i la costa nord de França.
• La mar Mediterrània, que comunica amb l'oceà Atlàntic per l'estret de Gibraltar i es distingeix clarament per estar enclavat entre Europa, Àsia i Àfrica, al punt de què té unes condicions marítimes molt diferents (diferents temperatures, diferent fauna i flora, i marees de diferent amplitud).
• Una altra mar oberta, en aquest cas la dels Sargassos, es distingeix de l'oceà Atlàntic de forma totalment arbitrària amb la seva acumulació d'algues al llarg de la Florida.

La màxima autoritat internacional en matèria de delimitació de mars és el «International Hydrographic Organization» (IHO), sent la referència mundial seva publicació «Limits of oceans and seas» (Límits d'oceans i mars) (3a edició de 1953). Aquesta publicació no estableix diferències entre oceans i mars, sinó que es limita a enumerar tots els oceans i mars del món, assignant un nombre, arribant fins al 66, encara que com utilitza a vegades números amb lletra, en realitat són 73. Són un total de 6 oceans (l'Atlàntic i el Pacífic estan dividits cada un en dos parts, Nord i Sud) i 67 mars, d'ells dos dividits en dos conques, la mar Mediterrània i la mar de la Xina.

Algunes mars tenen mars interiors (que es numeren amb una lletra minúscula) com la Bàltica (3), la Mediterrània (8) i l'Arxipèlag de l'Índia Oriental (13). La publicació considera a més oceans i mars, golfs, badies, canals i estrets, i moltes vegades, no resulta molt clar quin és el criteri utilitzat, ja que a vegades és el simple ús des de temps passats.

Mar i llac

Algunes masses d'aigua anomenades "mars" realment no ho són pas, i en canvi n'hi ha d'altres que sí que ho són però no són conegudes com a tals pel que fa al nom. Vet aquí una mostra d'alguns d'aquests noms equívocs:

• La mar de Galilea és un petit llac d'aigua dolça que desguassa a la mar Morta a través del Jordà. Actualment és més coneguda com a "llac de Tiberíades" o "llac Kinneret", com se'n diu als moderns mapes d'Israel, però la denominació bíblica encara és àmpliament utilitzada arreu.
• La "mar de Cortés", o de "Cortez", és més coneguda habitualment com a "golf de Califòrnia".
• El golf Pèrsic és en realitat una mar.
• La mar Morta, de fet, és un llac.

Llista de mars

Aquesta taula recull tots els mars del món que l'Organització Hidrogràfica Internacional («International Hydrographic Organization», IHO), a la seva publicació Limits of oceans and seas (3a edició de 1953)] recull com a tals. En aquesta publicació tots els mars i oceans tenen un número d'identificació així com una precisa descripció dels seus límits. Alguns criteris resulten antics, com la no existencia de l'oceà Antàrtic i els seus mars, però està pendent d'una actualització que es troba aturada per discrepàncies en la determinació de límits.

Llista dels mars del món (segons la IHO)

Núm. Localització Mar Oceà 01. 59° 30′ N, 23° 0′ E Mar Bàltica ATL 01.a → 62° 09′ 18″ N, 19° 30′ 01″ E Golf de Bòtnia ATL 01.b → 59° 53′ N, 26° 06′ E Golf de Finlàndia ATL 01.c → 57° 37′ 32″ N, 23° 35′ 05″ E Golf de Riga ATL 02. 56° 55′ 42″ N, 11° 25′ 41″ E Kattegat, Øresund i Belts ATL 03. 57° 50′ 50″ N, 9° 04′ 23″ E Estret de Skagerrak ATL 04. 56° N, 03° E Mar del Nord ATL 05. 76° N, 8° O Mar de Groenlàndia ATL 06. 69° 00′ N, 0° 01′ E Mar de Noruega ATL 07. 75° N, 40° E Mar de Barentsz ART 08. 65° 39′ 17″ N, 36° 51′ 15″ E Mar Blanca ART 09. 74° 49′ 55″ N, 71° 18′ 43″ E Mar de Kara ART 10. 75° 25′ 04″ N, 125° 44′ 25″ E Mar de Làptev ART 11. 72° 17′ 10″ N, 164° 09′ 49″ E Mar de la Sibèria Oriental ART 12. 69° 41′ 19″ N, 171° 27′ 19″ O Mar dels Txuktxis ART 13. 72° 01′ 40″ N, 137° 02′ 30″ O Mar de Beaufort ART 14. Pas del Nord-oest ART 14.A → 73° 24′ 30″ N, 68° 07′ 52″ O Badia de Baffin ATL 15. 67° 00′ 38″ N, 058° 001′ 44″ O Estret de Davis ART 15.A → 61° N, 56° O Mar del Labrador ART 16. 60° N, 85° O Badia de Hudson ART 16.A → 62° 29′ 36″ N, 71° 57′ 43″ O Estret de Hudson ART 17. 90° N, 0° E Oceà Àrtic ART 17.A → 83° 17′ 37″ N, 57° 08′ 02″ O Mar de Lincoln ART 18. 56° 48′ N, 6° 48′ O Mars interiors de la costa oest d'Escòcia ATL 19. 53° 43′ 18″ N, 5° 10′ 38″ O Mar d'Irlanda i canal de Sant Jordi ATL 20. 51° 18′ N, 3° 37′ O Canal de Bristol ATL 21. 50° 11′ 01″ N, 0° 31′ 52″ O Canal de la Mànega ATL 22. 45° 05′ 27″ N, 3° 54′ 27″ O Mar Cantàbrica o golf de Biscaia ATL 23. 0° N, 30° O Oceà Atlàntic nord ATL 24. 48° 0′ N, 61° 30′ O Golf de Sant Llorenç ATL 25. 45° 00′ N, 65° 48′ O Badia de Fundy ATL 26. 25° 22′ 07″ N, 90° 23′ 26″ O Golf de Mèxic ATL 27. 14° 31′ 32″ N, 75° 49′ 06″ O Mar Carib ATL 28. 35° N, 18° E Mar Mediterrània ATL 28.A → Conca occidental de la mar Mediterrània ATL 28.B → Conca oriental de la mar Mediterrània ATL 28.Aa → 35° 58′ 18″ N, 5° 29′ 09″ O Estret de Gibraltar ATL 28.Ab → 36° 0′ N, 3° 0′ O Mar d'Alboran ATL 28.Ac → 40° 0′ N, 1° 30′ E Mar Balear ATL 28.Ad → 43° 29′ 54″ N, 9° 02′ 30″ E Mar Lígur ATL 28.Ae → 39° 31′ 22″ N, 13° 21′ 12″ E Mar Tirrena ATL 28.Af → 38° 06′ 04″ N, 18° 17′ 41″ E Mar Jònica ATL 28.Ag → 43° N, 15° E Mar Adriàtica ATL 28.Bh → 39° 15′ 34″ N, 24° 57′ 09″ E Mar Egea ATL 29. 40° 43′ 21″ N, 28° 13′ 29″ E Mar de Màrmara ATL 30. 43° 30′ N, 34° 30′ E Mar Negra ATL 31. 46° N, 37° E Mar d'Azov ATL 32. Oceà Atlàntic sud ATL 33. 34° 30′ S, 58° 10′ O Riu de la Plata ATL 34. 1° 0′ N, 4° 0′ E Golf de Guinea ATL

Núm. Localització Mar Oceà 35. Golf de Suez IND 36. Golf d'Aqaba IND 37. Mar Roja IND 38. Golf d'Aden IND 39. Mar d'Aràbia IND 40. Golf d'Oman IND 41. Golf Pèrsic IND 42. Mar de les Lacadives IND 43. Golf de Bengala IND 44. Mar d'Andaman IND 45. Oceà Índic IND 45.A → Canal de Moçambic IND 46.a → Estret de Malaca IND 46.b → Estret de Singapur IND 47. Golf de Siam o de Tailàndia IND 48. Mar d'Indonèsia IND 48.a → Mar de Sulu IND 48.b → Mar de Cèlebes PAC 48.c → Mar de les Moluques PAC 48.d → Golf de Tomini PAC 48.e → Mar de Halmahera PAC 48.f → Mar de Seram PAC 48.g → Mar de Banda PAC 48.h → Mar d'Arafura PAC 48.i → Mar de Timor PAC 48.j → Mar de Flores PAC 48.l → Mar de Bali PAC 48.n → Mar de Java PAC 48.o → Mar de Savu PAC 49. Mar de la Xina Meridional (Nan Hai) PAC 50. Mar de la Xina Oriental (Tung Hai) PAC 51. Mar Groga (Hwang Hai) PAC 52. Mar del Japó PAC 53. Mar Interior de Seto PAC 54. Mar d'Okhotsk PAC 55. Mar de Bering PAC 56. Mar de les Filipines PAC 57. Oceà Pacífic Nord PAC 58. Golf d'Alaska PAC 59. - Aigües costaneres del sud-oest d'Alaska i la Colúmbia Britànica PAC 60. Golf de Califòrnia PAC 61. Oceà Pacífic Sud PAC 62. Gran Badia Australiana PAC 62.A → Estret de Bass PAC 63. Mar de Tasmània PAC 64. Mar del Corall PAC 65. Mar de Salomó PAC 66. Mar de Bismarck PAC

Altres mars del món

	Mar Cèltica		Mar de Petxora		Bohai
	Golf de Hammamet		Mar de Creta (mar Egea)		Golf de Gabès
	Mar de Sibuyan		Mar dels Sargassos		Mar de Wadden (mar del Nord)
	Oceà Antàrtic		Mar d'Amundsen, mar de Ross, mar de Weddell, mar de Davis i mar de Bellingshausen		Mar de Scotia
	Mar Càspia		Mar d'Aral		Mar Morta

Llista dels mars per superfície

Nº	Nom	Superfície (mi²)	Superfície (km²)
1	Mar de les Filipines	2.000.000	5.177.762
2	Mar del Corall	1.850.000	4.791.000
3	Mar d'Aràbia	1.491.130	3.862.000
4	Mar de la Xina Meridional	1.351.936	3.500.000
5	Mar de Weddell	1.081.548	2.800.000
6	Mar Carib	1.063.000	2.754.000
7	Mar Mediterrània	965.000	2.500.000
8	Mar de Tasmània	900.000	2.330.000
9	Mar de Bering	873.000	2.260.100
10	Golf de Bengala	838.970	2.172.000

Estats de la mar

Article principal: Escala Douglas

Amb relació a les dimensions de les onades i als obstacles que representen per a la navegació, s'han determinat diversos graus dels estats de la mar segons l'escala Douglas, amb denominacions específiques.

• Grau 0: mar plana, mar calma o mar bonança, sense onades.
• Grau 1: mar arrissada, amb onades de menys de 0,1 m.
• Grau 2: marejol, amb onades que oscil·len entre els 0,1 i els 0,5 m.
• Grau 3: maror, amb onades que oscil·len entre els 0,5 i els 1,25 m.
• Grau 4: forta maror, amb onades que oscil·len entre els 1,25 i els 2,5 m.
• Grau 5: maregassa o mar grossa, amb onades que oscil·len entre els 2,5 i els 4 m.
• Grau 6: mar brava, amb onades que oscil·len entre els 4 i els 6 m.
• Grau 7: mar desfeta o mar de capa, amb onades que oscil·len entre els 6 i els 9 m.
• Grau 8: mar molt alta, amb onades que oscil·len entre els 9 i els 14 m.
• Grau 9: mar enorme, amb onades de més de 14 m.

Mars extraterrestres

Mare Humboldtianum, a la Lluna

Les mars lunars són extenses planes basàltiques de la Lluna que els primers astrònoms van confondre amb masses d'aigua, que van batejar com a "mars".

A la superfície de Mart, es creu que en un passat llunyà hi podia haver existit aigua en forma líquida i que les diverses conques marcianes actuals serien fons marins secs. La més gran és l'anomenada Vastitas Borealis, i n'hi ha d'altres com l'Hellas Planitia i l'Argyre Planitia.

També se suposa la presència d'aigua corrent sota la superfície de diverses llunes, sobretot a Europa.

A la superfície de Tità també es creu que hi ha hidrocarburs en forma líquida, tot i que en aquest cas seria més adequat parlar de "llacs" que no pas de "mars".

La mar a la mitologia

Les mitologies tenien explicacions per a l'origen de la mar com a part de la creació del món, i sovint un dels déus principals regnava sobre la mar. Així, per exemple, Posidó era el déu grec de la mar, Olorun el dels panteons sud-africans, els xinesos tenien quatre déus dracs (cadascú encarregat d'un oceà), Nun s'encarregava de les aigües primordials per als egipcis... Molts pescadors s'encomanaven a sants o genis locals per demanar protecció davant la mar.

A la literatura, el mar ha estat sinònim sovint de la mort, sigui pels monstres marins sorgits de la mitologia, per analogia de la metàfora del riu com la vida (que acaba en desembocar en el mar) o per la quantitat de referències aquàtiques en escatologia (la llacuna Estígia o el riu de la mort egipci, per exemple).

Vegeu també

• Mar epicontinental
• Nivell mitjà del mar
• Oceanografia
• Platja
• Port
• Sulfur de dimetil
• Maritimum

Enllaços externs

• «IHO - Pàgina de la «The International Hydrographic Organization»» (en anglès). The International Hydrographic Organization. Arxivat de l'original el 2017-04-12. [Consulta: 17 maig 2009].

Viccionari