Església sufragània
Una església sufragània és una església, normalment amb territori i drets quasi parroquials, que depèn d'una parròquia eclesiàstica principal o matriu.[1] Amb el Concili de Trento s'autoritzà la creació d'esglésies per naturalesa geogràfica, ja fos per la distància a l'església més propera o per la dificultat d'accés, i quan quantitat de feligresos era molt baixa, l'església parroquial esdevenia sufragània, i si la població creixia de nou es podia segregar de nou, però aquest procés acostumava a ser llarg per la resistència de les esglésies mare a perdre o transferir rendes.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Benito i Monclús, Pere. Les parròquies del Maresme a la Baixa Edat Mitjana. Caixa d'Estalvis Laietana, 1992, p. 63. ISBN 9788460443179.
- ↑ Giralt i Raventós, Emili. Història agrària dels Països Catalans. Volum 3. Fundació Catalana per a la Recerca, 2008, p. 588.