Església de San Tirso
 | |||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Nom en la llengua original | Iglesia de San Tirso | ||||||||||||
| Dades | |||||||||||||
| Tipus | Església i monument  | ||||||||||||
| Part de | Camí Primitiu | ||||||||||||
| Període | Segle ix | ||||||||||||
| Arquitecte | Tioda | ||||||||||||
| Construcció | segle IX | ||||||||||||
| Obertura | Segle ix | ||||||||||||
| Construït per | Alfons II d'Astúries | ||||||||||||
| Construcció | Segle ix | ||||||||||||
| Dedicat a | Tirs de Sozòpolis | ||||||||||||
| Característiques | |||||||||||||
| Estil arquitectònic | Art asturià Renaixentista | ||||||||||||
| Localització geogràfica | |||||||||||||
| Entitat territorial administrativa | Uviéu (província d'Astúries) | ||||||||||||
| Localització |  Oviedo Espanya | ||||||||||||
| |||||||||||||
| Bé d'Interès Cultural | |||||||||||||
| Iglesia de San Tirso | |||||||||||||
| Data | 3 de juny de 1931 | ||||||||||||
| Identificador | RI-51-0000788 | ||||||||||||
| Conservació i restauració | |||||||||||||
| Segle xx | Restaurat | ||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||
| Diòcesi | arquebisbat d'Oviedo | ||||||||||||
| Religió | catolicisme | ||||||||||||
| Lloc web | iglesiadeasturias.org | ||||||||||||
| |||||||||||||
L'església de San Tirso, també coneguda com a església de San Tirso el Real és una església i parròquia de la ciutat d'Oviedo, Principat d'Astúries, Espanya, situada a la plaça d'Alfonso II el Casto o de la catedral i a escassos metres de la Catedral de San Salvador d'Oviedo.
L'església és fundació del rei Alfons II el Cast d'Astúries en el segle ix.[1] No obstant això ha sofert diverses reconstruccions i restauracions, l'última del segle xx, per la qual cosa de l'església primitiva únicament queda el mur tester de la capçalera.
Està catalogada com Bé d'Interès Cultural, amb la categoria de Monument, des de l'any 1931, figura llavors denominada Monument Històric Artístic.
Història
[modifica]Basílica prerromànica
[modifica]
La fundació de l'església és atribuïda al rei Alfons II el Cast d'Astúries emmarcada al programa constructiu que va iniciar aquest rei en traslladar la capitalitat del regne a la ciutat d'Oviedo al començament del seu regnat en 791, construint a més d'aquesta església, palaus, la Catedral de San Salvador, l'església de Santa María i una muralla defensiva que envoltava tot aquest conjunt.[2] D'aquesta primitiva basílica únicament subsisteix la testera de la capella de la capçalera.
Les cròniques elogien l'edifici són però molt parques en la seva descripció pel que donat el poc que ha arribat de la primitiva basílica la seva morfologia és molt discutida.[3] De la testera supervivent es dedueix que era de capçalera única i sense càmera supraabsidal. Se suposa que era un edifici d'una sola nau central de planta quadrada o rectangular, amb capelles en cadascun dels costats fins a para formar una planta cruciforme de manera semblant a Santa Cristina de Ḷḷena.[4]
Descripció
[modifica]
En aquesta església es troba la tomba de Balesquita Giraldez, fundadora de la Capella de la Balesquida.
L'interior és de planta rectangular, amb tres naus amb arcs sobre columnes. En aquestes naus es troben la capella de Santa Ana al sud, el retaule major al capdavant i al costat nord un corredor lateral al centre.
La capella de Santa Ana del segle xvi s'ingressa a través d'un arc de mig punt. L'interior està coronat per una volta de creueria gòtica. La volta descansa en mènsules amb àngels sustentant escuts.
Dins del temple podem destacar el retaule de la capella major de José Bernardo de la Meana, la imatge de l'Assumció en aquest mateix retaule, l'escultura de Sant Tirs d'Antonio Borja, una Pietat, el retaule del Crist, els tríptics Francisco Reiter.
Capçalera prerromànica
[modifica]La configuració del mur de la capçalera procedent de l'edificació primitiva conserva el cadirat original, alternant en les cantonades amb carreu. Els ràfecs de les cobertes descansen sobre mènsules característiques del període constructiu alfonsí. En el centre del mur s'obre una finestra trífora la qual presenta similituds amb l'oberta en la testera del temple de San Julián de los Prados, en el de Sant Pere de Nora i en el de Santa María de Bendones, obres totes elles d'Alfono II. La finestra està conformada per dues columnes exemptes i dues semicolumnes laterals sobre les quals descansen tres arcs de maó. Les columnes, de marbre, descansen sobre bases clàssiques i van ser reaprofitades. Els capitells centrals són de talla original, amb el collarí soguejat asturià i les fulles esquematitzades, sent còpies dels capitells laterals de tradició coríntia, peces romanes reaprofitades. És notable la presència d'un emmarc decorat molt ressaltat que circumscriu la part superior de la finestra, amb més similitud a elements mossàrabs que a elements del període alfonsí.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Lugares con encanto en España. Iglesia de San Tirso de Oviedo» (en espanyol). [Consulta: 31 octubre 2014].
- ↑ García de Castro Valdés, César. «Las primeras fundaciones». A: La Catedral de Oviedo. Historia y Restauración (en espanyol). I. Ediciones Nobel S.A., 1999, p. 25-28. ISBN 84-89770-83-2.
- ↑ García de Castro, Art *prerrománico a Astúries., p. 28:
« Baselicam quoque Sancti Tirsi miro hedificio cum multis angulis fundamentavit...
También fundó la basílica de San Tirso, edificio admirable, con muchas esquinas...» — Crónica Albeldense XV, 9 « ...etiam aliam eclesiam beatissimi Tirsi martiris proppe domum Sancti Salvatoris fundavit, ...
...también fundó otra iglesia de San Tirso Mártir junto a la casa de San Salvador,...» — Crónica de Alfonso III, versión Rotense, 21 « ..., necnon et tertiam baselicam in memoriam sancti Tirsi condidit, cuius operis pulchritudo plus presens potest mirare quam eruditus scriba laudare.
..., también construyó una tercera basílica en memoria de San Tirso, cuya belleza puede mejor apreciarla el visitante que alabarla el sabio cronista.» — Crónica de Alfonso III, versión Sebastianense, 21 - ↑ García de Castro, Arte prerrománico en Asturias., p. 30.
Bibliografia
[modifica]- García de Castro Valdés, César. «San Tirso (Oviedo)». A: Arte Prerrománico en Asturias. Ménsula Ediciones, S. L., 2008, p. 28-30. ISBN 84-612-4085-2.
- Redondo Cadenas, Feliciano «La Iglesia de San Tirso el Real de Oviedo. Su pasado y su presente». Butlletí del Real Institut d'Estudis Asutrians, 81, 1974, pàg. 171-183. Arxivat de l'original el 2014-10-31. ISSN: 0020-384X [Consulta: 31 octubre 2014].
- Redondo Cadenas, Feliciano «La iglesia de San Tirso el Real de Oviedo: Basílica primitiva». Butlletí del Real Institut d'Estudis Asutrians, 88, 1976, pàg. 607-626. Arxivat de l'original el 2014-10-31. ISSN: 0020-384X [Consulta: 31 octubre 2014]. Arxivat 2014-10-31 a Wayback Machine.
- Redondo Cadenas, Feliciano «La iglesia de San Tirso el Real de Oviedo III: La torre y sus alrededores». Butlletí del Real Institut d'Estudis Asutrians, 90, 1977, pàg. 342-362. Arxivat de l'original el 2014-10-31. ISSN: 0020-384X [Consulta: 31 octubre 2014].
- Arias Páramo, Lorenzo. «Iglesia de San Tirso». A: Guía del arte prerrománico asturiano. Ediciones Trea, S. L., 1999, p. 32-33. ISBN 84-95178-20-6.
Enllaços externs
[modifica]
- Mirabilia Ovetensia. Fitxa, reconstruccions infogràfiques i visita virtual al monument. Arxivat 2011-08-11 a Wayback Machine.
- Real Instituto de Estudios Asturianos Buscador del Butlletí de Lletres. Arxivat 2012-04-25 a Wayback Machine.
- Fuentes del Medievo Hispánico. Textos originales de las crónicas albeldense y de Alfonso III, versiones rotense y sebastianense. Arxivat 2020-01-30 a Wayback Machine.
- Ministeri de Cultura d'Espanya. Consulta a la Base de dades del Patrimoni Històric.