Vés al contingut

Escut de Rialp

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Escut de Rialb)
Infotaula d'escutEscut de Rialp
Detalls
TipusEscut d'armes Modifica el valor a Wikidata
Escut oficial de Rialp

L'escut oficial de Rialp, aprovat el 23 d'abril del 2001,[1] té el següent blasonament:

Escut caironat: d'or, un mont de sinople movent de la punta, del qual davalla un riu ondat d'argent. Per timbre una corona mural de vila.

Història

[modifica]
Antic escut de Rialb

Escut parlant, referit al nom de la vila: representa una muntanya amb un riu blanc que en davalla; de fet, Rialp (que segons recomanació de l'Institut d'Estudis Catalans s'hauria d'escriure Rialb) prové de «riu alb», o riu blanc.

Abans de l'actual escut oficial, l'ajuntament n'havia fet servir un amb el blasonament següent: «Escut d'argent, una muntanya de sinople, de la qual baixa un camí d'argent, amb dues ratlles d'atzur».[2]

Escuts municipals anteriors

[modifica]

El municipi de Rialb fou ampliat el 1969 amb l'afegitó de l'antic municipi de Surp. Els escuts municipals anteriors a l'actualment vigent foren, per tant, el d'aquest municipi precedent: Surp, a més de l'antic escut de Rialb.

L'Escut antic de Rialb perdé vigència en entrar en vigor la normativa catalana sobre els símbols oficials. L'escut antic no s'hi adaptava i, per tant, deixà de tenir validesa oficial. Així, el 23 d'abril del 2001 s'aprovà l'Escut de Rialb, adaptat a la normativa catalana vigent de símbols oficials. Era un escut d'argent, una muntanya de sinople, de la qual baixa un camí d'argent, amb dues ratlles d'atzur.[3]

Referències

[modifica]
  1. «RESOLUCIÓ de 29 de març de 2001, per la qual es dóna conformitat a l'adopció de l'escut heràldic del municipi de Rialp.» (pdf). DOGC num 3373, 29-03-2001. [Consulta: 25 juny 2010].
  2. Bassa i Armengol, Manuel. Els escuts heràldics dels pobles de Catalunya. Barcelona: Editorial Millà, 1968. 
  3. Bassa 1968.

Bibliografia

[modifica]
  • Bassa i Armengol, Manuel. Els escuts heràldics dels pobles de Catalunya. Barcelona: Editorial Millà, 1968. 

Vegeu també

[modifica]