Vés al contingut

Escuraflascons

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuEscuraflascons
Phalaropus Modifica el valor a Wikidata

escuraflascons becfí Modifica el valor a Wikidata  
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreCharadriiformes
FamíliaScolopacidae
GènerePhalaropus Modifica el valor a Wikidata
Brisson, 1760
Nomenclatura
Sinònims
Steganopus
Espècies

Un escuraflascons és una de les tres espècies vives d'un gènere (Phalaropus) d'ocells esvelts i lligades al medi marí de la família dels escolopàcids (Scolopacidae). Resulta notable tant pel seu comportament de cria com per la seva tècnica per aconseguir l'aliment.

Descripció

[modifica]

Fan entre 15 i 25 cm de llargària, segons l'espècie. Tenen els peus palmats i un bec recte i fi. En hivern tenen un plomatge predominantment gris i blanc, que dificulta la identificació de les diferents espècies. En estiu presenten diferents dibuixos en rogenc o castany. Les femelles són majors i amb colors més vius que els mascles

Hàbitat i distribució

[modifica]

Dues de les espècies, l'escuraflascons becfí i el becgròs són els únics membres de la família dels escolopàdis que es poden considerar pelàgics, ja que passen la major part de la seva vida, fora de l'etapa de cria, al mar obert. Són particularment amants de les concentracions de sal i es veuen en gran nombre en llacs salats com ara Mono Lake, a Califòrnia, i el gran Llac Salat de Utah. Les tres espècies crien en àrees molt septentrionals i migren en hivern a zones tropicals.

Alimentació

[modifica]

Quan s'alimenta, un escuraflascons neda ràpidament en un cercle petit, formant un petit remolí, de manera que els aliments pugen arrossegats des de les zones poc profundes. L'ocell se situa al centre del remolí i amb el bec atrapa els petits invertebrats arrossegats.

Reproducció

[modifica]

En el comportament reproductiu dels escuraflascons, sembla que els papers dels sexes estiguen canviats. Les femelles, que són més grans i amb colors més vius, persegueixen els mascles, competeixen pel territori de nidificació i defenen agressivament els nius i els companys que han triat. Una vegada feta la posta, les femelles migren cap al sud, deixant els mascles covant els ous, i més tard a la cura dels joves. El niu és un forat en terra cobert de vegetació. La posta més freqüent és de quatre ous colorats crípticament de color oliva, amb taques fosques. La covada dura unes tres setmanes i els joves es fan independents unes tres setmanes més tard.

Taxonomia

[modifica]

El gènere Phalaropus inclou tres espècies: