Escolar negre
Lepidocybium flavobrunneum  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 190287 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Scombriformes |
| Família | Gempylidae |
| Gènere | Lepidocybium |
| Espècie | Lepidocybium flavobrunneum Smith, 1843 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
.svg){kind=icon}
L'escolar negre (Lepidocybium flavobrunneum) és una espècie de peix pertanyent a la família dels gempílids i l'única del gènere Lepidocybium.[2]
Descripció
[modifica]Pot arribar a fer 200 cm de llargària màxima (normalment, en fa 150) i 45 kg de pes. Cos de color marró fosc (esdevé gairebé negre a mesura que envelleix). 8-9 espines i 16-18 radis tous a l'aleta dorsal i 1-2 espines i 12-14 radis tous a l'anal. 31 vèrtebres. Aletes pèlviques ben desenvolupades i amb 5 radis tous. Té una quilla lateral prominent al peduncle caudal.[3][4][5][6][7]
Alimentació
[modifica]Menja calamars, crustacis i peixos.[8]
Depredadors
[modifica]És depredat per la tonyina d'aleta groga (Thunnus albacares).[9]
Hàbitat
[modifica]És un peix marí, oceanòdrom[10] i bentopelàgic que viu entre 200 i 1.100 m de fondària al talús continental principalment[11] i entre les latituds 50°N-48°S i 180°W-180°E. Migra cap amunt durant la nit.[3][8]
Distribució geogràfica
[modifica]Es troba als mars i oceans temperats i tropicals (llevat, probablement, del nord de l'Índic).[3]
Ús comercial
[modifica]És capturat, de vegades, pels palangrers[12] i la seua carn, greixosa, pot tindre propietats purgants.[13][14][15] Es comercialitza congelat i, al Japó, en forma de pastissos.[16][3]
Observacions
[modifica]És inofensiu per als humans.[3]
Referències
[modifica]- ↑ Catalogue of Life[Enllaç no actiu] (anglès)
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 FishBase (anglès)
- ↑ Nakamura, I. i N.V. Parin, 1993. FAO Species Catalogue. Vol. 15. Snake mackerels and cutlassfishes of the world (families Gempylidae and Trichiuridae). An annotated and illustrated catalogue of the snake mackerels, snoeks, escolars, gemfishes, sackfishes, domine, oilfish,. cutlassfishes, scabbardfishes, hairtails, and frostfishes known to date. FAO Fish. Synop. 125(15):136 p.
- ↑ Nakamura, I., 1984. Gempylidae. A: W. Fischer i G. Bianchi (eds.). FAO species identification sheets for fishery purposes. Western Indian Ocean fishing area 51. Vol. II.
- ↑ Nakamura, I. i N.V. Parin, 2001. Gempylidae. Snake mackerels. P. 3698-3708. A: K.E. Carpenter i V. Niem (eds.). FAO species identification guide for fishery purposes. The living marine resources of the Western Central Pacific. Vol. 6. Bony fishes part 4 (Labridae to Latimeriidae), estuarine crocodiles. FAO, Roma.
- ↑ Smith, C.L., 1997. National Audubon Society field guide to tropical marine fishes of the Caribbean, the Gulf of Mexico, Florida, the Bahamas, and Bermuda. Alfred A. Knopf, Inc., Nova York, Estats Units. 720 p.
- ↑ 8,0 8,1 Nakamura, I. i N.V. Parin, 1993.
- ↑ FishBase (anglès)
- ↑ Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
- ↑ Shcherbachev, Y.N., 1987. Preliminary list of thalassobathyal fishes of the tropical and subtropical waters of the Indian Ocean. J. Ichthyol. 27(2): 37-46.
- ↑ Smith, C.L., 1997.
- ↑ Keriorrhoea--the passage of oil per rectum--after ingestion of marine wax esters (anglès)
- ↑ Potential Health Issues Associated with the Comsumption of Escolar Arxivat 2006-02-19 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ Nakamura, I. i N.V. Parin, 2001.
- ↑ Nakamura, I., 1995. Gempylidae. Escolares. P. 1106-1113. A: W. Fischer, F. Krupp, W. Schneider, C. Sommer, K.E. Carpenter i V. Niem (eds.). Guia FAO para Identificación de Especies para los Fines de la Pesca. Pacífico Centro-Oriental. 3 Vols. FAO, Roma.
Bibliografia
[modifica]- Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
- Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
- Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
- Coppola, S.R., W. Fischer, L. Garibaldi, N. Scialabba i K.E. Carpenter, 1994. SPECIESDAB: Global species database for fishery purposes. User's manual. FAO Computerized Information Series (Fisheries). Núm. 9. Roma, FAO. 103 p.
- Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía (Madrid).
- IGFA, 2001. Base de dades de registres de pesca IGFA fins al 2001. IGFA, Fort Lauderdale, Florida, Estats Units.
- Nakamura, I., 1986. Gempylidae. P. 825-829. A: M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.). Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berlín.
- Nelson, J.S., E.J. Crossman, H. Espinosa-Pérez, L.T. Findley, C.R. Gilbert, R.N. Lea i J.D. Williams, 2004. Common and scientific names of fishes from the United States, Canada, and Mexico. American Fisheries Society, Special Publication 29, Bethesda, Maryland, Estats Units.
- Ricker, W.E., 1973. Russian-English dictionary for students of fisheries and aquatic biology. Fisheries Research Board of Canada, Ottawa.
- Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1980. A list of common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (12)1-174.
- Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
- 伍汉霖. 拉汉世界鱼类系统名典 (en xinès). 中国海洋大学出版社, 2017. ISBN 978-7-5670-1538-8.
Enllaços externs
[modifica]
- AQUATAB
- Fury rises over fish label row (anglès)