Vés al contingut

Ernst Heinrich Weber

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaErnst Heinrich Weber

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 juny 1795 Modifica el valor a Wikidata
Wittenberg (Sacre Imperi Romanogermànic) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 gener 1878 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Leipzig (Imperi Alemany) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaWittenberg Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Leipzig
Universitat de Halle Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiJohann Christian Rosenmüller Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFisiologia i medicina Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópsicòleg, físic, estadístic, anatomista, metge, fisiòleg, astrònom Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Leipzig Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsJohann Christian Rosenmüller Modifica el valor a Wikidata
AlumnesHermann Lotze Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralRudolf Buchheim, August Edmund Segnitz (en) Tradueix i Leo Ludwig Ferdinand Krokisius (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Ernst Heinrich Weber (Wittenberg, Alemanya; 24 de juny de 1795 - Leipzig; 26 de gener de 1878),[1] va ser un psicòleg i anatomista alemany que va fundar la doctrina anomenada psicofísica. Va tenir dos germans coneguts en el món de la ciència: Wilhelm Eduard Weber (1804-1891) (va fer estudis sobre acústica i moviment ondulatori) i Eduard Friedrich Weber (1806 -1871) (va formular el comportament inhibidor del nervi vague el 1845 i els seus treballs al terreny de l'electromagnetisme van fer que la unitat SI del flux magnètic es denominés amb el seu cognom weber ), ambdós van ser col·laboradors seus en els seus treballs científics. El seu nom apareix unit a la Llei de Weber sobre els estímuls, llei que ell mateix va formular.[2]

Biografia

[modifica]

Weber va ser fill del famós teòleg Michael Weber es va criar en un entorn científic, la família tenia relacions amb el físic famós expert en acústica Ernst Chladni. Va estudiar a la ciutat de Wittenberg i Leipzig arribant el 1818 a ser professor d'anatomia comparada a Halle, i el 1840 de Psicologia. Va investigar sobre les sensacions, els sentits tàctils de la pell el van portar a l'anomenada llei de weber (que ve a dir que quan es comparen dos objectes i s'ha d'observar la distinció entre ells, no percebem la diferència entre els objectes, sinó la raó d'aquesta diferència a la magnitud dels objectes comparats).

Va col·laborar amb Carl Friedrich Gauss en l'estudi del geomagnetisme. Va arribar a ser rector de l'alma mater de Leipzig, i morí en aquesta ciutat el 26 de gener de 1878.

Obra

[modifica]

Les investigacions de Weber van ser en tot moment dirigides a comparar les seves observacions anatòmiques amb les observacions fetes al microscopi, es va dedicar sobretot a l'observació del moviment i percepció dels animals comparant i explicant en tot moment amb lleis físiques (en el camp de la mecànica i Termodinàmica) les observacions fetes.

És molt conegut l'estudi sobre del cor humà, en què va descobrir que era estimulat per dos tipus de nervis: els que activen els batecs del cor i els que els inhibeixen. Weber va ser un dels primers científics a percebre que el sistema nerviós autònom està constituït per dos sistemes nerviosos diferents. Weber va investigar també la mecànica de la percepció.

Va estar tan dedicat a aquest estudi que a poc a poc va anar creant una nova disciplina que unia les dues ciències: La física i la psicologia. (Psicofísica). Va fer aportacions dins d'aquest nou camp indagant, ara la relació entre el parell sensació-estímul veient l'existència de relacions entre elles: comprovant que perquè la sensació augmenti en progressió aritmètica ha de produir un augment de l'estímul en progressió geomètrica.

Publicacions

[modifica]
  • " Anatomia comparata nervi sympathici " (Leipz. 1817)
  • " d'Aure et auditu hominis et animalium " (das. 1820)
  • " Tractatus de motu iridis " (das. 1821)

En col·laboració amb Wilhelm Eduard Weber

[modifica]
  • " Wellenlehre " (ca. 1825)

En col·laboració amb Eduard Friedrich Weber

[modifica]
  • " Zusätze zur Lehre vom Bau und von der Verrichtung der Geschlechtsorgane ". ca. 1846
  • " Die Lehre vom Tastsinn und Gemeingefühl ". Braunschw. 1851
  • " Annotationes anatomicae et physiologicae ". Leipz. 1834 - 1851. Obra composta en tres Vols.

Seguidors

[modifica]

Hi va haver autors que van continuar amb les teories que va ser elaborant Weber de manera que van contribuir a l'establiment de la neurofísica, el més conegut d'ells va ser Gustav Theodor Fechner (1801-1887) que va revisar els treballs de Weber fins al punt d'obtenir la denominació internacional de cofundador de la psicofísica i per tant de la psicologia experimental. És de destacar el seu llibre Elements de psicofísica (1860), on fa unes reflexions sobre la llei de Weber.[3]

Un altre dels col·laboradors va ser Jan Evangelista Purkyně (1787-1869) que el 1819 publica un treball sobre Beiträge zur Kenntnis des Sehens in subjectiver Hinsicht[4] en el qual apareixen idees afins a les de Weber dins el que se venia a nomenar com a psicologia experimental. Mentre Purkyně mostrava el valor d'aplicar el mètode experimental als fenòmens de la sensació, Weber va estendre el seu enfocament més enllà de l'experimentació cap a la quantificació.

Referències

[modifica]
  1. Asimov, Isaac. «Weber, Ernst Heinrich». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 267. ISBN 8429270043. 
  2. «Ernst Heinrich Weber». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Murray, David J. A History of Western Psychology (en anglès). 2a edició. Prentice-Hall, 1983. 
  4. Bhattacharyya, Kalyan B. Eminent Neuroscientists Their Lives and Works (en anglès). Academic Publishers, 2011, p. 179. ISBN 9380599285. 

Vegeu també

[modifica]