El Manglar
| Tipus | revista  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Llengua | castellà |
| Data d'inici | 2007 |
| Data de finalització | 2010 |
| Estat | Espanya |
| Dades i xifres | |
| Editorial | Dibbuks |
| Nominacions i premis | |
| Premis |
|
El Manglar va ser una revista de còmics i il·lustració editada per Dibbuks entre els anys 2007 i 2010, codirigida per Manuel Bartual (qui també es responsabilitza del seu disseny) i Ricardo Esteban. Va comptar amb distribució en llibreries especialitzades de tot Espanya i en quioscs de Madrid i Barcelona.[1]
Trajectòria
[modifica]Primera etapa
[modifica]El primer exemplar va sortir la primera quinzena del mes de gener del 2007 amb la vocació de recuperar el quiosc per a les revistes d'historietes, després de la crisi del còmic a Espany dels anys 80.[2] Segons els seus responsables, també pretenia servir de plataforma als nous valors del país.[3]
Recollia així obres de José Luis Agreda, Manuel Castaño i Manuel Bartual (Con amigos como estos), Enrique Bonet, Sergio Córdoba, Mauro Entrialgo, Manel Fontdevila i Carlos Vermut, però també d'autors forans, com Emile Bravo, Eric Omond i Yoann, Frederik Peeters, Julien i Mo/CDM, Lindingre i Manu Larcenet. La seva estructura i disseny remetia a la revista francesa Fluide Glacial.[2] Amb el número 3, va incorporar historietes curtes de la sèrie El Vecino de Santiago García i Pepo Pérez.[4][5] Aquest mateix any va obtenir el guardó a la millor revista atorgat pel Saló Internacional del Còmic de Barcelona i el Diario de Avisos.[6]
L'abril del 2008, Ricardo Estaban reconeixia que la falta de vendes en quioscs, publicitat i suport institucional dificultaven la seva supervivència.[7]
Segona etapa
[modifica]"El Manglar" va reaparèixer a l'estiu del 2008, centrant-se ja en les llibreries especialitzades.[2] A aquest exemplar (num.7), es van iniciar sèries com Diox de Borja Crespo i Chema García, La prisión portátil de Paco Alcázar, Tú me has matado de David Sánchez i Zorgo de Luis Bustos. S'estrenaven després Héroe de domingo de Lorenzo Gómez en el seu número vuit i Relatos de Mundo Tocino de Rubén Fernandez en el novè, a més d'incorporar-se Carlos de Diego.
Al novembre de 2009, amb el seu número 11, se substitueix la grapa per l'enquadernació amb llom, augmentant-se el nombre de pàgines fins a arribar a 100. S'inicien a més les sèries Los robinsones del espacio de Luis Bustos, Una ciudad, cualquier ciudad de Esteban Hernández i Carretera bastarda (Bastard Road en l'original) de Dave Curd i Brian Winkeler. A mitjans del 2010 es va publicar un número 12 en aquest mateix format, que es va convertir en l'últim lliurament de la revista.
Valoració
[modifica]Pel crític de còmic Álvaro Pons, "El Manglar" ha demostrat que és impossible recuperar el quiosc com a canal de distribució per a les revistes de còmic, però es manté com una publicació de qualitat i necessària per al desenvolupament dels nous autors espanyols.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Borja Crespo, (03/06/2007). El Manglar[Enllaç no actiu], El Correo.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Pons, Álvaro (12/2008). Noticias en "Dolmen Europa" #1, Dolmen Editorial, p. 15.
- ↑ Esteban Plaza, Ricardo (29/01/2007). La labor de una revista es apoyar a los nuevos valores, El Diario Montañés.
- ↑ García, Santiago (15/10/2009). Cuatro páginas de El vecino, "Mandorla".
- ↑ González, Lucia (20/03/2010). Cuando tu vecino es el superhéroe, "El Mundo".
- ↑ Darias, Manuel (13/07/2008). XXXI Premios Diario de Avisos 2007, Diario de Avisos.
- ↑ Esteban Plaza, Ricardo (03/04/2008). Un año de El Manglar, Culpable y perdedor.
Enllaços externs
[modifica]- Primer exemplar de la revista Arxivat 2014-05-17 a Wayback Machine., disponible on-line per gentilesa de la mateixa editorial.