Vés al contingut

Egidio Romualdo Duni

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Egidio Duni)
Plantilla:Infotaula personaEgidio Romualdo Duni
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 febrer 1708 Modifica el valor a Wikidata
Matera (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 juny 1775 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Mestre de capella
1743 –
Mestre de capella de la cort
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica i òpera Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica barroca i classicisme musical Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsFrancesco Durante Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansEmanuele Duni Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: 92d8ed54-2b3f-4bcc-b877-968dd6ab159b Lieder.net: 3925 Discogs: 4622151 IMSLP: Category:Duni,_Egidio Modifica el valor a Wikidata

Egidio Romualdo Duni (Matera, Basilicata, 11 de febrer de 1709 - París, 11 de juny 1775) fou un compositor italià que va treballar a Itàlia, França i Anglaterra, escrivint tant òperes italianes com franceses.

Biografia

[modifica]

Duni va aprendre música amb el seu pare, Francesco Duni, i dues de les seves germanes. El seu germà gran Antonio també fou compositor de bona anomenada. A l'edat de nou anys, va ser acceptat al Conservatorio di Santa Maria de Loreto, de Nàpols. Allí va treballar amb Giovanni Battista Pergolesi, Giovanni Paisiello, Leonardo Vinci i altres mestres de l'òpera italiana.

Es va establir el 1757 a París, on va compondre diverses opéras-comiques, molt sovint amb textos de Charles-Simon Favart, gairebé totes amb gran èxit. El seu primer èxit va ser l'òpera Nerone, presentat al Carnaval de Roma el 1735.

Més tard es va traslladar a Londres, on va compondre Demofoonte (1737); després va tornar a Itàlia al servei del duc de Parma. L'última part de la seva carrera va transcórrer a França, on va tenir un paper clau en el desenvolupament de la Comédie mêlée d'ariettes, amb obres com Le peintre amoureux de son modèle (1757), La fée Urgèle (1765), i L'école de la jeunesse (1765).

Va morir a París.

Composicions

[modifica]

Òperes italianes

[modifica]
  • Nerone (Roma, 1735)
  • Adriano in Siria (1735–1736)
  • Giuseppe riconosciuto (1736)
  • La tirannide debellata (1736)
  • Demofoonte (Londres, 1737)
  • Didone abbandonata (1739)
  • Catone in Utica (1740)
  • Bajazet (1743)
  • Antaserse (1744)
  • Ipermestra (1748)
  • Ciro riconosciuto (1748)
  • L'Olimpiade (Parma, 1755)
  • La buona figliuola (Parma, 1756)
  • Alessandro nelle Indie
  • Adriano
  • Demetrio

Òperes franceses

[modifica]
  • Ninette à la cour (Parma, 1755)
  • La chercheuse d'esprit (París, 1756)
  • Le peintre amoureux de son modèle (París, (1757)
  • Le docteur Sangrado (Saint Germain, 1758)
  • La fille mal gardée (París, 1758)
  • La veuve indécise (París, 1759)
  • L'isle de foux (París, 1760)
  • Nina et Lindor (1761)
  • Mazet, (París, 1761)
  • La bonne fille (París, 1762)
  • Le retour au village (París, 1762)
  • La plaidreuse et le procés (París, 1763)
  • Le milicien (Versailles, 1763)
  • Les deux chasseurs et la laitière (1763)
  • Le rendez-vous, (París, 1763)
  • La fée Urgèle (Fontainebleau, 1765)
  • L'école de la jeunesse (París, 1765)
  • La clochette, (París, 1766)
  • Les moissonneurs, (París, 1768)
  • Les sabots, (París, 1768)
  • Themire, (Fontainebleau, 1770)