Edmond Faral

Edmond Faral
	;
Biografia
Naixement	18 març 1882 ; Medea (Algèria)
Mort	8 febrer 1958 (75 anys); París
Director of the Collège de France (en)
	1937 – 1955 ; ← Joseph Bédier – Marcel Bataillon ⊟
Dades personals
Formació	École Normale Supérieure (1903–1906); Universitat de París ; Lycée Henri-IV
	Tesi acadèmica:; Les jongleurs en France au Moyen Age (fr) (1910)Mimes français du XIIIe siècle (textes, notices et glossaire) (fr) (1910)
Activitat
Camp de treball	Filologia romànica
Ocupació	administratiu (1937–1954), historiador de la literatura, catedràtic, romanista
Ocupador	Collège de France, catedràtic, administratiu (1925–1954) ; École pratique des hautes études (1920–1925) ; Lycée Voltaire, catedràtic d'universitat (1919–1920) ; lycée Georges-Clemenceau, catedràtic (1907–1907) ; École alsacienne, catedràtic d'universitat (1907–1919)
Membre de	Fondation Singer-Polignac (president) (1938–1958); Acadèmia de les Inscripcions i Llengües Antigues (membre ordinari) (1936–1958); Acadèmia Medieval d'Amèrica (membre corresponent de l'Acadèmia Medieval d'Amèrica) (1928–)
Interessat en	Pastorella (en)
Obra
Localització dels arxius	Collège de France [ 58 CDF] ;
Premis
	(19 desembre 1957) Gran Oficial de la Legió d'Honor; (12 agost 1955) Gran Creu de la Legió d'Honor; (27 setembre 1946) Comandant de la Legió d'Honor; (1930) Premi Saintour; (14 agost 1928) Oficial de la Legió d'Honor; (1928) membre corresponent de l'Acadèmia Medieval d'Amèrica; (5 octubre 1915) Cavaller de la Legió d'Honor; (1914) premi Guizot; (1911) Premi Marcelin Guérin; Creu de Guerra 1939-1945 ;
	Signatura

Edmond Faral (Medea (Algèria), 18 de març de 1882 - París, 8 de febrer de 1958) fou un romanista i medievalista francès.

Vida

Faral va néixer a Medea, però feu els estudis secundaris a Alger, on el seu pare s'havia traslladat, i a París (Lycée Henri IV). Va estudiar després a l'École normale supérieure i va obtenir el 1906 l'agregació (plaça de professor de secundària) de "gramàtica". Des de 1907 a 1919 va ser professor d'institut a París, a més de participar en la primera guerra mundial. El 1910 havia obtingut el grau de doctor amb les tesis Les Jongleurs en France au Moyen Âge (París 1910) i Mimes français du XIIIe siècle. Contribution à l'histoire du théâtre comique au moyen âge (París 1910). El 1920 va ser fet "Directeur d'études" de literatura medieval a l'École pratique des hautes études, i des de 1925 tingué la càtedra de Literatura llatina medieval al Collège de France, succeint Alfred Morel-Fatio. De 1937 a 1955 en fou també "Administrateur" (director) i hagué de defensar la institució durant l'ocupació.

El 1936 va ser escollit membre de l'Académie des inscriptions et belles-lettres. Rebé la Gran creu de la Legió d'Honor.

Obra

Faral fou un important estudiós de la tradició literària europea. Entre les seves obres, destaca La légende arthurienne on posa en relleu la contribució de Jofre de Monmouth a la creació de la tradició artúrica deixant en un pla secundari la influència de les fonts cèltiques.^[1] Assenyalà també les relacions entre la literatura llatina i la romànica medieval, que no han de ser considerades mons aïllats.^[2] Són també importants les seves contribucions sobre els joglars, els orígens dels fabliaux, de la pastorel·la,^[3] etc.

Obres publicades

Estudis

Les Jongleurs en France au Moyen Âge, París 1910 (reedicions 1964, 1971)
Mimes français du XIIIe siècle. Contribution à l'histoire du théâtre comique au moyen âge, París 1910 (reedició Ginebra 1973)
Recherches sur les sources latines des contes et romans courtois du Moyen Âge, París 1913 (reedicions 1983)
Les Arts poétiques du XIIe et du XIIIe siècle. Recherches et documents sur la technique littéraire du moyen âge, París 1924, 1958; Ginebra/París 1982
La Littérature latine du Moyen Âge, 1925
La Légende arthurienne. Études et documents, París 1929 (reeditat 1993) (3 volums)
La Chanson de Roland. Etude et analyse, París 1933
Petite grammaire de l'ancien français, París 1941 (reedicions 1953, 1993)
La Vie quotidienne au temps de Saint Louis, Paris 1942 (reedicions 1956, 1978)
Jean Buridan, maître ès arts de l'Université de Paris, in: Histoire littéraire de la France 28, 1950
Guillaume de Digulleville, moine de Châalis, in: Histoire littéraire de la France 39, 1952

Edicions de textos

Courtois d'Arras, Jeu du XIIIe siècle, París 1911, 1922, 1980
Gautier d'Aupais, Poème courtois du XIIIe siècle, París 1919 (reedició 1970)
(amb Léopold-Albert Constans [1891-1936]), Le Roman de Troie en prose, París 1922
Ermold el Negre, Poème sur Louis le Pieux et Epîtres au roi Pépin, París 1932 (reedició 1964)
Villehardouin, La Conquête de Constantinople, París 1939 (reedició 1961, 1973)
(amb Julia Bastin), Onze poèmes de Rutebeuf concernant la croisade, París 1946
De Babione. Poème comique du XIIe siècle, París 1948
(amb Julia Bastin), Œuvres complètes de Rutebeuf, París 1959-1960, 1969, 1977-1985 (2 volums) (publicació pòstuma)

Referències

↑ Vegeu la necrologia de J. Bastin, p. 740-741
↑ Així ho aprecià Ernst Robert Curtius (Europäische Literatur und lateinisches Mittelalter. Tübingen / Basilea 1993, p. 388) quan diu: "És mèrit d'E. Faral d'haver reconegut la influència de la poètica llatina medieval en la poesia del francès antic".
↑ "La pastourelle", in: Romania XLIX 1923, p. 204-259, on també postula un origen culte en la poesia bucòlica llatina.

Bibliografia

Julia Bastin, Necrologie. Edmond Faral (18 mars 1882 - 8 février 1958) in: Revue belge de philologie et d'histoire 36-2 (1958) pp. 739–742
Louis Renou, Necrologia. in: Cahiers de civilisation médiévale 1, 1-3, 1958, pp. 390–392 (publicació del parlament en memòria d'E. Faral a l'Académie des Inscriptions et Belles-Lettres; el mateix parlament es troba en Comptes-rendus des séances de l'Académie des Inscriptions et Belles-Lettres 102, 1958, pp. 36–40 http://www.persee.fr/web/revues/home/prescript/article/crai_0065-0536_1958_num_102_1_10844)

Enllaços externs

Pàgina web de l'associació de Medea Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (amb una foto)
Pàgina al Collège de France
Obres d'Edmond Faral al CCUC

[1] Vegeu la necrologia de J. Bastin, p. 740-741

[2] Així ho aprecià Ernst Robert Curtius (Europäische Literatur und lateinisches Mittelalter. Tübingen / Basilea 1993, p. 388) quan diu: "És mèrit d'E. Faral d'haver reconegut la influència de la poètica llatina medieval en la poesia del francès antic".

[3] "La pastourelle", in: Romania XLIX 1923, p. 204-259, on també postula un origen culte en la poesia bucòlica llatina.

[1]

[2]

[3]