Edifici
Un edifici (del llatí aedificĭum)[1] és una construcció d'una certa grandària destinada a habitatge o a d'altres usos.[2][3] Un edifici pot servir, entre d'altres, per a l'habitatge, treball (oficines, industrial, serveis, comerç), emmagatzematge, ensenyament, polític, sanitari, social, cultural, esportiu, transport, religiós, etc.
Amb el temps es van millorar les tècniques de construcció i es va començar a decorar diverses parts dels edificis, fins a fer de l'activitat d'edificar una de les Belles Arts, l'Arquitectura. Es distingeixen, dins de l'edificació, l'edificació residencial (unifamiliar, horitzontal, vertical…), edificació industrial (naus, complexos, fàbriques, cellers, centres de distribució…), edificació comercial (restaurants, locals comercials, oficines) i institucional (educatius, esportius, religiosos, hospitals, culturals, recreatius…). Alhora, l'edificació es pot classificar com a pública o privada.
Definicions
[modifica]
Un edifici és «qualsevol construcció d’una certa grandària, destinada a habitació o altres usos, com una casa, un palau, un teatre, un temple, etc.»[4] Tot i això, la paraula estructura té un sentit més ampli, incloses les formacions naturals i artificials,[5] i no necessàriament té parets. Segons el diccionari Sturgis' Dictionary «la construcció difereix de l'arquitectura al sentit que exclou la idea de tractament artístic»[6]
Hi ha un llarg vocabulari per a diferenciar de manera més específica edificis segons la forma (per exemple amfiteatre, cúpula, gratacel… o la funció molí, hotel, escola, casa.
L'alçada es mesura des del nivell del carrer fins al punt més elevat, sovint excloent antenes i pals. La definició d'«edifici de poca alçada versus edifici de gran alçada» és un tema de debat, però generalment tres pisos o menys es considera de poca alçada.[7]
Després de l'establiment de la indústria amb les seves persones jurídiques assimilades a individus,[8] les ocupacions empresarials han adquirit el caràcter generalitzat de ser recents i efímeres i també múltiples.[Cal aclariment]
Història
[modifica]| Art |
|---|
 |
| Història |
| Arquitectura · Pintura · Escultura · Literatura · Cinema · Fotografia · Música · Teatre |
| Escoles i historiografia |
| Mètode d'investigació |
| Hermenèutica · Interpretació · Observació · Cerca biogràfica · Cerca històrica · Comparació |
| Àrees d'estudi |
| Contingut |
| Art europeu · Art asiàtic · Art africà · Art precolombí · Art oceànic · Art prehistòric · Art antic · Art modern · Art contemporani |
| Conceptes |
| Portal de les arts |
Hi ha una clara prova de construcció d'habitatges des del voltant del 18000 aC.[9] Els edificis es van fer comuns durant el Neolític (vegeu arquitectura neolítica).[10] El jaciment arqueològic de Çatal Höyük a Turquia (6000-7000 aC) és un dels molt primers exemples, així com Jericó a Cisjordània (6000 aC).
A mitjans del segle XIX, el ferro[11] i posteriorment l'acer es van incorporar com a materials de construcció. El formigó armat va començar a utilitzar-se a principi del segle XX, amb l'inici de la producció industrial del ciment pòrtland. L'alumini va començar a emprar-se a finals dels anys quaranta del segle XX, en perfils anoditzats i es continua fent servir en façanes lleugeres. El vidre, amb una notable evolució tecnològica, s'ha combinat amb la silicona estructural per generar façanes i divisòries amb elevada eficiència. A partir dels anys noranta del segle passat també s'utilitza el titani, metall durador i resistent a la intempèrie.[12][13]
Arquitectura clàssica
[modifica]A l'arquitectura clàssica distingim els següents conceptes, referits als seus cossos i formes:
Elements dels edificis
[modifica]
Parts del cos d'un edifici són:
- Ala és el cos que s'estén per un lateral en relació amb un altre.
- Pòrtic és el cos format per una galeria de columnes o per arquejades davant la portada de l'edifici i també tota galeria de columnes o pilastres, coberta i recolzant en forma de balconada perllongada o una estada molt llarga.
- Peristil és el pòrtic que s'estén al voltant de l'edificia l'interior o exterior.
- Atri, pati situat en l'interior de l'edifici i també una plaça en l'exterior d'algunes esglésies.
- Vestíbul, el mateix atri interior i, en general, la primera estada després de la porta, que dona pas a les altres.
- Nau, tot àmbit interior que s'estén al llarg en les esglésies, que es diu així per prendre la forma juntament amb la volta d'un vaixell invertit.
- Tram, cadascuna de les porcions transversals (de columna a columna o de pilastra a pilastra) que es divideix una nau.
- Creuer, nau menor que talla a les altres i també la intersecció d'aquest amb la nau principal.
- Crugia és l'àmbit que es troba entre dos murs de càrrega en qualsevol pis.
- Girola, nau circular darrere de la capella major configurada com una prolongació de les naus laterals.
- Absis, cos de planta semicircular o poligonal situat en l'extrem oposat a l'entrada principal, que es denomina menor o secundari.
- Cripta és la capella o església subterrània situada en general sota una altra.
- Claustre són el conjunt de pòrtics interiors que envolten un pati en els monestirs i catedrals.
- Trifori és la galeria que se situa en el pis superior de les naus laterals.
Els cossos de l'edifici consten de membres principals o secundaris. Els membres principals es poden classificar en dos tipus:
- Els suports o sustentacions. A aquest grup corresponen els murs i les columnes. Aquests elements es denominen en general massissos per a distingir-los de les obertures que són els espais de llum entre aquells. Entre els massissos, mereix especial consideració l'aparell que és la disposició i l'entrellaçament donat als materials emprats en l'obra.
- El suportat o sostingut. Aquí s'englobarien l'entaulament, els arcs i les voltes.
Creació
[modifica]La pràctica de dissenyar, construir i operar edificis sol ser un esforç col·lectiu de diferents grups de professionals i oficis. Segons la mida, la complexitat i el propòsit d'un projecte de construcció en particular, l'equip del projecte pot incloure:
- Un promotor immobiliari que assegura finançament per al projecte;
- Una o més institucions financeres o altres inversors que proporcionen el finançament
- Autoritats locals de planificació i codi.
- Un supervisor que realitza un ALTA/ACSM i estudis de construcció al llarg del projecte;
- Gerent de la construcció que coordina l'esforç dels diferents grups de participants del projecte;
- arquitectes i enginyers estructurals llicenciats que proporcionen disseny d'edificis i preparen documents de construcció;
- Les principals disciplines d'enginyeria de disseny que normalment inclourien els següents professionals: serveis de construcció Civil, Estructural, Mecànica o HVAC (calefacció, ventilació i aire condicionat) i Serveis Elèctrics d'Edificació, Fontaneria i Sanejament. També hi poden participar altres possibles especialistes en enginyeria de disseny, com incendis, acústica, enginyers de façanes, física d'edificis, telecomunicacions, AV (audiovisual), BMS (sistemes de gestió d'edificis), controls automàtics, etc. Aquests enginyers de disseny també preparen documents de construcció que s'emeten a contractistes especialitzats per obtenir un preu per les obres i seguir les instal·lacions.
- Arquitecte paisatgista;
- Dissenyadors d'interiors;
- Altres consultors;
- Contractistes que brinden serveis de construcció i instal·len sistemes de construcció com control de clima, elèctric, fontaneria, decoració, protecció contra incendis, seguretat i telecomunicacions;
- Agents de màrqueting o arrendament;
- Administradors d'instal·lacions que són responsables d'operar l'edifici.
Construir un edifici és una tasca complexa que ha de donar resposta a molts requeriments, cal fer-ho en un temps establert i amb un cost ajustat prèviament. El projecte ha de tenir en compte el clima, l'orientació, l'entorn, la topografia encarregada de fer estudi del sòl on es construirà l'edifici, per encaixar-lo correctament, les exigències urbanístiques. Cal disposar d'un plànol topogràfic amb cotes que permetin definir altimetria del terreny. Amb la dualitat sòl-edifici es poden traçar plantes i seccions per construir de forma integrada equilibrant les necessitats de l'edifici amb les transformacions que cal fer al sòl per aposentar-lo.[12] Previ al projecte executiu, l'equip de projectistes han de desenvolupar estudis de viabilitat econòmica i tècnica, amb avantprojectes que contrastats amb el promotor i els serveis tècnics d'urbanisme del municipi adaptin i permetin disposar d'un avantprojecte ajustat a l'objectiu.
Cal disposar d'un projecte executiu amb la memòria, plec de condicions, estat d'amidaments, pressupost i plànols, on s'especifiquen:[12]
- Dimensions físiques i configuració espacial de l'edifici. Amb els plànols on constin els detalls constructius.
- Fonaments, contencions i estructures, amb els plànols corresponents.
- Materials i sistemes constructius que s'utilitzaran, amb l'estat d'amidaments, o mesura de cadascuna de les unitats de cada partida (o unitat d'obra) que conforma el projecte.[14]
- Plànols de les instal·lacions i els seus traçats.
- Cronograma i planning detallat de les activitats i partides de l'obra.
- Plec de condicions, amb els criteris d'acceptació i de rebuig de les diferents partides.
- Memòria descriptiva del compliment normatiu urbanístic i tècnic.
- Organització general de l'obra, com ubicació dels accessos, circulacions, tanques.
- Pressupost
Propietat i finançament
[modifica]Instal·lacions dels edificis
[modifica]Serveis de construcció
[modifica]Planta física
[modifica]
Qualsevol edifici requereix una certa quantitat general d'infraestructura interna per funcionar, que inclou elements com a calefacció/refrigeració, energia i telecomunicacions, aigua i aigües residuals, etc. Especialment a edificis comercials (com oficines o fàbriques), aquests poden ser sistemes extremadament complexos que ocupen grans quantitats d'espai (de vegades ubicats en àrees separades o pisos dobles/sostres falsos) i constitueixen una gran part del manteniment regular requerit.
Sistemes de transport
[modifica]Sistemes per a transport de persones dins d'edificis:
- Ascensor
- Escala mecànica
- Passet rodant (horitzontal i inclinada)
Sistemes per al transport de persones entre edificis interconnectats:
Futurs edificis hipotètics
[modifica]Els avenços en la tecnologia de la construcció, noves idees, etc. poden permetre (o exigir) la construcció de nous tipus d'edificis i complexos, com ara una arcologia.
Impactes ambientals
[modifica]
Els principis de la bioconstrucció són els generals de l'ecologisme: parteixen de l'afany de conscienciar que el planeta és casa nostra i, per tant, és una responsabilitat envers nosaltres mateixos i les generacions futures cuidar-lo i preservar-lo en òptimes condicions, a ell i als éssers que l'habiten. Edificar tanmateix causa un gran impacte en el medi ambient. La bioconstrucció pretén minimitzar-lo, ajudant a un desenvolupament sostenible, que no esgoti els recursos. També tracta d'aconseguir un hàbitat saludable. La construcció bioclimàtica s'ha d'entendre com la manera de construir respectuosa amb el medi que l'envolta.
En el moment de pensar l'edifici s'han de tenir en consideració els següents aspectes:
- Gestió del sòl
- Gestió de l'aigua
- Gestió de l'aire
- Gestió de l'energia
- Consum i desenvolupament local
Benestar dels ocupants
[modifica]En el disseny i construcció, així com el posterior manteniment de l'edifici s'ha de tenir en compte el benestar dels ocupants i la població en general. S'han d'establir una sèrie d'indicadors ecològics que mesurin el deteriorament mediambiental, del benestar i la salut. Cal tenir present que en la construcció de l'edifici, ús i manteniment i possible enderroc final hi ha moltes substàncies nocives pel medi ambient. A més de produir certes patologies, els edificis poden disminuir la qualitat de vida dels ocupants. A més dels materials, també hi intervenen causes derivades de factors psicològics i emocionals, derivades o relacionades bàsicament amb el disseny formal, espacial i cromàtic de l'edifici.[13]
Hi ha factors que cal assegurar pel benestar dels habitants:[13]
- Nivell d'il·luminació natural adequat i suficient.
- Elevat nivell de ventilació natural.
- Adequació tecnològica de l'equipament de l'edifici.
- Disseny arquitectònic senzill i no monòton.
- Colors adequats i variats.
- Utilització de materials sans, saludables i sostenibles.[17]
- Variabilitat tèrmica estacional.
- Absència d'elements patògens.
- Adaptat a una mínima necessitat de manteniment.
- Percepció de seguretat i intimitat.
Danys
[modifica]
Els edificis es poden fer malbé durant la construcció de l'edifici o durant el manteniment. Hi ha diverses altres raons darrere dels danys en edificis, com accidents,[18] com tempestes, explosions, enfonsaments causats per mineria, extracció d'aigua[19] o fonaments deficients i lliscaments de terra.[20] Els edificis també poden patir danys pel foc[21] i inundacions en circumstàncies especials. També es poden deteriorar per manca de manteniment adequat o per treballs d'alteració realitzats incorrectament.
Vegeu també
[modifica]- Arquitectura
- Cadastre
- Casa
- Codi d'edificació
- Construcció
- Edifici inacabat
- Enginyeria de la construcció
- Enginyeria antisísmica
- Gratacel
- Llibre de l'edifici
- Síndrome de l'edifici malalt
- Urbanisme
Referències
[modifica]- ↑ Seva i Llinares, Antoni. «aedificium». A: Diccionari Llatí-Català (en llatí, català). Barcelona: Ed. Enciclopèdia Catalana, 1993 (2007), p. 73. ISBN 978-84-7739-631-4.
- ↑ «edifici». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ Gran Enciclopèdia Catalana. Volum 9. Reimpressió d'octubre de 1992. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana, 1992, p. 349. ISBN 84-7739-003-7.
- ↑ «edifici». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Structure. def. 2. Merriam-Webster's dictionary of synonyms: a dictionary of discriminated synonyms with antonyms and analogous and contrasted words.. Springfield, Mass: Merriam-Webster, 1984. 787. Print.
- ↑ Building. def 1. Sturgis, Russell. A dictionary of architecture and building: biographical, historical, and descriptive. vol. 1. New York: The Macmillan Co.; 1901. 2236. Print.
- ↑ Paul Francis Wendt and Alan Robert Cerf (1979), Real estate investment analysis and taxation, McGraw-Hill, p. 210
- ↑ En continuació de manufactures, corporacions de comerciants i oficis de "qualitat" d'individus que els qualifiquen per la seva habilitat, competència i designació, nom, rang o títol.
- ↑ «Meet the lodgers: Wildlife in the great indoors». New Scientist, Aug 23, 2014, pàg. 34–37. Arxivat 2014-11-29 a Wayback Machine.
- ↑ Pace, Anthony. «Tarxien». A: Daniel Cilia. Malta before History – The World's Oldest Free Standing Stone Architecture. Miranda Publishers, 2004. ISBN 978-9990985085.
- ↑ Pere, Hereu i Payet. Teoria de l'arquitectura. L'ordre i l'ornament. Univ. Politèc. de Catalunya, 2000. ISBN 978-84-8301-443-1.
- ↑ 12,0 12,1 12,2 Portales Pons, Agustí. Començant a construir. Universitat Politècnica de Catalunya. Iniciativa Digital Politècnica, 2016-01-15. ISBN 978-84-9880-566-6.
- ↑ 13,0 13,1 13,2 Garrido, Luis De. Manual de arquitectura ecológica avanzada (en castellà). CP67, 2021-06-17. ISBN 978-1-64360-034-5.
- ↑ Sastre, Ramon Sastre. Propietats Dels Materials I Elements de Construcció. Univ. Politèc. de Catalunya, 2000. ISBN 978-84-8301-422-6.
- ↑ «Edifici». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Decálogo de Bioconstrucción, pautas a seguir» (en castellà). Eco Habitar, 10-06-2011. [Consulta: 5 maig 2019].
- ↑ Albert, Cuchí Burgos. Arquitectura i sostenibilitat. Universitat Politecnica de Catalunya. Iniciativa Digital Politecnica, 2006-06-30. ISBN 978-84-9880-006-7.
- ↑ «Building Damage». Pb.unimelb.edu.au. Arxivat de l'original el 2014-02-14. [Consulta: 22 agost 2014].
- ↑ Bru, G.; Herrera, G.; Tomás, R.; Duro, J.; Vega, R. De la; Mulas, J. «Control of deformation of buildings affected by subsidence using persistent scatterer interferometry». Structure and Infrastructure Engineering, vol. 9, 2, 01-02-2013, pàg. 188–200. DOI: 10.1080/15732479.2010.519710. ISSN: 1573-2479.
- ↑ Soldato, Matteo Del; Bianchini, Silvia; Calcaterra, Domenico; Vita, Pantaleone De; Martire, Diego Di; Tomás, Roberto; Casagli, Nicola «A new approach for landslide-induced damage assessment». Geomatics, Natural Hazards and Risk, vol. 8, 2, 12-07-2017, pàg. 1524–1537. DOI: 10.1080/19475705.2017.1347896. ISSN: 1947-5705. Arxivat 2023-06-24 a Wayback Machine.
- ↑ Brotóns, V.; Tomás, R.; Ivorra, S.; Alarcón, J. C. «Temperature influence on the physical and mechanical properties of a porous rock: San Julian's calcarenite». Engineering Geology, vol. 167, Supplement C, 17-12-2013, pàg. 117–127. DOI: 10.1016/j.enggeo.2013.10.012.
