Duocento

Púlpit del Baptisteri de Pisa

Duocento o Dugento -a la seva versió arcaica- és la denominació del segle xiii de la història d'Itàlia, especialment de la història de l'art.

Al costat del Trecento (segle xiv) constitueixen el període en què es desenvolupa el Gòtic italià, a la vegada que les diferents manifestacions culturals evolucionaven cap al Prerenaixement.

Florència va ser un dels més importants centres artístics i culturals, així com polítics i econòmics. Altres van ser Pisa, Siena, Arezzo, Màntua i Perusa, tots ells a la regió de Toscana.

Les figures religioses més importants van ser sant Francesc d'Assís, que a més a més del seu impacte espiritual també va renovar la poesia (Càntic de les criatures); i sant Tomàs d'Aquino, cimera de l'escolàstica (Summa Teològica).

Les principals personalitats culturals del segle van ser els escriptors Iacopo da Varazze (Llegenda àuria) o Guittone d'Arezzo (Trattat d'amore -dotze sonets sobre l'Ars Amatoria d'Ovidi-); els pintors Cimabue o Guido da Siena; i els escultors i arquitectes Nicola Pisano, Giovanni Pisano o Arnolfo di Cambio, entre d'altres.

Entre la música del Duecento, a més a més de la polifonia denominada Ars antiqua, va estar l'emprada pels anomenats trovatori (trobador), com Sordello de Màntua.

Ja a la fi de segle xiii i començaments del XIV van desenvolupar la seva obra dos autors excepcionals: el poeta Dante (Divina Comèdia) i el pintor Giotto di Bondone.

• 
  Crucifix de Santa Croce, de Cimabue.
• 
  Maqueta del disseny de la façaada de Santa Maria del Fiore, d'Arnolfo di Cambio.
• 
  Vida de sant Francesc per Bonaventura Berlinghieri (1235).

Vegeu també

• Pintura del Duocento
• Història d'Itàlia

Bibliografia

• Eugenio Garin. Medioevo e Rinascimento. Studi e ricerche Laterza. Milano, 2005.
• Luiz C. Marques, La peinture du Duecento en Italie centrale. Picard, 1987

Enllaços externs

• Literatura del Duecento a Regesta Imperii
• El Duecento y el Trecento Arxivat 2013-12-02 a Wayback Machine. en Artehistoria (castellà)