Dunjó
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | empresa  | ||||
| Indústria | indústria automotriu | ||||
| Història | |||||
| Creació | dècada del 1950 | ||||
| Fundador | Arcadi Dunjó | ||||
| Data de dissolució o abolició | dècada del 1950 | ||||
| Activitat | |||||
| Produeix | sidecar, xassís, motocicleta i microcotxe | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
Dunjó fou una empresa catalana fabricant de sidecars i de bastidors per a motocicleta, fundada per Arcadi Dunjó a Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Occidental.[1]
Dunjó, que havia estat mecànic dels avions Polikàrpov I-15 "Xato" durant la Segona República espanyola,[2] fou un dels principals proveïdors de bastidors de les petites empreses productores de motocicletes existents als anys 50, dissenyant també motocicletes senceres per a moltes d'elles (Derbi, Dusco, Iso, Kapi, Mavisa, Mymsa, Reina, Rieju, etc.).[1]
Producció
[modifica]El 1951, mirà de fabricar un motor dièsel de només 30 cc per a ésser acoblat a bicicletes. Aquest motor podia arribar a les 9.500 rpm i funcionava amb qualsevol tipus de combustible (petroli, querosè, benzina o gas-oil).[1] Diferències diverses entre els socis del projecte varen provocar que aquest no s'acabés materialitzant.[3]
Microcotxes
[modifica]
El 1956 va fabricar tres unitats (totes diferents) d'un microcotxe de tres rodes equipat amb motor Iso de 125 cc.[2][4]
Dunjó-Castells
[modifica]El 1957, Dunjó fabricà un escúter sota la marca Dunjó-Castells per al distribuidor de Motobic a Barcelona, dotat de motor de 80 cc d'aquella marca i bastidor monocasc de xapa (sense tubs).
Dusco
[modifica]El mateix any, 1957, Dunjó s'associà amb Solans i Corominas, provinents de l'empresa de motors Hispano Villiers, i tots tres llançaren al mercat una motocicleta sota la marca Dusco (acrònim dels seus cognoms), amb motor de 125 cc i suspensió Earles. La producció en fou reduïda -amb prou feines 30 unitats[3]-, ja que en reactivar-se el mercat dels tricicles motoritzats (principals clients d'Hispano Villiers), els dos socis de Dunjó desestimaren el projecte.[1]
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. «Relación de las principales marcas». A: Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC, 1998, p. 308. ISBN 84-920886-5-6.
- ↑ 2,0 2,1 «Dunjó (Arcadi Dunjó Berta) (1.956)» (en castellà). autopasion18.com. [Consulta: 24 març 2013].
- ↑ 3,0 3,1 Orengo, Joan Carles; Herreros, Francisco. «Dunjó / Dusco». A: Soler, Cristina (coord.). La moto catalana. 1905-2010, Història d'una indústria capdavantera (Guia de l'exposició del Museu de la Moto de Barcelona). Bassella: Fundació Museu de la Moto Mario Soler, agost 2011, p. 19 / 26. D.L. B 29846-2011.
- ↑ «Dunjó» (en castellà). grupo7.com. [Consulta: 24 març 2013].
Fabricants de motocicletes dels Països Catalans | |
|---|---|
| Actius | |
| Històrics |
|
Fabricants de microcotxes dels Països Catalans | |
|---|---|
| Microcotxes | AISA (1952-1954) · Aleu (1952-1956) · Badía (1952) · Biscúter (1954-1960) · Camilo (1943) · Capella (1954) · Centauro (1952) · Cimera (1949-1959) · Clúa (1953-1960) · David (1951-1957) · Delfín (1958) · Dunjó (1955) · F.G.L.(1959) · FH (1956-1960) · Huracan (1958) · JBR (1947) · Jurka (1954) · Kapi (1950-1956) · Kover-Capilla (1953) · Maquitrans/MT (1957) · Narcla (Anys 50) · Pinguy (1958-1959) · PTV (1956-1961) · Pulga (1952) · Reddis (Anys 50) · Reina/Junior (1955-1956) · Rieju (1955) · Salomó (1948) · Samoes (1955) · Tachó (1950-1953) · Topolino (1951) |
| Prototipus | |
| Motors | |