Vés al contingut

Comtat d'Alvèrnia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Ducat d'Alvèrnia)
Infotaula de títol nobiliariComtat d'Alvèrnia
Tipuscomtat i organització Modifica el valor a Wikidata
Coordenades45° 47′ N, 3° 05′ E / 45.78°N,3.09°E / 45.78; 3.09

El comtat d'Alvèrnia (en occità Comtat d'Auvèrnhe, en francès comté d'Auvergne) fou una jurisdicció feudal d'Occitània, a França, centrada a Clarmont d'Alvèrnia (Clarmont-Ferrand), a la regió anomenada Alvèrnia (en francès Auvergne), regida per comtes sota control visigot (475-507) i dels francs merovingis (507-751). S'incorporà a la corona francesa el 1663.

Història

[modifica]

Regida per comtes sota control visigot (475-507) i dels francs merovingis (507-751). El 751 es va instal·lar a França la dinastia carolíngia i Alvèrnia va passar a formar part del regne d'Aquitània. El segle ix el comtat va esdevenir hereditari i al mateix van assolir poder temporal els bisbes de Clarmont. També hi va haver vescomtes a Clarmont.

El primer comte del que se'n sap alguna cosa fou Guerí, que fou també comte de Chalon i que s'hauria casat amb la filla del duc Icterí (un fill del duc d'Aquitània Hattó). Unes fonts diuen que va tenir fills i altres que no. Acceptant les fonts que afirmen que va tenir fills, seria el pare almenys dels dos següents comtes (Gerard I i Guillem I) i potser també del tercer (Bernat I) del que en tot cas seria l'avi. Els que segueixen les fonts que afirmen que no va tenir fills com Armand de Fluvià, fan a Guerau o Gerard I el fill de Teodoric (possible germà de Guillem I de Tolosa) i nebot de Teuduí d'Autun. Guillem fou el seu germà i successor i del següent comte, Bernat, ja no es pot determinar la genealogia; el va succeir Esteve, un usurpador, el 862 que el 863 degué ser destituït per participar en una revolta, i a la reorganització de comtats del 864 va ser retornat a Bernat que va morir vers 868. És possible que el seu fill Guerí II hagués mort poc després i es van disputar l'herència Gerard II, suposat fill de Gerard I, i Bernat Plantapilosa, marit de la filla de Bernat I, de nom Ermengarda. Vers el 872 el rei va deposar a Gerard II i va concedir el comtat a Bosó de Provença que el va administrar fins al 876 quan fou nomenat virrei d'Itàlia, passant llavors a Plantapilosa mort el 886. El seu fill Guillem II (I d'Aquitània) el Pietós el va succeir iniciant la línia hereditària regular.

Al morir Guillem II el va succeir el seu nebot Guillem III el jove, el fill d'Acfred I de Carcassona però pel dret de la seva mare Adelinda, germana de Guillem II, que fou així comte. Guillem III el Jove era fill del comte Acfred I de Carcassona i Rasès i probablement un legitimista. Va morir vers el 926. El seu germà Acfred I d'Aquitània el va succeir i va morir sense successió menys de dos anys més tard (927). El comtat va passar a Ebles Manser, ex comte de Poitou i duc d'Aquitània, fill (bastard) de Ranulf o Rainulf II de Poitiers (fill de Rainulf I de Poitiers i successor de Bernat de Gòtia; cal esmentar que Rainulf I fou fill de Guerau, comte d'Alvèrnia mort el 841). Ebles va ser deposat el 934 pel rei Raül de França, que va donar el comtat d'Alvèrnia a Ramon III Ponç de Tolosa. No obstant Guillem va conservar el títol de duc d'Aquitània (Guillem II el Jove) que va transmetre al seu fill Guillem III d'Aquitània Cap d'Estopa, i que va recuperar Alvèrnia a la mort del comte tolosà. Guillem III va morir el 963 i altra vegada el comtat va tornar a estar en litigi amb Tolosa on era comte Guillem IV Tallaferro.

Després de la mort de Bernat Plantapilosa comença a esmentar-se el nom d'alguns vescomtes que regien el contat per absència del comte. El primer fou Armand i la seva nissaga va arribar a ostentar el títol comtal a mesura que els comtes van perdre poder més ocupats en els afers de Poitou i Tolosa. Armand va tenir dos fills, Robert, que va portar el títol de vescomte d'Alvèrnia, i Matfred, que va rebre la senyoria de Thiern i fou el seu primer vescomte (vegeu Vescomtat de Thiern). Segurament ja abans del 1000 el vescomte Guillem d'Alvèrnia, de la línia de Robert, va assumir el títol de comte. La seva nissaga es va trencar el 1155 quan el comte Guillem VIII el jove va ser enderrocat pel seu oncle Guillem IX el vell, però va poder mantenir una part del comtat (Beaumont, Chamaliers i Montferrand principalment). Si bé se'ls anomena sovint comtes de Clarmont, es tendeix a evitar aquesta denominació per no confondre aquesta branca comtal amb la dels comtes de Clermont-en-Beuvaisis o amb els comtes-bisbes de Clarmont. Els comtes de Clarmont van ser reconeguts el 1302 com a Delfins d'Alvèrnia. El 1209 el rei de França va apropiar-se de força territoris a l'Alvèrnia, les anomenades Terres d'Alvèrnia, que van ser concedides en feu a un fill del rei al segle xiii però de fet van pertànyer a la corona fins al 1360 en què foren erigides en el Ducat d'Alvèrnia per a Joan I duc de Berry i que va passar també als Borbó per matrimoni fins que el 1527 va retornar a la corona per sentència de confiscació contra el conestable.

El 1209 el rei, que havia rebut l'ajut del bisbe de Clarmont Robert I (1195-1227) per ocupar les Terres d'Alvèrnia, el va premiar amb l'atorgament del feu de la ciutat de Clarmont, incorporat a la senyoria eclesiàstica.

El segon delfí, anomenat Delfí o Robert, va heretar de la seva mare Hugueta filla d'Arquimbald V vescomte de Comborn, el comtat de Montferrand. Aquest comtat va parar després a Caterina, filla de Guillem VIII, casada amb Guixard de Beaujeu. Beraud II el gran va ser comte consort de Sancerre pel matrimoni amb la comtessa Margarida (senyora a més a més de Sagonne, de Mermande, de Charenton, de Meillant i de Faye-la-Vineuse) filla del comte Joan III de Sancerre. Va succeir a Beraud II el seu fill (d'un segon matrimoni) Beraud III el 17 de gener de 1399. El 1419 va heretar de la seva madrastra, Margarida, el comtat de Sancerre i les senyories però no pel dret de Margarida sinó pel de la seva germana per part de pare Anna (que fou la filla única de Margarida), morta el 1417 sense successió. Va morir el 28 de juliol de 1426 i no va deixar més que una filla anomenada Joana que va aportar el Delfinat a la casa de Borbó i finalment va passar a la corona francesa el 1663.

Llista de comtes d'Alvèrnia

[modifica]

comtes merovingis

[modifica]
  • Victorí 479-488
  • Apol·linar vers 506
  • Hortensi de Nèustria vers 527
  • Becco vers 532
  • Sigibald vers 533
  • Hortensi vers 534
  • Ebodi vers 540
  • Jordi vers 545
  • Britià vers 550
  • Firmí vers 555/558
  • Salusti (duc) vers 558-560
  • Firmí (segona vegada) 560-571
  • Venerand vers 580
  • Nicet I (duc i comte) vers 585
  • Nicet II vers 585
  • Eulali (duc) 585-590
  • part d'Austràsia 592-595
  • part de Borgonya 595-612
  • part d'Austràsia 612-639
  • Bobó de Nèustria 639-656
  • Hèctor de Nèustria vers 656-675
  • Bodiló d'Austràsia vers 675 (duc)
  • Calmini de Nèustria vers 680
  • Genèsi vers 690
  • Heribert de Nèustria vers 695
  • part de Nèustria vers 700-751
  • Blandin duc entre 760 i 763
  • Khilping entre 763 i 765

comtes carolingis

[modifica]

Llista de vescomtes després comtes

[modifica]

Vescomtes:

Comtes:

Llista de Ducs d'Alvèrnia

[modifica]

Llista de comtes del Delfinat d'Alvèrnia o Delfins d'Alvèrnia (comtes de Clarmont o de Montferrand)

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
  • Alvèrnia, regió actual de l'estat francès.


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Comtat_d'Alvèrnia&oldid=33407233»