Drehu (llengua)
| qene drehu | |
|---|---|
| Tipus | llengua i llengua viva  |
| Ús | |
| Parlants | 13.000 (2009)[1] 11.386 (1996) |
| Parlants nadius | 15.949 (2014 ) |
| Autòcton de | Nova Caledònia |
| Estat | Lifou |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües austrotai llengües austronèsiques llengües malaiopolinèsies llengües malaiopolinèsies nuclears llengües malaiopolinèsies centrals-orientals llengües malaio-polinèsies orientals llengües oceàniques llengües oceàniques centroorientals llengües oceàniques meridionals llengües canac | |
| Característiques | |
| Institució de normalització | Acadèmia de les Llengües Canac |
| Codis | |
| ISO 639-2 | dhv |
| ISO 639-3 | dhv |
| Glottolog | dehu1237 |
| Ethnologue | dhv |
| IETF | dhv |
Drehu ([ɖehu]; també coneguda com a Dehu,[2] Lifou,[3] Lifu,[4] qene drehu[5]) és una llengua austronèsia parlada majoritàriament a l'illa de Lifou, a les illes Loyauté, Nova Caledònia. Té al voltant de 12.000 parlants nadius i l'estatut de llengua regional de França. Aquest estatut implica que els alumnes poden fer una prova opcional en batxillerat a Nova Caledònia mateix o a la França metropolitana.[6] També s'ensenya a l'Institut National des Langues et Civilisations Orientales (INALCO) a París des de 1973 i a la Universitat de Nova Caledònia Arxivat 2007-10-12 a Wayback Machine. des de 2000. Com les altres llengües canac, drehu és regulat actualment per l'"Académie des langues kanak", fundada oficialment en 2007.
També hi ha un registre lingüístic en Drehu, anomenat qene miny.[7] Antigament, aquest registre era utilitzat per parlar als caps (joxu). Avui molt poques persones coneixen i utilitzen aquesta llengua.
Fonologia
[modifica]Vocals
[modifica]| Frontal | Central | Posterior | |
|---|---|---|---|
| Alta | i iː | u uː | |
| Mitjana | e eː | ø øː | o oː |
| Oberta | æ æː | ɑ ɑː |
Consonants
[modifica]| Bilabial | Labiodental | Dental | Alveolar | Retroflexa | Alveopalatal | Velar | Glotal | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Oclusiva and Africada |
p (b) | t d | ʈ ɖ | t͡ʃ (d͡ʒ) | k ɡ | |||
| Nasal | m̥ m | n̥ n | ɲ̊ ɲ | ŋ̊ ŋ | ||||
| Fricativa | f (v) | θ ð | s z | x | h | |||
| Lateral | l̥ l | |||||||
| Semivocals | ʍ w |
/b d͡ʒ v/ només esdevé en manlleus.
Sistema d'escriptura
[modifica]El drehu fou escrit primer en alfabet llatí pels polinesis[8] i missioners anglesos de la Societat Missionera de Londres durant la dècada de 1840, amb l'ajuda dels nadius. la primera traducció completa de la Bíblia fou publicada en 1890. El sistema d'escriptura de la bíblia no distingia entre les consonants dental (escrita "d", "t") i l'alveolar/retroflexa ("dr" i "tr"), que durant molt de temps foren escrites indiferentment com a "d" i "t". En drehu /θ/ i /ð/ no són consonants dentals sinó interdentals. El nou sistema d'escriptura fou creat en la dècada de 1970.
Referències
[modifica]- ↑ Fitxa del Drehu a Ethnologue
- ↑ Pels missioners
- ↑ en francès
- ↑ en anglès
- ↑ Qene vol dir llengua (de "qe" : boca, "ne" : de)
- ↑ Només cinc de les 29 llengües canac (en l'informe Cerquilini de 1999 o 40 segons l'Acadèmia de les Llengües Canac) tenen aquest estatut: Drehu (illa de Lifou), Nengone (illa de Maré), A'jië (al voltant de Houaïlou), Paicî (al voltant de Poindimié) i Xârâcùù (vora Canala i Thio).
- ↑ Com va dir Maurice Leenhardt ("Langues et dialectes de l'Austro Mélanésie" (1946), l'Académie considera el qene miny no sols un registre respectiu sinó també una llengua diferent
- ↑ Molts procedien de les illes Cook.
Bibliografia
[modifica]- (francès) Notes Grammaticales sur la langue de Lifu (Loyaltys), 1882.
- (anglès) Ray, Sidney H. «The People and Language of Lifu, Loyalty Islands». Journal of the Royal Anthropological Institute. Royal Anthropological Institute of Great Britain and Ireland, 47, 7-1917, pàg. 239–322. DOI: 10.2307/2843343. JSTOR: 2843343.
- (anglès) Walsh, D. T.. Dehu Grammar. Canberra: Pacific Linguistics, 1967.
- (francès) Le drehu, langue de Lifou (Iles Loyauté): phonologie, morphologie, syntaxe. ISBN 2-85297-142-9
- (francès) Maurice Lenormand, Dictionnaire de la langue de Lifou. Le Qene Drehu, 1999, Nouméa, Le Rocher-à-la-Voile, 533p
- (anglès) Tryon, Darrell T. English-Dehu Dictionary, Pacific Linguistics, 1971. ISBN 0-85883-059-0
- (anglès) Tryon, Darrell T. Dehu-English Dictionary, Pacific Linguistics, 1971.
Enllaços externs
[modifica]- Curs de drehu de Wamo Haocas (INALCO), secció llengües oceàniques Arxivat 2014-05-18 a Wayback Machine.
- Escolteu drehu : http://lacito.archivage.vjf.cnrs.fr/archives/Nouvelle_Caledonie/Drehu/MU.mp3 Arxivat 2005-01-23 a Wayback Machine. parlament de Wanum Maka recollit per Claire Moyse-Faurie, CNRS, Lacito, a l'arribada de Tongiens a Mu, gran cap de Lösi.
| Llengua oficial | |||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Llengües indígenes |
| ||||||||||
