Vés al contingut

Domingo Marià Vila i Tomàs

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaDomingo Marià Vila i Tomàs
Biografia
Naixementsegle XVIII Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
MortPrimera meitat segle XIX Modifica el valor a Wikidata
Rector de la Universitat de Barcelona
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsVila, Domingo Marià Vila, Domènech Marià
Activitat
OcupacióRepresentant del Congrés Espanyol i rector de la Universitat de Barcelona entre 1822-1823 i de la reinstaurada Universitat de Barcelona 1841-1845


Domingo M. Vila va néixer a Barcelona al darrer terç del segle xviii. Fou rector de la universitat en dos períodes 1822-1823 i 1841-1845

Biografia

[modifica]

Domingo M. Vila fou catedràtic de Dret Públic i Constitució [1] i també fou catedràtic de Jurisprudència Civil.[2] Fou enviat com a representant del Congrés espanyol per a assistir a la coronació de Pere IV de Portugal com a emperador del Brasil (Pere I) (1822). Va ser deportat a Canàries a conseqüència de la revolució de 1836. Contribuí en el foment dels ideals del moviment romàntic. Partidari de l'autonomia de Cuba, destacà entre els catalans que defensaren amb més convenciment els drets d'aquesta colònia d'ultramar. El 1837, quan les Corts Espanyoles denegaren la possessió de les actes a alguns diputats cubans. En els discursos que pronuncià en defensa d'aquests, advocà perquè Espanya donés una llibertat més àmplia a les seves colònies i s'adoptés un règim de caràcter federatiu. És considerat un dels precursors dels autonomistes cubans.[3] Va morir al segle xix. El 1822 després de diferents peticions per l'Ajuntament de Barcelona al poder de Madrid, s'aconsegueix una Reial Ordre del 2 de novembre per la qual restava aprovat el Reglament provisional de la universitat de segon i tercer ensenyament de Barcelona i restava suprimida la Universitat de Cervera. El dia 19 de novembre els catedràtics varen elegir com a rector el professor Domènech Marià Vila. El dia 30 del mateix mes se celebrava a Llotja la inauguració solemne.[4] El 1841.[5] fou nomenat novament rector, càrrec que exercí fins al 1845. Juntament amb el rector Albert Pujol i Gurena s'encarregà d'incorporar a la Universitat els fons procedents dels convents desamortitzats.

Publicacions

[modifica]
  • Vila Tomás, Domingo [trad.]. Biblioteca romántico-moderna, o sea, Colección de escenas pintorescas de diversas naciones de varios autores españoles y extranjeros. Barcelona: Imp. de Estivill, 1837. Disponible a: Google Books

Referències

[modifica]
  1. Soldevila, Carles. Barcelona sense universitat: la restauració de la universitat de Barcelona: 1714-1837. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2013, p. 152. ISBN 9788447537310. 
  2. Soldevila, Carles. Barcelona sense universitat: la restauració de la universitat de Barcelona: 1714-1837. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2013, p. 144. ISBN 9788447537310. 
  3. «Slavery and Antislavery in Spain's Atlantic Empire». [Consulta: 26 maig 2015].
  4. Soldevila, Carles. Barcelona sense universitat: la restauració de la universitat de Barcelona: 1714-1837. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2013, p. 147. ISBN 9788447537310. 
  5. Soldevila, Carles. Barcelona sense universitat: la restauració de la universitat de Barcelona: 1714-1837. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2013, p. 155. ISBN 9788447537310. 

Bibliografia

[modifica]
  • Distribución de premis de la Universidad Literària de Barcelona. Acta de la sesión pública que para la solemnidad de dicha distribución celebró el claustro jeneral de doctores el 20 de junio de 1841 en la que fué iglesia de san Felipe Neri. Barcelona: Imprenta de Joaquin Verdaguer. 1841. Disponible a: Google Books
  • Soldevila, Carles. Barcelona sense universitat: la restauració de la Universitat de Barcelona: 1714-1837: contribució al centenari. Barcelona : Universitat de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres i Pedagogia, 1938. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB

Enllaços externs

[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Ramon Llàtzer de Dou i de Bassols
Senyal de la Universitat de Barcelona
Rector de la Universitat de Cervera

1822-1823
Succeït per:
Ramon Llàtzer de Dou i de Bassols


Càrrecs públics
Precedit per:
Albert Pujol i Gurena
Senyal de la Universitat de Barcelona
Rector de la Universitat de Cervera

1841-1845
Succeït per:
Joaquim Rei i Esteve