Divisió Carlemany

33a Divisió de Voluntaris Granaders SS Charlemagne

Insígnia de la 33a Divisió de Voluntaris Granaders SS Charlemagne
Tipus	Infanteria
Anomenat en referència a	Carlemany
Data de lleva	juliol 1944
Fundació	1944
Dissolució	maig 1945
País	Tercer Reich França de Vichy
Branca	Waffen-SS
Part de	Col·laboracionisme a França
Mida	Divisió
Comandants
Oficials destacats	Oberführer Edgar Puaud
Guerres i batalles
Front Oriental Batalla de Berlín

33a Divisió de Voluntaris Granaders SS Charlemagne, coneguda com la Divisió Carlemany, va ser una divisió de les Waffen SS que es formà durant la Segona Guerra Mundial, formada per francesos voluntàriament allistats sota l'uniforme nazi que pretenien lluitar contra el bolxevisme.

Historial

Heinrich Himmler desitjava integrar a tots els voluntaris estrangers a les Waffen SS (que ja disposaven d'un cert nombre de voluntaris francesos des del 23 de juliol de 1943). Reemplaçava, entre altres unitats, a la Legió de Voluntaris Francesos (LVF). Es va formar a Wildflecken a partir de juliol de 1944 sobre la base d'unitats desaparegudes reagrupades al voltant de la Sturmbrigade SS Frankreich:

• 1.200 supervivents de la LVF,
• un miler de supervivents de la Sturmbrigade SS Frankreich (de la Waffen SS)
• 2.500 guàrdies francs de la Milícia,
• 1.500 voluntaris francesos de la Kriegsmarine,
• alguns centenars de voluntaris dels Schultzkommandos (SK) de l'Organització Todt
• alguns antics membres de la National-sozialistische-Kraftfahrkorps (NSKK).

És a dir, entre 7.000 o 8.000 homes en total, encara que dos terços d'ells no serien aptes per al combat. La unitat estava oficialment al comandament del coronel Edgar Puaud, encara que de fet estava supervisada pel general alemany Krukenberg. La Divisió fou pràcticament aniquilada a finals de febrer de 1945 entre Stettin i Danzig a Pomerània per l'Exèrcit Roig (aleshores tenia 7.000 efectius, dels quals en moriren 3.000), i després a Körlin el 5 de març de 1945.

L'últim batalló d'aquesta Divisió, conegut com a Batalló Charlemagne, va participar en les batalles per la defensa de Berlín (Batalla de Berlín) enfront de l'Exèrcit Roig enquadrat en la divisió Nordland. Entre els últims defensors del búnker d'Adolf Hitler figuren, paradoxalment, alguns voluntaris francesos, juntament amb col·laboracionistes de diversos altres països d'Europa.

Els francesos de la Waffen SS o de la Divisió Charlemagne

• Edgar Puaud - (Oberführer)
• Jean Mayol de Lupe
• Jean de Vaugelas (Sturmbannführer)
• Henri Fenet (Hauptsturmführer)
• Jean Bassompierre (Hauptsturmführer)
• Victor de Bourmont (Hauptsturmführer)
• Christian de la Mazière (Rottenführer)
• Pierre Bousquet (Rottenführer)
• Yves Jeanne
• François Barazer de Lannurien (granader)
• Jacques Corrèze
• Jean-Pierre Lefèvre

Bibliografia

Obres d'historiadors

• Philippe Burrin, La France à l'heure allemande 1940-1944, París, Editions du Seuil, 559p, 1995
• Henry Rousso, Un château en Allemagne. La France de Pétain en exil. Sigmarigen, 1944-1945, París, Editions du Seuil, 1980.

Testimonis i relats

• Christian de la Mazière, Le rêveur casqué, J'ai lu, 1972 - Robert Laffont, 1972
• Jean Mabire, La brigade Frankreich, Fayard, 1973
• Jean Mabire, La Division Charlemagne, Grancher, 1974
• Jean Mabire, Mourir à Berlin, Grancher, 1975
• Robert Forbes, Pour l'Europe, les volontaires français de la Waffen-SS, Edition de l'Aencre - 2005
• Saint-Loup, Les hérétiques
• Luc Deloncle, Trois jeunesses provençales dans la guerre, Dualpha
• Gilbert GILLES, Un ancien Waffen SS raconte ... tome 1 et 2, Ecrire à Gilbert Gilles - Les Cockers - 41800 Montoire.