Diosso
Tipus | poble | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
| ||||
Geografia | ||||
Altitud | 130 m | |||
Diosso és una ciutat de la República del Congo, situada a uns 25 quilòmetres al nord de Pointe-Noire al departament de Kouilou al llarg de la carretera nacional 5.[1] Va ser la capital del regne de Loango i és la llar del mausoleu dels seus governants.[2] Els missioners catòlics romans estaven actius a Diosso, que tenia un palau reial.[3]
Congost de Diosso
[modifica]-
Congost de Diosso, 1983.
-
Les gorges de Diosso.
L'erosió a la zona ha creat el congost de Diosso, conegut com el "Gran Canó del Congo".[1] També s'ha anomenat Amfiteatre Diosso.[4] Dins de la selva tropical del congost, hi ha carenes de roca[5] i penya-segats de roca vermella, que poden arribar fins a 50 m d'alçada.[6] El New York Times va descriure Diosso Gorge com "un impressionant congost de penya-segats rosats enfonsats coberts amb la selva verda de l'Àfrica Central".[7] Segons els informes, Gamissamy Issanga, el director de medi ambient del ministeri d'investigació del Congo, va aprovar un cop l'abocament d'1 milió de tones de petroli, àcids i dissolvents al congost.[8] Es diu que el congost està habitat per l'esperit femení de Mboma, que pren la forma d'una serp.[9]
Centre de rehabilitació de ximpanzés Tchimpounga
[modifica]El Centre de rehabilitació de ximpanzés de Tchimpounga (anteriorment el Santuari de ximpanzés de Tchimpounga), establert el 1992 per protegir els ximpanzés orfes, és a prop.[1][10] Construït per l'empresa petroliera Conoco per a JGI, Tchimpounga és considerat el santuari de ximpanzés més gran del continent africà, tractant uns 125 simis.[10]
Museu Regional de Mâ-Loango
[modifica]Fundat el 1982, l'etnografia i la història del Regne de Loango es mostra al Museu Regional de Mâ-Loango, situat a Diosso. El museu és una institució pública i, com a delegació regional, es va fundar amb l'objectiu de protegir el patrimoni cultural.[11] Recull i exposa objectes d'importància històrica, arqueològica, etnogràfica i artística, i està situat en un palau que va ser habitat per Ma Moe Loango Poaty III, rei (1931-1975) del regne de Loango. El museu té 20 m de llarg per 11 m d'ample i conté habitacions, passadissos, dormitoris i el bany del rei. Totes aquestes sales s'han transformat en sales d'exposició o estan en reserva.[12]
Hi ha més de 300 exposicions i documents, així com una dotzena de col·leccions diferents, que il·lustren esdeveniments històrics i documents que mostren l'evolució de la societat congolesa. Es mostren objectes de gran valor artístic al costat d'objectes més senzills relacionats amb la vida quotidiana que es consideren importants en l'estudi dels antics congolesos. Les eines de treball tradicionals inclouen aixades, destrals, ganivets, manxes de fusta, carabasses i aces. La joieria i la roba tradicional inclouen tapisseries, tocats i el vestit de Tchikumbi. Els articles domèstics es caracteritzen per una estora de jonc, així com palla i estris de cuina. Les armes i les trampes inclouen llances, ganivets, ballestes, campanes de fusta de caça, trampes de vímet de caça i xarxes. Els objectes de culte tradicionals inclouen les estatuetes de pedra, la màscara Punu, la màscara Kidumu, així com les figuretes de Kebe Kebe i Mboumba. Els instruments musicals tradicionals són el Yombe i el Dondo.[12]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Ham, Anthony. Lonely Planet Africa. Lonely Planet, 30 juliol 2010, p. 571. ISBN 978-1-74104-988-6.
- ↑ Jones, Adam. German Sources for West African History, 1599-1669. Steiner, 1983, p. 49. ISBN 978-3-515-03728-0.
- ↑ Martin, Phyllis. Catholic Women of Congo-Brazzaville: Mothers and Sisters in Troubled Times. Indiana University Press, 2009, p. 31. ISBN 978-0-253-22055-4.
- ↑ Scheffel. Natural Wonders of the World. United States of America: Reader's Digest Association, Inc, 1980, p. 125. ISBN 0-89577-087-3.
- ↑ The Travel Book: A Journey Through Every Country in the World. Lonely Planet, 1 octubre 2010, p. 95–. ISBN 978-1-74179-211-9.
- ↑ Guide to Places of the World. Reader's Digest Association, abril 1987.
- ↑ Agarwal, Anil. Towards a Green World: Should Global Environmental Management be Built on Legal Conventions or Human Rights?. Centre for Science and Environment, 1992, p. 16.
- ↑ New Scientist. Reed Business Information, 23 juny 1988, p. 31.
- ↑ Martin, Phyllis. Catholic Women of Congo-Brazzaville, 2009, p. 37-.
- ↑ 10,0 10,1 «Tchimpounga Chimpanzee Rehabilitation Center». Pan Africa Sanctuary Alliance. [Consulta: 13 març 2011].
- ↑ Makambila, Pascal. «Community Responsibility and Involvement in Emergency Preparedness and Response: the Case of Congo-Brazzaville». chin.gc.ca p. 2. [Consulta: 14 març 2011].[Enllaç no actiu]
- ↑ 12,0 12,1 Loubouer, Quentin. «Le Musée régional Mâ Loango de Diosso revalorise et préserve l’héritage culturel du Congo» (en francès), 16-06-2004. [Consulta: 14 març 2011].