Dick Fosbury
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) Richard Douglas Fosbury 6 març 1947 Portland (Estats Units d'Amèrica) |
| Mort | 12 març 2023 (76 anys) Salt Lake City (Utah) |
| Causa de mort | limfoma |
| Formació | North Medford High School (en)  South Medford High School |
| Alçada | 193 cm |
| Pes | 83 kg |
| Activitat | |
| Camp de treball | Atletisme, salt horitzontal, salt d'alçada i esport olímpic |
| Ocupació | atleta, esportista, polític, esportista olímpic |
| Nacionalitat esportiva | Estats Units d'Amèrica |
| Esport | atletisme |
| Disciplina esportiva | salt d'alçada |
| Participà en | |
| 1968 | Jocs Olímpics d'Estiu de 1968 |
| Obra | |
Obres destacables | |
 
| |
| Medaller | |||
|---|---|---|---|
| Atletisme | |||
| Jocs Olímpics | |||
|
Ciutat de Mèxic 1968 | salt d'alçada | |
Richard Douglas Fosbury, conegut popularment com a Dick Fosbury (Portland, Oregon, 6 de març de 1947 - Salt Lake City, 12 de març de 2023),[1] fou un atleta estatunidenc especialista en salt d'alçada i guanyador d'una medalla d'or olímpica. És mundialment conegut per ser l'introductor d'una nova tècnica de salt, anomenada salt de Fosbury.[2]
Tot i que mai va tornar als Jocs Olímpics, Fosbury va continuar participant en l'atletisme després de la jubilació i va servir en el consell executiu de l'Associació Mundial d'Olimpíades.[3]
El 2014, Fosbury va desafiar sense èxit Steve Miller per un escó a la Cambra de Representants d'Idaho. Fosbury es va presentar a la candidatura de Comissari del Comtat de Blaine contra el titular Larry Schoen el 2018, va guanyar l'escó i va prendre possessió del càrrec el gener de 2019.
Carrera esportiva
[modifica]
Va iniciar la pràctica del salt d'alçada als 16 anys,[4] i observant la dificultat que presentaven les tècniques de salt del moment va decidir innovar i crear l'anomenat salt de Fosbury, que consistia a córrer vers el llistó horitzontal en direcció transversal i seguint una trajectòria corba, per una vegada estar al davant del llistó saltar d'esquena a aquest i amb el braç més proper de forma estesa. Aquesta nova forma de salt resultà més efectiva des d'un punt de vista biomecànic, ja que permet deixar menys espai entre el centre de gravetat del saltador i el llistó a superar, per la qual cosa s'aconseguix guanyar alçada.[5]
Va participar, als 21 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1968 celebrats a Ciutat de Mèxic (Mèxic) on aconseguí guanyar la medalla d'or en la competició olímpica masculina establint, així mateix, un nou rècord del món amb un salt de 2,24 metres gràcies a la nova tècnica emprada, una rebaixa de quatre centímetres en el rècord del món.[6][7][8]
Intentà classificar-se pels Jocs Olímpics d'estiu de 1972 realitzats a Múnic (Alemanya), però en no aconseguir-ho es retirà de la competició activa.[9] Però a les mateixes olimpíades de 1972, 28 dels 40 competidors van utilitzar la tècnica de Fosbury, tot i que el medallista d'or Jüri Tarmak no ho va fer. Als Jocs Olímpics d'Estiu de 1980, 13 dels 16 finalistes olímpics la van utilitzar.[10] Dels 36 medallistes olímpics a la prova des de 1972 fins als Jocs Olímpics d'Estiu de 2000, 34 saltadors van utilitzar la tècnica de Fosbury. Avui dia és la tècnica més popular al salt d'alçada modern.[11]
Fosbury va ingressar al Saló Nacional de la Fama de l'Atletisme dels EUA el 1981.[12]
Avui dia tots els saltadors d'alçada d'elit fan servir el salt de Fosbury, i la seva eficàcia més gran està totalment demostrada. El 1984 va fer unes declaracions on deia que "la popularitat actual del meu estil és un premi meravellós al que vaig haver d'aguantar al principi amb un estil que no agradava a ningú. El salt d'esquena ja el practicava a l'institut i tothom es reia de mi, considerant-me un boig i un snob per sortir-me de les normes conegudes. Hi havia crítiques molt fortes d'alguns entrenadors. Fins que vaig guanyar a Mèxic 1968 passant a la categoria d'heroi. Quan vaig tornar amb una medalla d'or, tots van callar i van abaixar el cap".[13]
Probablement, no era un saltador ben dotat per a la competició, però gràcies a la seva innovació aconseguí esdevenir campió olímpic i canvià la forma d'entendre i executar el salt d'alçada.[14]
L'any 2014 es presentà com a candidat del Partit Demòcrata com a congressista a la Cambra de Representants d'Idaho, però no fou escollit.[15][16]
Referències
[modifica]- ↑ Padilla, Toni. «Mor Dick Fosbury, el pare del salt més famós de la història de l'esport», 14-03-2023. [Consulta: 9 abril 2023].
- ↑ «Dick Fosbury». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «World Olympians Association Website». Woaolympians.com. Arxivat de l'original el 7 febrer 2009. [Consulta: 13 juliol 2015].
- ↑ «Dick Fosbury». Hall of Fame. USA Track and Field. Arxivat de l'original el 19 d’octubre 2006. [Consulta: 24 febrer 2010].
- ↑ Hoffer, Richard. Something in the Air: American Passion and Defiance in the 1968 Mexico City Olympics. Simon & Schuster, 2009, p. 69–80. ISBN 1-4165-8894-9.
- ↑ Dick Fosbury Arxivat 2009-01-21 a Wayback Machine.. sports-reference.com
- ↑ Brad Fuqua, "Anything but a Flop: Fifty Years Ago, OSU High Jumper Dick Fosbury's New Style Launched His Event Toward New Heights," Corvallis Gazette-Times, March 29, 2014; pp. A1, A9. Online title: "Fosbury Takes Track and Field to New Heights," March 29, 2014.
- ↑ Durso, Joseph «Fearless Fosbury Flops to Glory». The New York Times, 20-10-1968 [Consulta: 16 gener 2013].
- ↑ Sports Biography – Dick Fosbury. hickoksports.com
- ↑ Sports Biography - Dick Fosbury. hickoksports.com
- ↑ Noticias del Comité Olímpico Internacional - Richard Fosbury: La revolución del salto de altura. Olympic.org (28 de agosto de 2014). Recuperado el 2015-07-13.
- ↑ Associated Press «El 'fracaso' de Fosbury le coloca en el Salón de la Fama». Spokesman-Review. Associated Press [(Spokane, Washington)], 15-08-1981, p. 17.
- ↑ Revista Atletismo Español, n.º 510, enero de 1999
- ↑ World Olympians Association Website. Woaolympians.com. Retrieved on July 13, 2015.
- ↑ Kruesi, Kimberlee «Former Olympic Champ Fosbury Running for Idaho Legislature Seat». Times-News, 23-01-2014 [Consulta: 24 gener 2014].
- ↑ Popkey, Dan «Now I know why one of the greatest athletes ever follows me on Twitter». Idaho Statesman, 23-01-2014 [Consulta: 24 gener 2014].
|
