Papa Deodat II
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Adeodatus segle VII Roma |
| Mort | 17 juny 676 Roma |
| Sepultura | Sant Pere del Vaticà (tomba perduda) |
 77è Papa | |
| 11 abril 672 (Gregorià) – 16 juny 676 (Gregorià) ← Vitalià – Donus ⊟ | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Roma |
| Ocupació | sacerdot catòlic, monjo cristià, escriptor, bisbe catòlic |
| Orde religiós | Orde de sant Benet |
| venerable Deodat II, Papa | |
| Festivitat | 17 de juny |
| Iconografia | Com a papa |
Deodat II o Adeodat II (Roma, ? - 17 de juny de 676) va ser Papa de l'Església Catòlica del 672 al 676.
D'acord amb Anastasi el Bibliotecari, era natural de Roma i fill de Jovinià.[1] Era un monjo del monestir de Sant Erasme, situat al mont Celi.[2] Hom li atribueix un caràcter afable i benèvol, particularment a l'hora d'oferir hospitalitat a persones de tota classe i condició, sobretot pelegrins.[1] Destacà per la seva perfecció en la disciplina monàstica i en la repressió del monotelisme.[2]
Va ser elegit papa l'11 d'abril del 676, succeint a Vitalià.[3] El seu regnat va durar quatre anys. Pràcticament no se sap res d'ell,[1] tot i que va ser el primer papa en data els esdeveniments d'acord amb el seu regnat. Tanmateix, no va jugar cap mena de paper polític de l'època o en la supressió del monotelisme, malgrat que va defensar l'ortodòxia respecte a l'afer.[3] Només es conserven dues cartes de la seva correspondència, ambdues confirmacions de privilegis i llibertats als monestirs de Sant Pere de Canterbury i de Sant Martí de Tours,[2][1] i va millorar el seu monestir d'origen, Sant Erasme. També va procurar la restauració d'esglésies en mal estat.[3]
Va morir el 17 de juny del 676. Alguns hagiògrafs li han atorgat el títol de sant i situaven la seva festivitat el 26 de juny, però els bol·landistes en l'Acta Santorum van publicar que no existia culte i, per tant, no té dret a una festa.[3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Smith, William; Wace, Henry. A Dictionary of Christian Biography, Literature, Sects and Doctrines (en anglès). Londres: Little, Brown, and Company, 1877, p. 44.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Shahan, Thomas Joseph. «Pope St. Adeodatus». A: Catholic Encyclopedia (en anglès). vol. 1. Nova York: The Encyclopedia Press, 1913.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Adeodatus II» (en anglès). Encyclopedia Britannica. [Consulta: 25 desembre 2022].
