Dentició

La dentició^[1] es refereix al desenvolupament de les dents i la seva disposició dins la boca. En particular, és la disposició característica, del tipus i el nombre de dents en una determinada espècie a una determinada edat.^[2] Això vol dir, el nombre, tipus i morfo-fisiologia (la forma física) de les dents d'un animal.^[3]

Els animals que tenen les dents del mateix tipus, com en la major part dels vertebrats no-mamífers, es diu que tenen dentició homodont, mentre que els animals amb dents que difereixen morfològicament es diu que tenen una dentició heterodont. La dentició d'animals amb dues successions de dents (temporals i permanents) es diuen difiodonts, mentre que la dentició dels animals amb un sol conjunt de dents al llarg de tota la seva vida reben el nom de monofiodonts. La dentició d'animals en els quals les dents contínuament són tretes i reemplaçades al llarg de la vida es diu polifiodont.^[3]

Visió prèvia

La dentició dels vertebrats que s'origina de l'armadura del placoderm engloba la dels actuals rèptils, amfibis, i peixos: que són del tipus homodont i completament susbtituïbles. El patró dels mamífers és significativament diferent. Les dents de la part superior i inferior de la mandíbula en els mamífers han evolucionat de manera que actualment s'ajunten com una unitat. Fan una oclusió que permet de mastegar, tallar, triturar i moldre l'aliment pres."^[4]

Tots els mamífers, exceptats els monotremes, els xenartrans, els pangolins, i els cetacis tenen 4 tipus de dents diferents. Hi ha les incisives (per a tallar), les canines, les premolars, i les queixals (per a moldre). Les dents especialitzades - incisives, canines, premolars, i molars - són en el mateix ordre en tots els mamífers^[5]

En molts mamífers els infants tenen un joc de dents que cauen i es substitueixen per la dentició adulta. Aquestes dents es diuen dents decídues o dents de llet.^[6]^[7]

Fórmula dental

Pel motiu que les dents dels mamífers estan especialitzades en diverses funcions, molts grups de mamífers han perdut les dents que no havien de menester en llur adaptació.^[8]

El nombre de dents de cada tipus s'escriu en una fórmula dental per a un costat de la boca o quadrant, amb les dents de la part superior i de la part inferior mostrades en files separades. El nombre de dents en una boca és el doble que la que està llistada atès que hi ha dos costats en una boca. En cada joc, les incisives (I) s'indiquen primer, les canines (C) les segons, les premolars (P) les terceres i finalment les molars (M), que donen I:C:P:M.^[8]^[9] Així, per exemple, la fórmula 2.1.2.3 per les dents de dalt indica 2 incisives, 1 canina, 2 premolars, i 3 molars en un costat de la part superior de la boca.

Per exemple, les següents fórmules mostren la dentició decídua i permanent de tots els primats catarrins, incloent-hi els humans:

Decídua: $(di^{2}-dc^{1}-dp^{2})/(di_{2}-dc_{1}-dp_{2})\times 2=20.$ ^[6]

Exemples de fórmules dentals

**Alguns exemples de fórmules dentals de mamífers**^[a]
Espècie	Fórmula dental	Comentari
No placentaris	.	Animals no placentaris com els marsupials poden tenir més dents que els placentaris. Per exemple, l'opossum (sota)
Cangur	${\tfrac {3.1.2.4}{1.0.2.4}}$ ^[10]
Cangur rata mesquer	${\tfrac {3.1.1.4}{2.0.1.4}}$ ^[11]

Opòssums	${\tfrac {5.1.3.4}{4.1.3.4}}$
Placentaris	.	Alguns exemples d'animals placentaris
Armadillos	${\tfrac {0.0.7.1}{0.0.7.1}}$ ^[12]
Ai-ai	${\tfrac {1.0.1.3}{1.0.0.3}}$ ^[13]	A Prosimian.
Teixó	${\tfrac {3.1.3.1}{3.1.3.2}}$ ^[14]
Eptesicus fuscus	${\tfrac {2.1.1.3}{3.1.2.3}}$ ^[15]
Ratpenat groc rogenc, Ratpenat groc cendrós, Lasiurus seminolus, Mexican Free-tailed Bat	${\tfrac {1.1.2.3}{3.1.2.3}}$ ^[15]
Gat (decídua)	${\tfrac {di3.dc1.dp3.dm0}{di3.dc1.dp2.dm0}}$ ^[16]
Gat	${\tfrac {3.1.3.1}{3.1.2.1}}$ ^[17]
Vaca	${\tfrac {0.0.3.3}{3.1.3.3}}$ ^[18]	Les vaques no tenen incisives superiors o canins.
Gos (decídu)	${\tfrac {di3.dc1.dp3.dm0}{di3.dc1.dp3.dm0}}$ ^[16]
Gos (permanent)	${\tfrac {3.1.4.2}{3.1.4.3}}$ ^[14]
Eulemur	${\tfrac {3.1.3.3}{3.1.3.3}}$	Gènere de prosimis.^[19] Varecias (gènere Varecia),^[20] Cheirogaleus (gènere Mirza),^[21] i Lèmur ratolí (gènere Microcebus) també tenen aquesta fórmula dental^[22]
Euoticus	${\tfrac {2.1.3.3}{2.1.3.3}}$	Gènere de prosimis al qual pertanyen també els Gàlags.^[19]
Guineu (vermella)	${\tfrac {3.1.4.2}{3.1.4.3}}$ ^[14]
Porc de Guinea	${\tfrac {1.0.1.3}{1.0.1.3}}$ ^[23]
Hedgehog	${\tfrac {3.1.3.3}{2.1.2.3}}$ ^[14]
Cavall (decidu)	${\tfrac {3.0.3.0}{3.0.3.0}}$ ^[24]^[25]
Cavall (permanent)	${\tfrac {3.0-1.3-4.3}{3.0-1.3.3}}$	La dentició permanant varia entre 36-42.^[26]
Humana (dents de llet)	${\tfrac {2.1.2}{2.1.2}}$
Humana (dentició permanent)	${\tfrac {2.1.2.3}{2.1.2.3}}$ ^[17]	Aquest patró es comparteix amb els simis i micos del Vell Món (excloent els (Prosimii)^[27]
Indri	${\tfrac {2.1.2.3}{2.0.2.3}}$ o ${\tfrac {2.1.2.3}{1.1.2.3}}$ .^[28]
Lepilemur	${\tfrac {0.1.3.3}{2.1.3.3}}$	Un prosimi.
Lleó	${\tfrac {3.1.3.1}{3.1.2.1}}$ ^[29]
Talp	${\tfrac {3.1.4.3}{3.1.4.3}}$ ^[14]
Ratolí (casolà)	${\tfrac {1.0.0.3}{1.0.0.3}}$ ^[14]	Perognathus flavescens tenen la fórmula dental ${\tfrac {1.0.1.3}{1.0.1.3}}$ ^[30]
Antropoides del Nou Món	${\tfrac {2.1.3.3}{2.1.3.3}}$ o ${\tfrac {2.1.3.2}{2.1.3.2}}$ ^[27]
Opossum	${\tfrac {5.1.3.4}{4.1.3.4}}$ ^[15]
Porc (decidu)	${\tfrac {di3.dc1.dp4.dm0}{di3.dc1.dp4.dm0}}$ ^[16]
Porc	${\tfrac {3.1.4.3}{3.1.4.3}}$ ^[14]
Conill	${\tfrac {2.0.3.3}{1.0.2.3}}$ ^[17]
Ós rentador	${\tfrac {3.1.4.2}{3.1.4.2}}$
Rata	${\tfrac {1.0.0.3}{1.0.0.3}}$ ^[14]
Ovella (decidua)	${\tfrac {di0.dc0.dp3.dm0}{di4.dc0.dp3.dm0}}$ ^[16]
Ovella (permanent)	${\tfrac {0.0.3.3}{3.1.3.3}}$ ^[15]
Musaranya	${\tfrac {3.1.3.3}{3.1.3.3}}$ ^[14]
Sifakas	See comment	Prosimis.
Loris prim Nycticebus	${\tfrac {2.1.3.3}{2.1.3.3}}$	Prosimis.
Esquirol	${\tfrac {1.0.2.3}{1.0.1.3}}$ ^[14]
Tarsers	${\tfrac {2.1.3.3}{1.1.3.3}}$	Prosimians.^[31]
Talpó (de camp)	${\tfrac {1.0.0.3}{1.0.0.3}}$ ^[14]
Mustela	${\tfrac {3.1.3.1}{3.1.3.2}}$ ^[14]

La dentadura en arqueologia

El dentat en arqueologia és un important camp d'estudi.^[32]^[33] La dentadura té molts avantatges respecte a l'estudi de la resta de l'esquelet, la dentició és constant en canvi la resta de l'esquelet pot presentar canvis per l'adaptació.

Notes

a. ^{^} A menys que s'indiqui el contrari, es pot suposar que les fórmules són destinades a la dentició adulta o permanent.

b. ^{^} Pel que fa a la dentició per cavalls, Pence proporciona xifres errònies superior i inferior de 40 a 44 per a la gamma dental.^[24]No és possible arribar a aquest rang a partir de les xifres que ofereix. Les figures de Cirelli^[25] i últims ungulats ^[26]són més fiables, tot i que hi ha un error evident per al càlcul de Cirelli de la gamma femenina superior de 40, cosa que no és possible a partir de les xifres que proporciona. Només es pot arribar a una xifra superior de 38 sense canins, que per a les dones Cirelli mostra com 0/0. Sembla que els canins apareixen de vegades en les femelles, d'aquí que la sentència a Ultimate Ungulates que els canins “només es presentin només en mascles”,^[26] Tanmateix, les referències de Pence i Cirelli són clarament d'altra manera útils, d'aquí la inclusió, però amb la declaració d'aquesta nota a peu de pàgina.

Referències

↑ «Dentició». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Dentition definition». A: Angus Stevenson. Shorter Oxford English Dictionary. 1: A-M. 6th. Oxford: Oxford University Press, 2007, p. 646. ISBN 978-0-19-920687-2.
↑ ^3,0 ^3,1 E.A. Martin. Macmillan Dictionary of Life Sciences. 2nd revised. Macmillan Press, 1983, p. 103. ISBN 0-333-34867-2.
↑ Weiss, M.L., & Mann, A.E. 'Human Biology and Behaviour: An anthropological perspective. 4th. Little Brown, 1985, p. 130–131. ISBN 0-673-39013-6.
↑ Weiss, M.L., & Mann, A.E (1985), p.132-135.
↑ ^6,0 ^6,1 Daris R. Swindler. «Chapter 1: Introduction (pp.1-11) and Chapter 2: Dental anatomy (pp.12-20).». A: Primate Dentition: An Introduction to the Teeth of Non-human Primates. Cambridge University Press, 2002, p. 11. ISBN 0-521-65289-8.
↑ Larry L Mai; Marcus Young Owl; M Patricia Kersting. The Cambridge Dictionary of Human Biology and Evolution. Cambridge University Press, 2005, p. 135. ISBN 978-0-521-66486-8.
↑ ^8,0 ^8,1 Weiss, M.L., & Mann, A.E (1985), p.134.
↑ Larry L Mai; Marcus Young Owl; M Patricia Kersting (2005), p.139
↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.1902encyclopedia.com/K/KAN/kangaroo.html
↑ Bettongs, potoroos and the musky rat-kangaroo. Csiro Publishing, 2007, p. 182 pages. ISBN 978-0-643-09341-6.
↑ Freeman, Patricia W., & Genoways, Hugh H «Recent Northern Records of the Nine-banded Armadillo (Dasypodidae) in Nebraska». The Southwestern Naturalist, 43, 4, 12-1998, p. 491–504 [Consulta: 7 juny 2010].
↑ Larry L Mai; Marcus Young Owl; M Patricia Kersting (2005), pp.134,139.
↑ ^14,00 ^14,01 ^14,02 ^14,03 ^14,04 ^14,05 ^14,06 ^14,07 ^14,08 ^14,09 ^14,10 ^14,11 «The Skulls». Chunnie's British Mammal Skulls. [Consulta: 15 octubre 2011].
↑ ^15,0 ^15,1 ^15,2 ^15,3 ^{[enllaç sense format]} http://www.wildwoodtracking.com/skulls/FórmulaDentale.html^{[Enllaç no actiu]}
↑ ^16,0 ^16,1 ^16,2 ^16,3 ^{[enllaç sense format]} http://www.provet.co.uk/health/diagnostics/FórmulaDentale.htm^{[Enllaç no actiu]}
↑ ^17,0 ^17,1 ^17,2 E.A. Martin (1983), p.102
↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.fsis.usda.gov/ofo/tsc/bse_information.htm Arxivat 2008-09-16 a Wayback Machine.
↑ ^19,0 ^19,1 Larry L Mai; Marcus Young Owl; M Patricia Kersting (2005), p.177
↑ Larry L Mai; Marcus Young Owl; M Patricia Kersting (2005), p.550
↑ Larry L Mai; Marcus Young Owl; M Patricia Kersting (2005), p.340
↑ Larry L Mai; Marcus Young Owl; M Patricia Kersting (2005), p.335
↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.adelaide.edu.au/ANZCCART/publications/Guinea Pig_17.pdf Arxivat 2011-08-12 a Wayback Machine.
↑ ^24,0 ^24,1 Patricia Pence. Equine Dentistry: A Practical Guide. Lippincott Williams & Wilkins, 2002, p. 7. ISBN 0-683-30403-8.
↑ ^25,0 ^25,1 Al Cirelli. «Equine Dentition». [Consulta: 7 juny 2010].
↑ ^26,0 ^26,1 ^26,2 «Family Equidae: Horses, asses, and zebras». [Consulta: 7 juny 2010].
↑ ^27,0 ^27,1 Marvin Harris. Culture, People, Nature: An Introduction to General Anthropology. 5th. Harper & Row, 1988. ISBN 978-0-06-042697-2.
↑ Larry L Mai; Marcus Young Owl; M Patricia Kersting (2005), p.267
↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.geocities.ws/chunniemonster/dental_formula.html
↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.nsrl.ttu.edu/tmot1/perflave.htm Arxivat 2017-10-07 a Wayback Machine.
↑ (Mai, Young Owl i Kersting, 2005, p. 520)
↑ Weiss, M.L., & Mann, A.E (1985), p.130-135.
↑ Larry L Mai; Marcus Young Owl; M Patricia Kersting (2005). The utility of dental formulae in species identification is indicated throughout this dictionary. Dental formulae are noted for many species, both extant and extinct, and where unknown (in some extinct species) this is noted.

Adovasio, J. M. and David Pedler. "The Peopling of North America." North American Archaeology. Blackwell Publishing, 2005. p. 35–36.

Bibliografia

Daris R. Swindler. «Chapter 1: Introduction (pp.1-11) and Chapter 2: Dental anatomy (pp.12-20).». A: Primate Dentition: An Introduction to the Teeth of Non-human Primates. Cambridge University Press, 2002. ISBN 0-521-65289-8. See also preview pages in Google books^{[Enllaç no actiu]}

Feldhamer, George A., Lee C. Drickhamer, Stephen H. Vessey, Joseph F. Merritt, Carey Krajewski. «4: Evolution and Dental Characteristics». A: Mammalogy: Adaptation, Diversity, Ecology. Johns Hopkins University Press, 2007, p. 48–67. ISBN 978-0-8018-8695-9 [Consulta: 7 juny 2010]. (link provided to title page to give reader choice of scrolling straight to relevant chapter or perusing other material).

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dentició

[1] «Dentició». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[ShorterOEDp646-2] «Dentition definition». A: Angus Stevenson. Shorter Oxford English Dictionary. 1: A-M. 6th. Oxford: Oxford University Press, 2007, p. 646. ISBN 978-0-19-920687-2.

[Martin1983p103-3] 3,0 ^3,1 E.A. Martin. Macmillan Dictionary of Life Sciences. 2nd revised. Macmillan Press, 1983, p. 103. ISBN 0-333-34867-2.

[Weiss&Mann1985pp130-131-4] Weiss, M.L., & Mann, A.E. 'Human Biology and Behaviour: An anthropological perspective. 4th. Little Brown, 1985, p. 130–131. ISBN 0-673-39013-6.

[Weiss&Mann1985p132-135-5] Weiss, M.L., & Mann, A.E (1985), p.132-135.

[Swindler2002-6] 6,0 ^6,1 Daris R. Swindler. «Chapter 1: Introduction (pp.1-11) and Chapter 2: Dental anatomy (pp.12-20).». A: Primate Dentition: An Introduction to the Teeth of Non-human Primates. Cambridge University Press, 2002, p. 11. ISBN 0-521-65289-8.

[CambridgeDictHumBiol&Evolp135-7] Larry L Mai; Marcus Young Owl; M Patricia Kersting. The Cambridge Dictionary of Human Biology and Evolution. Cambridge University Press, 2005, p. 135. ISBN 978-0-521-66486-8.

[Weiss&Mann1985p134-8] 8,0 ^8,1 Weiss, M.L., & Mann, A.E (1985), p.134.

[CambridgeDictHumBiol&EvolFórmulaDental-9] Larry L Mai; Marcus Young Owl; M Patricia Kersting (2005), p.139

[10] {[enllaç sense format]} http://www.1902encyclopedia.com/K/KAN/kangaroo.html

[Bettongs,_potoroos_and_the_musky_rat-kangaroo-11] Bettongs, potoroos and the musky rat-kangaroo. Csiro Publishing, 2007, p. 182 pages. ISBN 978-0-643-09341-6.

[Freeman&Genoways-12] Freeman, Patricia W., & Genoways, Hugh H «Recent Northern Records of the Nine-banded Armadillo (Dasypodidae) in Nebraska». The Southwestern Naturalist, 43, 4, 12-1998, p. 491–504 [Consulta: 7 juny 2010].

[CambridgeDictHumBiol&EvolAye-aye-13] Larry L Mai; Marcus Young Owl; M Patricia Kersting (2005), pp.134,139.

[Chunnie-14] 14,00 ^14,01 ^14,02 ^14,03 ^14,04 ^14,05 ^14,06 ^14,07 ^14,08 ^14,09 ^14,10 ^14,11 «The Skulls». Chunnie's British Mammal Skulls. [Consulta: 15 octubre 2011].

[WWT-15] 15,0 ^15,1 ^15,2 ^15,3 ^{[enllaç sense format]} http://www.wildwoodtracking.com/skulls/FórmulaDentale.html^{[Enllaç no actiu]}

[provet-16] 16,0 ^16,1 ^16,2 ^16,3 ^{[enllaç sense format]} http://www.provet.co.uk/health/diagnostics/FórmulaDentale.htm^{[Enllaç no actiu]}

[Martin1983p102-17] 17,0 ^17,1 ^17,2 E.A. Martin (1983), p.102

[18] {[enllaç sense format]} http://www.fsis.usda.gov/ofo/tsc/bse_information.htm Arxivat 2008-09-16 a Wayback Machine.

[CambridgeDictHumBiol&Evolp177-19] 19,0 ^19,1 Larry L Mai; Marcus Young Owl; M Patricia Kersting (2005), p.177

[CambridgeDictHumBiol&Evolp550-20] Larry L Mai; Marcus Young Owl; M Patricia Kersting (2005), p.550

[CambridgeDictHumBiol&Evolp340-21] Larry L Mai; Marcus Young Owl; M Patricia Kersting (2005), p.340

[CambridgeDictHumBiol&Evolp335-22] Larry L Mai; Marcus Young Owl; M Patricia Kersting (2005), p.335

[23] {[enllaç sense format]} http://www.adelaide.edu.au/ANZCCART/publications/Guinea Pig_17.pdf Arxivat 2011-08-12 a Wayback Machine.

[Pence2002-24] 24,0 ^24,1 Patricia Pence. Equine Dentistry: A Practical Guide. Lippincott Williams & Wilkins, 2002, p. 7. ISBN 0-683-30403-8.

[Cirelli-25] 25,0 ^25,1 Al Cirelli. «Equine Dentition». [Consulta: 7 juny 2010].

[UltimateUnqulate-26] 26,0 ^26,1 ^26,2 «Family Equidae: Horses, asses, and zebras». [Consulta: 7 juny 2010].

[Harris1988p34-27] 27,0 ^27,1 Marvin Harris. Culture, People, Nature: An Introduction to General Anthropology. 5th. Harper & Row, 1988. ISBN 978-0-06-042697-2.

[CambridgeDictHumBiol&Evolp267-28] Larry L Mai; Marcus Young Owl; M Patricia Kersting (2005), p.267

[29] {[enllaç sense format]} http://www.geocities.ws/chunniemonster/dental_formula.html

[30] {[enllaç sense format]} http://www.nsrl.ttu.edu/tmot1/perflave.htm Arxivat 2017-10-07 a Wayback Machine.

[CambridgeDictHumBiol&Evolp520-31] (Mai, Young Owl i Kersting, 2005, p. 520)

[Weiss&Mann1985p130-135-32] Weiss, M.L., & Mann, A.E (1985), p.130-135.

[CambridgeDictHumBiol&EvolArchaeology-33] Larry L Mai; Marcus Young Owl; M Patricia Kersting (2005). The utility of dental formulae in species identification is indicated throughout this dictionary. Dental formulae are noted for many species, both extant and extinct, and where unknown (in some extinct species) this is noted.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]

[20]

[21]

[22]

[23]

[24]

[25]

[26]

[27]

[28]

[29]

[30]

[31]

[32]

[33]

Registres d'autoritat	GND (1) NKC (1)
Bases d'informació	GEC (1)