Denebola
Denebola (Beta del Lleó / β Leonis) és el segon estel més brillant en la constel·lació del Lleó, darrere de Regulus (α Leonis).[10] La seva magnitud aparent és 2,12. S'hi troba a 35,9 anys llum de distància del sistema solar.
El nom de Denebola prové de l'àrab Al Dhanab al Rostiu i significa «la cua del lleó». Molts altres noms d'estels provenen d'aquesta mateixa arrel àrab Dhenab, entre altres Deneb (α Cygni), Deneb Kaitos (β Ceti) i Deneb Algedi (δ Capricorni). En la carta estel·lar de l'hemisferi nord de 1871 de R. A. Proctor, Denebola apareix amb el nom de Deneb Aleet.[11]
Dafira és un nom menys utilitzat i prové de la paraula àrab que designa el floc de pèl al final de la cua del lleó, que és on està situat l'estel.[12]
En l'astronomia babilònica, aquest estel marcava la dissetena constel·lació eclíptica, Zibbat A., «la cua del lleó», si bé existeixen certs dubtes sobre aquest tema. Altres noms atribuïts a aquest estel són Lamash, «el colós», i Sa, «blau»; a Pèrsia era coneguda com a Avdem, «la de la cua». Al costat de la veïna Chertan (θ Leonis), rebia el nom copte d'Asphulia, probablement també «la cua».[11]
Característiques físiques
[modifica]Denebola és un estel blanc de la seqüència principal de tipus espectral A3V amb una temperatura efectiva de 8.750 K. Té una lluminositat 13,8 vegades major que la del Sol, una massa de 1,75 vegades la massa solar i un radi 1,65 vegades més gran que el radi solar. La seva velocitat de rotació és d'almenys 120 km/s, 60 vegades més ràpida que la del Sol; en conseqüència, el seu període de rotació és inferior a 0,65 dies.[13] Amb una edat estimada inferior a 400 milions d'anys, és un estel relativament jove comparat amb el Sol, l'edat del qual és de 4.600 milions d'anys.[14] Abans era considerada una variable Delta Scuti, actualment es pensa que la seva lluentor no varia de forma significativa.[15]
Un excés en l'infraroig detectat indica l'existència d'un disc circumestel·lar al voltant de Denebola, similar al trobat a Vega (α Lyrae) i β Pictoris.[16] Com es pensa que el nostre Sistema Solar es va formar a partir d'un disc semblant, Denebola pot ser un bon candidat per a la cerca de planetes extrasolars. El disc de pols té una temperatura aproximada de 120 K. Observacions d'interferometria infraroja suggereixen que existeixen dues bandes de pols; la primera començaria a una distància de ~ 0,13 ua de l'estel, estenent-se 0,3 ua, mentre que la segona començaria a ~ 13 ua, amb un ample de 6,2 ua.[17]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Gerard T. van Belle «Directly determined linear radii and effective temperatures of exoplanet host stars» (en anglès). Astrophysical Journal, 2, 23-03-2009, pàg. 1085–1098. DOI: 10.1088/0004-637X/694/2/1085.
- ↑ Michael W. McElwain «Characterization of Dusty Debris Disks: The IRAS and Hipparcos Catalogs» (en anglès). Astrophysical Journal, 2, 10-05-2007, pàg. 1556-1571. DOI: 10.1086/509912.
- ↑ Tabetha S. Boyajian «Stellar diameters and temperatures. III. Main-sequence A, F, G, and K stars: additional high-precision measurements and empirical relations» (en anglès). Astrophysical Journal, 1, 13-06-2013, pàg. 40. DOI: 10.1088/0004-637X/771/1/40.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
- ↑ «Rotational velocities of A-type stars in the northern hemisphere. II. Measurement of v sin i» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, 10-2002, pàg. 897-911. DOI: 10.1051/0004-6361:20020943.
- ↑ «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, 11-2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
- ↑ Christopher J. Corbally «Contributions to the Nearby Stars (NStars) Project: Spectroscopy of Stars Earlier than M0 within 40 Parsecs: The Northern Sample. I» (en anglès). Astronomical Journal, 4, 10-2003, pàg. 2048–2059. DOI: 10.1086/378365.
- ↑ «Automated spectroscopic abundances of A and F-type stars using echelle spectrographs II. Abundances of 140 A-F stars from ELODIE and CORALIE» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2003, pàg. 1121–1135. DOI: 10.1051/0004-6361:20021711.
- ↑ 9,0 9,1 URL de la referència: http://adsabs.harvard.edu/abs/1998RPPh...61...77K.
- ↑ Denébola (SIMBAD)
- ↑ 11,0 11,1 Allen, Richard Hinckley. «Leo». A: Courier Dover Publications. Star Names — Their Lore and Meaning (en anglès), 1889, p. 563. ISBN 0-486-21079-0.
- ↑ Denebola (The Fixed Stars)
- ↑ Acke, B.; Waelkens, C. «Chemical analysis of 24 dusty (pre-)main-sequence stars». Astronomy and Astrophysics, 427, 2004. pp. 1009-1017.
- ↑ Decin, G.; Dominik, C.; Waters, L. B. F. M.; Waelkens, C. «Age Dependence of the Vega Phenomenon: Observations». The Astrophysical Journal, 598, 1, 2003. pp. 636-644.
- ↑ Denebola (Stars, Jim Kaler)
- ↑ Cote, J. «B and A type stars with unexpectedly large colour excesses at IRAS wavelengths». Astronomy and Astrophysics, 181, 1, 1987. pp. 77-84.
- ↑ Akeson, R. L.; Ciardi, D. R.; Millan-Gabet, R.; Merand, A.; Di Folco, E.; Monnier, J. D.; Beichman, C. A.; Absil, O.; Aufdenberg, J.; McAlister, H.; ten Brummelaar, T.; Sturmann, J.; Sturmann, L.; Turner, N. «Dust in the inner regions of debris disks around A stars». The Astrophysical Journal, 691, 2, 2009. pp. 1896-1908.
