Curare
  |
Curare (paraula derivada del mot indígena urari que significa verí)[1] és el nom comú per a diversos verins d'origen vegetal utilitzats tradicionalment en les sagetes d'alguns pobles indígenes d'Amèrica del Sud. Els tres tipus principals de curare són:
- tubocurarina (també conegut com a curare del bambú, ja que s'empaqueta en canyes buides de bambú; la principal toxina és la D-tubocurarina). És un alcaloide mono-quaternari derivat de la isoquinolina.
- Curare calebas (també anomenat curare de la carbassa pel lloc on s'empaqueta; les principals toxines són al·loferina i toxiferina)
- Curar de pot (empacats en pots d'argila cuita; les principals toxines són protocurarina, protocurina, i protocuridina).
El tipus calebas és el més tòxic segons el valor LD50.
Història
[modifica]El curare s'ha fet servir pels indígenes sud-americans per paralitzar els peixos. Se'ls dispara dards enverinats que els produeixen asfíxia i els músculs no es poden contraure. Donat que els components del curare són massa grans i amb alta càrrega per passar pel sistema digestiu per a ser absorbits per la sang, els indígenes podien menjar-se els peixos enverinats amb total seguretat. El 1596 Sir Walter Raleigh mencionà aquest verí.[2] El 1780, Felix Fontana descobrí que actuava en el moviment voluntari de la musculatura.[3] In 1800, Alexander von Humboldt donà la primera notícia de com es preparava el curare a l'Orinoco.[4]
Durant 1811-1812 Sir Benjamin Collins Brodie (1783-1862) experimentà amb el curare.[5] Va ser el primer a demostrar que el curare no matava l'animal i que aquest es recuperava si la respiració es mantenia artificialment. El 1825 Charles Waterton va descriure un experiment ja clàssic amb un ase enverinat amb curare i mantingut viu amb una traqueotomia.[6] El botànic Robert Hermann Schomburgk, identificà la liana del gènere Strychnos com una de les fonts del curare (Strychnos toxifera).[7]
George Harley (1829-1896) demostrà el 1850 que el curare era efectiu contra el tètanus i l'enverinament amb estricnina.[8][9] El 1914 Henry Hallett Dale (1875-1968) va descriure l'acció fisiològica de l'acetilcolina.[10] i anys després demostrà que l'acetilcolina és la responsable de la transmissió neuromuscular que podia ésser bloquejada pel curare.[11]
La tubocurarina és, entre els components del curare, la que té més aplicacions mèdiques.
Plantes font del curare
[modifica]Notes
[modifica]- ↑ curare - definition of curare by the Free Online Dictionary, Thesaurus and Encyclopedia
- ↑ Carman J. A. Anaesthesia 1968, 23, 706.
- ↑ The Gale Encyclopedia of Science. Third Edition.
- ↑ Personal Narrative of Travels to the Equinoctial Regions of America, During the Year 1799-1804 — Volume 2, Humboldt, Alexander von
- ↑ Phil. Trans. 1811, 101, 194; 1812, 102, 205.
- ↑ «From Arrow Poison to Surgical Muscle Relaxant». Arxivat de l'original el 2008-05-09. [Consulta: 20 agost 2009].
- ↑ Waterton and Wouralia. British Journal of Pharmacology (1999) 126, 1685–1689
- ↑ Paton A. Practitioner 1979, 223, 849
- ↑ George Harley
- ↑ Dale H. H. J. Pharmac. Exp. Ther. 1914, 6, 147.
- ↑ Dale H. H. Br. Med. J. 1934, 1, 835
Referències
[modifica]- Foldes, F.F. "Anesthesia before and after curare", Anasthesieabteilung des Albert-Einstein-College of Medicine. Anaesthesiol Reanim, 1993, 18(5):128-31. (retrieved June 20 2005)
- James, Mel. "Harold Griffith" Arxivat 2004-11-27 a Wayback Machine.,Heirloom Series, Volume 6. (retrieved June 20 2005)
- "Curare", Blue Planet Biomes, 2000. (retrieved September 27 2005)
- Smith, Roger. "Cholernergic Transmission" Arxivat 2013-05-21 a Wayback Machine., (retrieved March 13, 2007)
- Strecker G J et al. "Curare binding and the curare-induced subconductance state of the acetylcholine receptor channel." Arxivat 2007-03-20 a Wayback Machine., Biophysical Journal 56: 795-806 (1989). (retrieved May 12, 2007)
Enllaços externs
[modifica]