Cupressus arizonica
  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 42216 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Classe | Pinopsida |
| Ordre | Pinales |
| Família | Cupressaceae |
| Gènere | Cupressus |
| Espècie | Cupressus arizonica Greene, 1882 |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
Cupressus arizonica és una espècie de conífera de la família de les cupressàcies, natural del sud-oest d'Amèrica del Nord, al sud dels Estats Units d'Amèrica i nord de Mèxic. En estat salvatge es troba als bosquets petits, dispersos, no en grans boscos. Ha estat introduïda a la resta de continents, arribant a estar naturalitzada a molts punts d'Europa.
Noms comuns
[modifica]Cupressus arizonica rep diferents noms en català: xiprer blau, xiprer cendrós, xiprer d'Arizona, ciprer cendrós.[1]
Descripció
[modifica]És un arbre perenne de mida mitjana amb una capçada cònica, que pot arribar a mesurar 10-25 metres d'altura. El tronc pot arribar als 50 cm de diàmetre amb fullatge gris-verd o blau-verd. Té l'escorça llisa de color marró-rogenca, de la qual es desprenen làmines verticals. Les seves fulles són verd-grisenques, esquamiformes o imbricades amb l'àpex aixecat. Estan proveïdes de glàndules resinoses al dors. Té estròbils llenyosos amb 6-8 escames mucronades de color verdós-bru a la joventut i marró a la maduresa.
Usos
[modifica]El seu major ús és ornamental a parcs i jardins de tot el món. És una planta molt utilitzada com a límit per a delimitar parcel·les, a causa del seu caràcter robust i atapeït, a més de ser fàcilment emmotllable a l'hora de podar. També ha estat utilitzada per a la repoblació forestal en algunes zones d'Espanya, destacant La Pedriza (Comunitat de Madrid) i Sierra Morena (Andalusia).
Taxonomia
[modifica]Cupressus arizonica va ser descrita per Edward Lee Greene i publicada al Bulletin of the Torrey Botanical Club 9(5): 64–65, l'any 1882.[2]
- Cupressus: és el nom llatí del xiprer que segons alguns autors prové de "Cyprus" (Xipre), d'on és nadiu i creix de manera silvestre.
- arizonica: epítet geogràfic que fa al·lusió a la seva localització a Arizona.
- Callitropsis arizonica (Greene) D.P.Little
- Cupressus arizonica var. arizonica
- Cupressus arizonica var. bonita Lemmon
- Cupressus arizonica var. compacta C.K.Schneid.
- Cupressus arizonica f. compacta (C.K.Schneid.) Rehder
- Cupressus arizonica f. glauca (Woodall) Rehder
- Cupressus arizonica f. glomerata Martínez
- Cupressus arizonica f. minor Martínez
- Cupressus arizonica var. revealiana Silba
- Cupressus arizonica subsp. revealiana (Silba) Silba
- Cupressus benthamii var. arizonica (Greene) Mast.
- Cupressus lusitanica subsp. arizonica (Greene) Maire
- Hesperocyparis arizonica (Greene) Bartel
- Hesperocyparis revealiana (Silba) Silba
- Neocupressus arizonica (Greene) de Laub.[3]
Referències
[modifica]- ↑ «Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana | TERMCAT». [Consulta: 18 febrer 2023].
- ↑ «Cupressus arizonica». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 31 gener 2013].
- ↑ «Cupressus arizonica a The Plant List» (en anglès). [Consulta: 8 juliol 2017].
Bibliografia
[modifica]- CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. México. CONABIO, Mexico City.
- Correll, D. S. & M. C. Johnston. 1970. Man. Vasc. Pl. Texas i–xv, 1–1881. The University of Texas at Dallas, Richardson.
- Flora of North America Editorial Committee, e. 1993. Pteridophytes and Gymnosperms. 2: i–xvi, 1-475. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
- Hokche, O., P. E. Berry & O. Huber. 2008. 1–860. In O. Hokche, P. E. Berry & O. Huber Nuevo Cat. Fl. Vasc. Venezuela. Fundación Instituto Botánico de Venezuela, Caracas.
- Molina Rosito, A. 1975. Enumeración de las plantas de Honduras. Ceiba 19(1): 1–118.
- Nasir, E. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
