Culteranisme
El culteranisme també anomenat gongorisme és un dels corrents principals de la literatura barroca en castellà, derivat del conceptisme.[1] Es basa en la complicació formal, amb referències clàssiques, molts llatinismes i cultismes i paraules poc usuals, preferentment esdrúixoles i derivades. El seu màxim exponent és Luis de Góngora,[2] i a l'inici era un terme despectiu.[1]
Les obres culteranes volen suscitar l'admiració del lector per una pretesa perfecció, en crear un món il·lusori de bellesa.[1] Altres autors eren Gabriel de Bocángel, Francisco Trillo Figueroa, Salvador J.Polo de Medina, Juan de Tassis y Peralta i la mexicana sor Juana Inés de la Cruz.[1]
| « | castellà: Era del año la estación florida en que el mentido robador de Europa […] luciente honor del cielo en campos de zafiro pace estrellas. | català: Era la primavera quan el mentider [Zeus, disfressat de bou], va raptar Europa […] lluint honor del cel en camps de safir peix estrelles. | » |
| — Luis de Gongora, Soledades[3] | |||
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Culteranisme». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Baroque Literature overview». Spanish books, 2011. [Consulta: 6 gener 2022].
- ↑ de Góngora y Argote, Luis. Soledades (en castellà), 1991.