Cuculiformes
Guira guira | |
Taxonomia | |
---|---|
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Subregne | Bilateria |
Fílum | Chordata |
Classe | Aves |
Superordre | Neoaves |
Ordre | Cuculiformes Leach, 1820 |
Famílies | |
Distribució | |
Els cuculiformes (Cuculiformes) són un ordre d'ocells que practiquen un parasitisme reproductor, fet que no s'observa pas en cap altre ordre d'ocells europeus.
Morfologia
[modifica]- Fan entre 35 i 65 cm de llargària.
- Tenen sempre quatre dits, que poden ésser disposats dos cap endavant i dos cap endarrere. Tots quatre dits, però, són proveïts d'ungles llargues i fortes.
- La cua és mitjanament llarga i formada per deu rectrius.
Costums
[modifica]És un ordre cosmopolita, de costums arborícoles, i alguns gèneres parasiten els nius d'altres ocells (la femella s'encarrega de pondre els ous en els nius d'altres ocells, perquè aquests els covin, sense que s'adonin que no són seus).[1]
Fan un crit que sembla emès per un ésser humà, de tan nítid com se sent.
Taxonomia
[modifica]Comprèn dos subordres: un agrupa els cucuts (família dels cucílids) i l'altre els turacs (família dels musofàgids).[2] En algunes classificacions s'inclouen els opistocòmids dins la família dels musofàgids.
S'han descrit 174 espècies de cuculiformes, classificades en 3 famílies, 5 subfamílies i 41 gèneres, de la següent forma:
- Família Cuculidae
- Subfamília Centropodinae
- Subfamília Couinae
- Subfamília Crotophaginae
- Subfamília Cuculinae
- Subfamília Neomorphinae
- Família Musophagidae
- Família Opisthocomidae
Referències
[modifica]- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 64. ISBN 84-315-0434-X
- ↑ Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 121. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6