Vés al contingut

Creu Alemanya

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentCreu Alemanya
Modifica el valor a Wikidata
Fotomuntatge
Imatge
Nom en la llengua original(de) Der Kriegsorden des Deutschen Kreuzes Modifica el valor a Wikidata
Tipusguardó Modifica el valor a Wikidata
Vigència28 setembre 1941 Modifica el valor a Wikidata - 
FundadorAdolf Hitler Modifica el valor a Wikidata
Rang↑  Creu de Cavaller de la Creu de Ferro Modifica el valor a Wikidata ↓ Creu de Ferro Modifica el valor a Wikidata
EstatTercer Reich Modifica el valor a Wikidata
Conferit perTercer Reich Modifica el valor a Wikidata
Format per

L'Orde de Guerra de la Creu Alemanya (alemany: Kriegsorden des Deutschen Kreuzes), més coneguda com a Creu Alemanya (Deutschen Kreuzes) o, simplement, DK, és una condecoració de guerra de l'Alemanya Nazi, creada el 28 de setembre del 1941 per Adolf Hitler. S'atorgava en dues classes, Or i Plata.

La classe d'Or era en reconeixement de les repetides accions de valentia o el comandament excepcional, però que no justifiquessin la concessió de la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro, però que fossin superiors per a la concessió de la Creu de Ferro de 1a Classe.

La Classe de Plata era una actuació significativa en la conducció militar de la guerra.

La Creu Alemanya en Or se situava per damunt de la Creu de Ferro de 1a Classe, però per sota de la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro; mentre que la Creu Alemanya en Plata se situava entre la Creu al Mèrit de Guerra de 1a Classe amb Espases, però per sota de la Creu al Mèrit de Guerra amb Espases[1]

Elegibilitat

[modifica]

La Creu Alemanya era concedida en dues versions: or i plata (el color de la corona de llorer al voltant de la esvàstica). La versió d'or era atorgada al personal militar per repetides accions de valentia en combat, o pel lideratge militar, amb 6 o 8 accions com a norma.[2] La versió de plata era atorgada pels diversos serveis distingits en e l'esforç de guerra i era considerat com una continuació de la Creu del Mèrit de Guerra. Quan un receptor rebia ambdues versions, només estava autoritzat a lluir la versió d'or. [3]

L'article 3 de la llei que regulava la Creu Alemanya senyala que per qualificar-se per a la Creu Alemanya (en or o plata), el receptor havia d'estar en possessió de la Creu de Ferro de 1a classe, o de la Creu del Mèrit de Guerra de 1a classe amb Espases.[4] La concessió de la Creu Alemanya no era un requisit previ per a la concessió de la Creu de Cavaller (ja fos de la Creu de Ferro de la Creu al Mèrit de Guerra). [5]

Si bé els civils no eren elegibles, es podia concedir a membres de formacions uniformades, incloent la policia o els treballadors ferroviaris.[6]

Des del 30 d'agost de 1944, els receptors de la classe or de la Insígnia del Combat Tancat eren habitualment condecorats amb la Creu Alemanya d'Or, sense la necessitat de més justificació,[7][8] tot i que la concessió addicional no sempre es donava. [9]

Història

[modifica]
Creu Alemana en Plata, Or i Diamants
Versions desnazificades en Plata, Or i Diamants

Es va crear per reconèixer una acumulació o repetició d'exits militars de manera contínua, especialment al front.

Originalment s'havia d'anomenar "Orde de l'Esvàstica", convertint-se en una condecoració essencialment nazi, però el tradicional Alt Comandament de la Wehrmacht el va aconseguir persuadir per anomenar-la "Orde de la Creu Alemanya" o, com era més comunament coneguda, "Creu Alemanya"; això no obstant, el seu disseny ja era una glorificació del nazisme y la seva potència militar, en una època en què dominaven a tots els fronts (doncs de fet, el disseny central està clarament basat en l'escut nazi).

Les dues ordes eren independents l'una de l'altra, i eren igualment independents dins el sistema honorífic alemany (no eren un pas intermedi entre la Creu de Ferro de 1a Classe i la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro). Se'n van atorgar 1.114 de Plata i 24.204 d'Or.

El fet que no fossin còmodes de portar (especialment entre els tanquistes i tots aquells que operaven en llocs estrets) va fer que s'aprovés una versió en roba, però només per portar-la sobre l'uniforme de feines.[5] No obstant això, durant el darrer any de la guerra era més comú atorgar la versió de roba que no pas la de metall. la roba de fons era del mateix color que l'uniforme: verd gris per al Heer, blau marí per la Kriegsmarine i blau per la Luftwaffe.[6]


Es va autoritzar un grau especial, conegut com a la "Creu Alemanya amb Diamants", que havia d'anar jeràrquicament per damunt de la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro. Els criteris per a la seva concessió no van quedar clars, tot i que se suposa que seria per a les tropes més endurides i amb un servei de combat més extensiu. No es va arribar a atorgar mai. També és possible que Hitler decidís retardar la seva presentació al fet que la guerra s'hagués guanyat amb la intenció d'atorgar-la a un grup selecte que hagués demostrat els més alts nivells de fites durant tota la guerra En total se'n van atorgar 24.204 d'Or i 1.114 en Plata, quedant així les concessions.[10]:[11]

Or
Heer Luftwaffe Kriegsmarine SS i Policia Estrangers
14.639 7.248 1.481 822 14
Plata
874 65 105 70

Els membres de la SS que obtenien la Creu Alemanya immediatament rebien l'Anell de la Calavera de les SS.

Versió de 1957

[modifica]

Després d'una prohibició inicial, la República Federal d'Alemanya va tornar a autoritzar el lluïment de moltes condecoracions militars de la Segona Guerra Mundial el 1957. Aquestes incloïen la Creu Alemanya, redissenyada eliminant l'esvàstica, sent substituïda per la representació de la Creu de Ferro per a la divisió Or i per la Creu al Mèrit de Guerra amb Espases per la clase Plata. Els membres del Bundeswehr podien portar l'escut a la barra de la cinta, representat per una petita rèplica del premi en una cinta grisa de camp.[12]

Disseny

[modifica]
La versió en roba de la Creu Alemanya en Or

Una estrella de 8 puntes. Al centre hi ha un anell en esmalt vermell. Sobre l'esmalt hi ha una corona de llorer, d'or o de plata. Dins de l'anell, hi ha una esvàstica en esmalt negre sobre esmalt blanc. A la part inferior de la corona hi ha la data 1941. Es lluïa al costat dret de l'uniforme.[1]

A la classe Diamants, aquests estaven engastats sobre la corona. Se'n van fabricar una vintena el 1942, però mai no van ser atorgades.[6]

Les classes de l'orde només es distingeixen pel color del llorer (or o plata)

Receptors

[modifica]
El Hauptmann Alfred Jaedtke, amb la Creu Alemanya

Entre els diversos receptors de des classes Or i Plata trobem:

Receptors estrangers

[modifica]

L'octubre de 1942 es va estendre la concessió de la Creu Alemanya en Or a les forces armades dels països aliats, sota les mateixes bases que per a les forces alemanyes.[5]

Entre els receptors estrangers trobem:

Bèlgica
Croàcia
Estònia
Finlàndia
Itàlia
Letònia
Romania
Espanya

En total, uns 26 voluntaris no alemanys de les Waffen-SS provinents de Bèlgica, Dinamarca, Estònia, Finlàndia, Hongria, Letònia, els Països Baixo i Noruega van rebre la Creu Alemanya en Or.

Sobrenoms

[modifica]

El coronel Hans von Luck l'anomenava "l'ou fregit de Hitler", en resposta la seva vistositat.[14]
Un altre sobrenom per a la decoració era " El reflector del Partit per als miops".[15]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Angolia, 1976, p. 327–334.
  2. Note: Littlejohn & Dodkins p 123 says 7–12 further acts.
  3. Littlejohn i Dodkins, 1968, p. 122–124.
  4. Reichsgesetzblatt, 1941.
  5. 5,0 5,1 5,2 Klietmann, 1981, p. 47-49.
  6. 6,0 6,1 6,2 Littlejohn i Dodkins, 1968, p. 123.
  7. Klietmann, 1981, p. 106.
  8. Michaelis, 2008, p. 29.
  9. Williamson, 2002, p. 6.
  10. Lumsden, 2001, p. 27–28.
  11. Note: Klietmann page 48 estimates 17,000 gold and 900 silver awards to the army and Waffen-SS alone.
  12. Littlejohn i Dodkins, 1968, p. 225.
  13. Patzwall i Scherzer, 2001, p. 450.
  14. Von Luck, 1989.
  15. Fowler, 1992.

Bibliografia

[modifica]
  • Angolia, John. For Führer and Fatherland: Military Awards of the Third Reich. R. James Bender Publishing, 1976. ISBN 0-912138-14-9. 
  • Fowler, EWW. Nazi Regalia. Brompton Books Corp., 1992. ISBN 1-55521-767-2. 
  • Klietmann, Kurt-Gerhard. Auszeichnungen des Deutschen Reiches. 1936–1945, 11 Auflage (en alemany). Motorbuch, Stuttgart, 1981. ISBN 3-87943-689-4. 
  • Littlejohn, David; Dodkins, Colonel C. M.. Orders, Decorations, Medals and Badges of the Third Reich. R. James Bender Publishing, California, 1968. ISBN 978-0854200801. 
  • Lumsden, Robin. Medals and Decorations of Hitler's Germany. Airlife Publishing Ltd, Shrewsbury, 2001. ISBN 978-1840371789. 
  • Von Luck, Hans. Panzer Commander. Praeger Publishers, New York, 1989. ISBN 0-440-20802-5. 
  • Maerz, Dietrich. The German Cross in Gold and Silver. B&D Publishing, Richmond, MI, 2009. ISBN 978-0-9797969-2-0. 
  • Michaelis, Rolf. Deutsche Kriegsauszeichnungen 1939–1945 Heer – Waffen-SS – Polizei (en alemany). Winkelried Verlag, Leisnig, 2008. ISBN 978-3930849314. 
  • Patzwall, Klaus D.; Scherzer, Veit. Das Deutsche Kreuz 1941–1945. Geschichte und Inhaber, Band II (en alemany). Norderstedt, Germany: Verlag Klaus D. Patzwall, 2001. ISBN 978-3-931533-45-8. 
  • Reichsgesetzblatt. Teil I, S. 593 (PDF) (en alemany). Reichsministerium des Inneren (Ministry of the Interior), 2 October 1941. 
  • Williamson, Gordon. World War II German Battle Insignia. Osprey Publishing, 2002. ISBN 1841763527.